|
Propostes d'enllaços Podeu fer-nos arribar propostes d'enllaços que considereu d'interès al nostre mail mercator@ciemen.org L'equip de MERCATOR us agraeix la vostra col·laboració per millorar la nostra pàgina web. |
“Europe unties tongues” / “Europa suelta las lenguas” / “Europa: Anregung für Sprachen” / “L'Europe délie les langues” / “L'Europa della pluralità lingüística” "Europa deixa anar les llengües" Enllaç >> (article) THE MAGAZINE - n. 22 (2004) PROJECTE DE RECERCA LEXICOGRÀFICA “TRESORO D’A LUENGA ARAGONESA” Enllaç >> El “Tresoro d'a Luenga Aragonesa”, dut a terme per l’Instituto de Estudios Altoaragoneses amb la col·laboració del Consello d’a Fabla Aragonesa, es va iniciar el 1997 i està concebut com un projecte a llarg termini. El seu objectiu consisteix a crear una base de dades del lèxic aragonès informatitzada i actualitzada de manera contínua. Això permetrà que en el futur es pugui crear una oficina d’informació lexicogràfica aragonesa així com també diccionaris i altres instruments de codificació i normalització. La pàgina web presenta nombroses eines i publicacions que ja existeixen. Una comunitat de llengües: 2001. Any europeu de les llengües Enllaç >> Aquesta pàgina ofereix informació sobre diferents aspectes lingüístics relacionats amb el Parlament Europeu. Per una banda aspectes tècnics: criteris i llengües de traducció, tipus i funcionament dels serveis d'interpretació i qüestions terminològiques. Per l'altra, ofereix informació general sobre els objectius i principis en els quals s'ha basat l'Any Europeu de les Llengües, a més d' enllaços cap a les pàgines de la Comissió Europea, del Consell d'Europa i d'Eurolang expressament dedicades a aquest any. Actualitat en llengua aragonesa Enllaç >> La pàgina web d'A Rebista ofereix, a més d'informació general en aragonès (i també en castellà, català de l'Aragó i anglès), la possibilitat de participar en llistes de discussió sobre la nova llei de llengües de l'Aragó i l'Any Europeu de les Llengües. També hi podeu trobar nombrosos enllaços cap a altres punts d'interès relacionats amb les llengües de l'Aragó i amb les llengües minoritzades en general. Acadèmia de la Llengua Asturiana Enllaç >> L'Acadèmia de la Llengua Asturiana és una institució del Principat d'Astúries que es va crear el 1980. La feina de l'Acadèmia s'organitza en juntes de treball: lexicografia, normativa, toponimia, pedagogia, literatura, etnografia i cultura. També duu endavant altres projectes entre els quals trobem: organització de les jornades d'estudi, organització de les trobades "llengua minoritària i educació", cursos, convocatòries de concursos, edició de llibres i revistes. Comitè assessor de La Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals Enllaç >> Opinió sobre Hongria, adoptada el 22 de novembre de 2000. Comitè assessor de La Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. Comentaris Enllaç >> Document elaborat pel govern hongarès el novembre de 2000 al voltant de l'Opinió del Comitè Assessor de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals. Informe alternatiu a l’Informe de Bulgària en virtut de l’article 25, paràgraf 1 de la Convenció marc per a les protecció de les minories nacionals Enllaç >> (Informe) Enllaç >> La Xarxa de Llengües AMARAUNA / World Languages Network és un projecte que pretén fomentar els drets lingüístics i impulsar les relacions entre les persones i les institucions que són conscients de la importància de conservar el patrimoni. El seu objectiu fonamental és, doncs, fomentar la diversitat de les llengües del món. AMARAUNA vol facilitar l’intercanvi de l’experiència i de la informació, utilitzant les possibilitats que ofereix Internet. En aquest projecte hi podrà participar qualsevol persona o entitat que vulgui presentar el seu coneixement i la seva experiència en aquest àmbit. A més, es crearà un fòrum de debat a Internet que aproparà aquest projecte a tots els interessats, tant planificadors lingüístics, com investigadors, grups de treball, organitzacions de sensibilització, etc. També impulsarà l’establiment de polítiques lingüístiques adequades per a la recuperació de les llengües en perill. Aprendre sense fronteres Enllaç >> Aquest programa, començat l’any 1998 i que aplega diverses institucions i municipis alemanys (länder de Saarland i Renània-Palatinat) i luxemburguesos, té per objectiu la formació d’adults alhora que s’articula en un espai geogràfic amb nexes històrics i culturals comuns. En els cursos d’ensenyament de llengües que s’hi ofereixen n’hi ha de llengua luxemburguesa. ARBITALIA – LA CASA DELS ALBANESOS D’ITÀLIA Enllaç >> Conté informació sobre la llengua albanesa parlada a Itàlia, la legislació que l’afecta, la història de la presència albanesa a Itàlia, la seva cultura, la seva ubicació (sobre un mapa) i altres qüestions, com ara l’art, les tradicions, notícies, etc. Enllaç >> Aquesta associació cultural per a la salvaguarda de la llengua i de la cultura luxemburguesa a la regió d’Arlon (Bèlgica) treballa activament per al coneixement de la situació actual de la llengua en aquesta part de Bèlgica així com pel reconeixement explícit per part del Govern belga d’aquesta comunitat, sobretot respecte a la seva inclusió dins l’instrument de ratificació de la Convenció marc per a la Protecció de les Minories Nacionals del Consell d’Europa. Enllaç >> L'Atlant és un projecte del departament de Romanistik de la Universitat de Salzburg. Fins ara s'ha publicat la primera part en format paper (4 volums), CD i DVD. Des del departament, a més, es fan estudis dialectomètrics comparatius amb altres llengües, i es desenvolupa programari per facilitar les anàlisis i la visualització dels estudis dialectomètrics. Enllaç >> Bayefsky.com va ser creat amb el propòsit d’intensificar l’aplicació de la normativa sobre drets humans de les Nacions Unides. Es considera fonamental l’accés a aquesta normativa per part de la població per tal que la seva realització esdevingui completa. La informació que conté aquesta pàgina s’acompanya d’un ampli ventall de dades concernents a l’aplicació del tractat de drets humans de les Nacions Unides per part dels seus òrgans de control, des que aquests foren inaugurats els anys 70. Enllaç >> Aquesta pàgina web de la BBC-Educació proporciona informació general i introductoria al voltant de les llengües europeees, des de la seva situació geográfica per mitjà de mapes, la seva classificació lingüística, algunes frases elementals en cadascuna de les llengües, una explicació de les definicions més emprades (llengües majoritàries/minoritàries), etc. Enllaç >> L'Observatori de Drets Lingüístics, Behatokia, és una fundació promoguda per Kontseilua, el Consell dels Organismes Socials de l'euskara. Behatokia vetlla pels drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes dels territoris de l'euskara, la llengua basca, i dirigeix la seva activitat a garantir aquests drets, tant en l'àmbit públic com en el privat. Pertanyença, diversitat ètnica i experiència quotidiana: coexistència d’identitats a la frontera italoeslovena Enllaç >> Article de Warwick Armstrong (Geography Department, McGill University, Març / March 1998) Informe del Govern del Land de Slesvig-Holstein: “Aplicació de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a Slesvig-Holstein (Informe de la Carta de les llengües 2003)” Enllaç >> BIBLIOGRAFIA SOBRE RELACIONS ÈTNIQUES A L’EUROPA CENTRAL I ORIENTAL DESPRÉS DE 1989 Enllaç >> Secció de la pàgina web de LGI. Bibliografia molt completa, classificada per paraules clau. Tots els títols inclouen un enllaç que remet a una fitxa amb les dades bibliogràfiques completes, incloent-hi un resum en anglès. Molt útil per a la recerca. Enllaç >> A Biblioteca Virtual Galega foi un fermoso soño acariñado por nós durante moito tempo, e este soño comezou a tomar corpo cando conseguimos o apoio do Vicerrectorado de Innovación Tecnolóxica da Universidade da Coruña. Primeiro proxectamos unha pequena xanela coa que poderiamos mostrar ao mundo un retallo da nosa produción literaria, e con esa intención comezamos a traballar. Mais as nosas intencións ficaron cativas ante o entusiasmo e a xenerosidade con que fomos recibidos polos escritores e escritoras. Cumpría reconsiderarmos o proxecto inicial e transformarmos a nosa modesta fiestra nun enorme peirao que permitise á dorna da nosa literatura navegar por mares virtuais. Bilingüisme: part del nostre passat o part del nostre futur? Enllaç >> Article de Andrew Parkin and André Turcotte CRIC – CENTRE FOR RESEARCH AND INFORMATION ON CANADA Enllaç >> La Xarxa de les Llengües Bàltiques i d’Integració es proposa crear oportunitats per a les sinergies i facilitar la col·laboració interbàltica entre els estudiosos, els activistes de la llengua i els professionals, per tal de: promoure el suport mutu per abordar les qüestions lingüístiques i de tipus ètnic als països bàltics, desenvolupar perspectives conjuntes per a la promoció i la gestió de la diversitat cultural i lingüística, avaluar amb esperit crític els objectius i els resultats de les polítiques lingüístiques actuals –tant del Bàltic com, amb finalitats comparatives, més enllà–, i desenvolupar estratègies per a accions futures de política lingüística per tal d’assolir una ciutadania incloent i la integració social. La xarxa se centra en les següents temàtiques: la legislació sobre llengua i educació als països bàltics, l’eficàcia de la formulació de polítiques (lingüístiques), els aspectes sociolingüístics/etnolingüístics i els aspectes teòrics. La pàgina web inclou els documents dels tallers organitzats per BLaIN així com també enllaços i bibliografia d’utilitat sobre Lituània, Letònia i Estònia. Enllaç >> Enllaç >> El portal BZH d’Identité Bretonne, membre del Consell Cultural de Bretanya, se centra en la valoració permanent de la situació de la identitat i cultura bretona i els seus diversos components: la llengua, la història, el territori, etc. Hi trobareu articles, informació sobre les escoles Diwan i la promoció de campanyes com ara les peticions de remodificació de l’article 2 de la Constitució francesa i de ratificació de la Carte Europea de les llengües per part de la República francesa. Oficina Europea per a les llengües minoritzades Enllaç >> Enllaç >> Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea: Projecte Enllaç >> Parlament Europeu, informació sobre els esdeveniments relacionats amb el desenvolupament d'aquest projecte. Centre d'anàlisi jurídic - Fundació Kalligram Enllaç >> La missió del Centre d'anàlisi jurídic - Fundació Kalligram és crear un grup independent d'experts per analitzar qüestions legals importants referides a les minories a Eslovàquia. Revista Europa Central Enllaç >> Aquesta és l'adreça d'un diari electrònic setmanal sobre cultura, societat i política dels estats de Europa Central i de l'est. Enllaç >> Articles sobre les minories de Polònia apareguts en edicions passades del CER. Centre de Llengües Luxemburg Enllaç >> El Centre des Langues Luxembourg, depenent del Ministeri d’Educació Nacional, Formació Professional i Esports, és l’organisme oficial encarregat de l’ensenyament de llengües al Gran Ducat, incloent-hi cursos de llengua luxemburguesa. El centre s’ha especialitzat en la formació per a adults i acull més de 2000 estudiants d’un gran nombre de nacionalitats cada any. Centre per a la Migració Europea i els Estudis Ètnics Enllaç >> El CEMES és una organització sense finalitat de lucre fundada el 1998. És especialista en recerca políticament rellevant, en publicacions i informació sobre migració internacional i relacions ètniques a l'Est, al Centre i a l' Oest Europeu. Centre d'Estudis Luxemburguesos Enllaç >> El Centre d’Estudis Luxemburguesos de la Universitat de Sheffield (Regne Unit) constitueix des de l’any 1995 un dels espais de recerca més importants en relació a la llengua i cultura luxemburguesa. Al centre, a més de l’ensenyament de la llengua s’hi desenvolupen també activitats de recerca i documentació, conferències, etc. Centre Interdisciplinari de Recerca sobre Activitats Lingüístiques Enllaç >> Es tracta de la pàgina web d'una organització adscrita a la Universitat de Laval (Québec) que conté informació molt aprofitable sobre planificació i legislació lingüístiques, amb organització dels continguts per continents, ordre alfabètic, llengua i tipus de política lingüística. Centre de Documentació Sociolingüística de Galícia (CDSG) Enllaç >> El CDSG, integrat al Consell de Cultura Gallega, té com un dels seus objectius la compilació, classificació i difusió de tot tipus de documents i publicacions relacionats amb el gallec i amb altres llengües, principalment minoritàries. Centre Internacional sobre el Plurilingüisme Enllaç >> La pàgina del Centro Internacionale sul Plurilinguismo, depenent de la Università degli Studi di Udine, ens proposa una entrada al món de la protecció de les minories lingüístiques a Itàlia. Des d'aquesta pàgina podeu accedir a diferents textos (versió italiana), tant de nivell internacional i europeu, com estatal i regional. És un bon portal d'accés on trobareu també informació general sobre les llengües a Itàlia i un article interessant sobre les llengües o modalitats lingüístiques excloses de la nova llei marc italiana (492/1999). Centre Internacional sobre el Plurilingüisme. Universitat d’Údine Enllaç >> Enllaç >> El Cercle Occitan de Montpelhiér és una associació sense ànim de lucre que té l’objectiu de descobrir, redescobrir i difondre el coneixement sobre la llengua d’oc. Organitza cursos de llengua occitana i publica una revista mensual en occità (disponible on-line). Aquesta pàgina web també inclou diversos enllaços sobre el món occità. Implementació de les Recomanacions de L’Alt Comissari per a les Minories Nacionals de l’OSCE pel que fa a Letònia, 1993-2001 Enllaç >> Article de Jekaterina Dorodnova Enllaç >> Aquest portal en llengua aragonesa conté un llistat complet d’enllaços d’internet cap a recursos relatius a la llengua i la cultura aragoneses: associacions i organitzacions, publicacions, legislació, mitjans de comunicació, ensenyament de la llengua, etc. Colla Universitària per l'aragonès Enllaç >> La Colla Unibersitaria por l'Aragonés (C.U.A.) és un col·lectiu cultural de la Universitat de Saragossa, que treballa per la defensa i la promoció de la llengua aragonesa i de la cultura aragonesa en general. La Colla Unibersitaria por l'Aragonés és un col·lectiu independent, amb un àmbit d'actuació principalment universitari i que va ser fundada el novembre de 1996. Les seves accions van dirigides a donar a conèixer la parla, la història, el dret, les institucions, els esports tradicionals i el folclore aragonesos, així com la realitat trilingüe de l'Aragó i demanar a la Universitat de Saragossa el reconeixement dels drets de les minories lingüístiques de l'Aragó. La Colla Unibersitaria por l'Aragonés és membre de la Plataforma ta la Esfensa d'as Fablas Minoritarias d'Aragón. Hi trobareu un enllaç directe amb l'Avantprojecte de llei de llengües a: http://www.unizar.es/colla/abamproyeutoleideluengas.htm (en aragonès) Estudi comparatiu sobre l'aplicació de la Llei hongaresa sobre l'Estatus a Hongria i Eslovàquia Enllaç >> Tot i que la Fundació Kalligram està basada a Eslovàquia i centra el seu interès en aquest estat, us remetem a un estudi comparatiu elaborat per juristes eslovacs i hongaresos sobre l'aplicació de la Llei hongaresa sobre l'Estatus i la seva aportació, juntament amb el cas d'una llei similar aprovada l'any 1997 per Eslovaquia, respecte a la protecció de minories a nivell internacional i el debat que ha suscitat. Llista completa dels tractats del Consell d’Europa Enllaç >> Pàgina del Consell d'Europa des de la que es poden consultar els textos de tots els tractats emesos pel Consell d'Europa, els estats que els han signat o ratificat, una llista de declaracions per part dels estats, etc. Entre aquests tractats caldria destacar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (núm. 148), o la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals (núm. 157). Enllaç >> El Comunn na Gàidhlig va ser creat, amb el suport de l'Oficina Escocesa l'any 1984, com a agència coordinadora del desenvolupament del gaèlic i que compta amb representants de les diverses zones lingüístiques d'aquesta llengua. El Comunn na Gàidhlig compta amb diversos projectes adreçats tant a promoure la regeneració del gaèlic com a llengua o a estimular el creixement de l'economia gaèlica. S'hi poden trobar enllaços a pàgines amb informació al voltant d'aquests projectes i una breu sinopsi de cadascuna d'elles. Consell Permanent de la llengua luxemburguesa Enllaç >> En aquesta pàgina hi trobareu les darreres novetats referents al procés d’estandardització de la llengua luxemburguesa, més en concret a través del projecte cortina de correcció ortogràfica informàtica aplicada. Si hi accediu podeu trobar dades sobre el propi projecte, el procés, els autors, etc. Adreces de contacte per a la llengua i cultura frisona Enllaç >> Des d'aquesta pàgina podeu tenir accés a diverses organitzacions, mitjans de comunicació i institucions que tenen a veure amb la llengua frisona i les diverses comunitats que la parlen, tant als Paísos Baixos com a Alemanya. Normes qüestionades en el procés d’ampliació de la UE: no-discriminació i drets de les minories Enllaç >> Article de Antje Wiener and Guido Schwellnus Convenció Europea Enllaç >> Aquest és la pàgina oficial de la Convenció Europea, l’objectiu de la qual és proposar un marc i unes estructures per a la Unió Europea d’acord amb l’evolució del món, les necessitats dels ciutadans europeus i el futur desenvolupament de la Unió. Creada pel Consell Europeu de Laeken (desembre 2001), reuneix a representants de governs, parlaments nacionals, parlament europeu i comissió europea. Les seves deliberacions són públiques i els documents es poden consultar des d’aquest espai d’internet així com participar en els debats a través d’un forum virtual. Enllaç >> O CORPUS DE REFERENCIA DO GALEGO ACTUAL (CORGA) é unha colección de textos de diversa procedencia, seleccionados segundo uns determinados criterios, coa suficiente amplitude para seren considerados representativos do uso lingüístico do galego actual e almacenados en formato electrónico. No momento actual, o CORGA conta con 17,5 millóns de formas. Está previsto seguir ampliándoo ata os 25 millóns. Os textos que forman parte do CORGA foron seleccionados de acordo con tres criterios de clasificación, independentes entre si: medio, data e área temática. CORGA –corpus de referència del gallec actual– és una col·lecció de textos de diversa procedència, seleccionats d’acord amb uns criteris determinats, amb la suficient amplitud per ser representatius de l’ús lingüístic del gallec actual i emmagatzemats de manera electrònica. Avui dia, CORGA conté 17,5 milions de formes gràfiques (tokens). I està previst ampliar-ho fins als 25 milions. Els textos que formes part de CORGA van ser seleccionats d’acord amb tres criteris de classificació independents entre sí: mitjà, data i àrea temàtica. Consell d'Europa - Carta Europea per a Les Llengües Regionals o Minoritàries Enllaç >> Aquesta pàgina web pretén informar-vos sobre aquest tractat, designat a protegir i promoure l'ús de les llengües regionals o minoritàries en l'àmbit públic i privat. Permet l'accés als textos bàsics en relació amb la Carta i el seu mecanisme de supervisió, així com d'informació relativa a les Parts Contractants. Ofereix, a més, un servei periòdic de notícies sobre la Carta i sobre la tasca del comitè d'experts independents, les signatures i ratificacions recents i les activitats rellevants en curs. Consell d'Europa - Drets Humans - Minories Nacionals Enllaç >> Aquesta pàgina official del Consell d’Europa forma part del conjunt d’informació disponible a internet que el propi CdE proporciona al voltant de la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, en aquest cas facilitant el text d’aquest instrument internacional en 33 llengües diferents, a més de les dues versions oficials, és a dir, la francesa i l’anglesa. Consell d'Europa-Assumptes Locals i Regionals (Carta Europea per a Les Llengües Regionals o Minoritàries) Enllaç >> Aquesta és la pàgina oficial de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries del Consell d'Europa (Estrasburg, 1992). A més del text d'aquest tractat, podreu accedir als textos bàsics relacionats amb la Carta així com els seus mecanismes de supervisió i tota la informació sobre les Parts Contractants Així mateix, proveu regularment notícies sobre la Carta, sobre el treball desenvolupat pel seu comitè d'experts independents, sobre últimes signatures i ratificacions, i sobre les activitats en curs importants respecte a aquest tractat. Enllaç >> El CREECA és un centre de recursos nacional del Departament d’Educació dels EUA. Es va crear el 1993 amb l’objectiu d’unir els esforços de dos programes universitaris de llarga tradició: els Estudis Russos i Esteuropeus (Russian and East European Studies – REES) i els Estudis Centreasiàtics (Central Asian Studies). El CREECA està integrat per unes 100 persones, inclosos molts experts coneguts als EUA i internacionalment. La seva missió és tripartita: fomentar nous coneixements i comprensió de Rússia, l’Europa Oriental i l’Àsia Central, donar formació a una nova generació proporcionant-li el coneixement, les eines i l’experiència necessaris per poder entendre aquestes societats i realitzar un paper productiu en la seva reconstrucció, i servir com un recurs per a la comunitat mitjançant activitats d’ampli abast ideades per ciutadans, empreses i altres actors de Wisconsin que estiguin interessats en aquestes regions. La pàgina web del CREECA proveeix una gran varietat d’enllaços, articles, etc. sobre Rússia i molts altres països de l’Europa Oriental i l’Àsia Central. INSTITUT CULTURAL DE LA BRETANYA Enllaç >> Creat el 1981 pel Consell Regional de la Bretanya, l’Institut Culturel de Bretagne treballa per al desenvolupament i la difusió de la cultura bretona, per tal que sigui més àmpliament acceptada. Les seves 17 seccions es proposen avançar en el coneixement i la creació en el seu àmbit concret. Es reuneixen regularment amb l’objectiu de: organitzar tallers, taules rodones i jornades, fomentar la tasca dels investigadors, etc. Aquest institut també dóna suport a l’acció cultural i encoratja qualsevol nova realització. Les minories nacionals a la frontera danesa i germànica Enllaç >> Danish Institute of Border Region Studies Article de Jørgen Kühl Enllaç >> Aquesta web conté formularis i criteris lingüístics corresponents als documents jurídics i administratius i un document, en format PDF, sobre criteris lingüístics per a l'àmbit jurídic i judicial. Factors determinants del moviment dels drets humans linguistics Enllaç >> Article de Atsushi Ishida, Miya Yonetani, Kenyi Kosaka Direcció General de Política Lingüística del Govern de Navarra Enllaç >> Pàgina web de la Direcció General de Política Lingüística del Govern de Navarra. Segons s'hi pot llegir, aquest òrgan fou creat l'any 1989 amb la finalitat de vetllar pel compliment, desenvolupament i aplicació de la regulació sobre normalització lingüística, en aquest cas, la Ley Foral del Vascuence, aprovada pel parlament navarrès l'any 1986. Enllaç >> DiversCité Langues (Diversciutat Llengües) és una revista i un fòrum electrònics de Montreal (Quebec) al voltant de la «dinàmica de las llengües». Aquest naixent camp temàtic s’interessa per les interrelacions entre els fenòmens lingüístics i els fenòmens socioculturals. DiversCité Langues es preocupa particularment per la diversitat, el pluralisme, la complementaritat de les situacions lingüístiques en el context de la mundialització dels intercanvis y de les societats. Aquesta pàgina conté articles provinents de mitjans professionals de la política o de l’entorn lingüístic i de mitjans universitaris sobre diversos temes, agrupats a partir de perspectives disciplinàries o temàtiques. Enllaç >> Aquesta pàgina web, titulada “Toward Regional Guidelines for the Integration of Roms” (“Cap a unes directrius regionals per a la integració dels romà”) és el projecte de pàgina web romaní de l’ECMI (European Centre for Minority Issues), un projecte que té l’objectiu d’avaluar les necessitats de la població romaní de la República de Macedònia. L’avaluació d’aquestes necessitats realitzada per l’ECMI de setembre a novembre de 2003 es va repartir en quatre àmbits centrals: l’educació, la sanitat, els drets civils i el treball. Per a cada àmbit, no només es va posar atenció a la situació de la població romaní en general, sinó també a la posició de les dones romaní en particular. L’avaluació de les seves necessitats es va dissenyar amb la intenció que l’informe que en resultés podria servir a la vegada com a base d’una estratègia per incrementar el nivell d’integració dels romà en el conjunt de la societat de Macedònia tot equipant-los amb els recursos que calen per tenir un paper efectiu en una societat democràtica basada en l’estat de dret i per poder participar de manera reeixida en un mercat laboral competitiu. Aquest informe es pot descarregar. Enllaç >> La pàgina web d’Eis Sprooch, una de les organitzacions més actives de cara a la promoció de la llengua nacional de Luxemburg (el lëtzebuergesch o luxemburguès), ofereix informació completa sobre recursos al voltant d’aquesta llengua: material didàctic, cursos, diccionaris, ortografia, literatura, enllaços cap a altres llocs, etc. Enllaç >> Informe de F. Xavier Vila I Moreno Enllaç >> Article de Maria Teresa Turell Enllaç >> Elearningeuropa.info és un portal creat per la Comissió Europea per afavorir l’ús de les tecnologies multimèdia i d’Internet al servei de l’educació i la formació. El portal ofereix informació, serveis i recursos específics per quatre àrees d’interès bàsiques: els centres escolars, l’educació superior, el món laboral i l’aprenentatge permanent. La secció Com utilitzar elearningeuropa.info ofereix informació pràctica sobre les possibilitats de navegació del portal. Associació Europea de Recursos Lingüístics Enllaç >> ENAR - Xarxa Europea contra el racisme Enllaç >> ENAR és una xaxa d’ONGs europees que treballen per combatre el racisme en tots els estats membres de la UE, creada l’any 1997 en el marc de l’Any Europeu contra el Racisme. La xarxa aprova el reconeixement de la lluita contra el racisme per part d’ONGs de dimensió europea, així com també promou la igualtat de tracte entre els ciutadans de la UE i els de tercers països i la unió de les iniciatives locals/regionals/nacional amb aquelles de dimensió europea. La xarxa es proposa actuar en contra de la discriminació i l’exclusió de les persones amb origens racials, ètnics o culturals diferents; eliminar els elements racistes de les polítiques europees sobre migració i celebrar la diversitat cultural, ètnica i racial. Fundació per a les Llengües Amenaçades Enllaç >> Enllaç >> LPRU, com a part del Laboratori d’Estudis sobre Política Educativa, promou la recerca i l’anàlisi politiques al voltant dels reptes i les oportunitats que conforma el plurilingüisme tant a nivell nacional com global. Les seves prioritats inclouen: a) els estudis interdisciplinars que promoguin polítiques lingüístiques equitatives en l’educació i en la societat, b) els estudis demogràfics amb implicacions polítiques sobre els drets linguistics I la preservació de les llengües.; c) estudis històrics i contemporanis sobre el contacte entre llengües, conflictes linguistics, les facilitats i la promoció de les llengües minoritzades; d) i anàlisis de caire legislatiu, legal i referent als mitjans de comunicació per tal d’informar a l’opinió pública i als legisladors a nivell estatal, nacional i internacional. EQUIP DE RECERCA EN SINTAXI I SEMÀNTICA Enllaç >> L'equip de recerca ERSS és una unitat de recerca mixta (UMR 5610) sota la doble gestió de la CNRS (Agència de Recerca Nacional Francesa) i el Ministeri d'Educació i Recerca. Es troba ubicat en dos llocs: la universitat Toulouse-Le Mirail i la universitat Michel de Montaigne a Bordeus. Des de la seva fundació el 1981, l'objectiu de l'ERSS ha estat la descripció científica de les llengües en els seus diferents aspectes: fonologia, morfologia, sintaxi, semàntica, pragmàtica, lèxic, i la formalització de les descripcions resultants. Aquestes formalitzacions en un model teorètic han donat lloc a col·laboracions tant entre informàtics (especialistes en intel·ligència artificial i enqinyeria lingüística) com entre psicolingüistes. Les llengües estudiades són múltiples: inicialment, el francès estàndard (subjecte de la gran majoria d'estudis duts a terme per l'equip), el llatí, l'anglès,l'espanyol, el coreà, el japonès, i en els darrers quatre anys s'hi ha afegit l'àrab, l'amharic, el barasana i el tatuyo, el sard, l'italià i el serbo-croat. D'altra banda, donada la base regional de l'equip, i passant per una llarga tradició d'estudis lingüístics de la universitat de Toulouse, l'equip dedica una especial atenció a les llengües del Sud de França (les varietats regionals del francès, el basc, l'occità i el català). Estudi sociolingüístic sobre la situació de la llengua gallega al Consell de Vigo 2002 Enllaç >> Es tracta d’un complet estudi sociolingüístic sobre la situació de la llengua gallega a la ciutat de Vigo. L’estudi va ser elaborat conjuntament l’any 2002 per la Universitat de Vigo, l’ajuntament de Vigo i el Servei de Normalització Lingüística del mateix ajuntament. Enllaç >> Ethnologue.com és una pàgina web on es pot trobar un ampli ventall de recursos per ajudar en la recerca de les llengües del món. Ethnologue.com és propietat de SIL International, una organtizació de serveis que trballa amb gent que parla les llengües menys conegudes del món. MAPA ETNOPOLÍTIC D’EUROPA (ECMI) Enllaç >> Tot i que la major part de la informació d’aquesta pàgina web encara no està disponible, promet ser molt útil. Es tracta d’un projecte en procés dut a terme per l’ECMI en el qual més endavant s’hi afegiran més països. El Mapa etnopolític d’Europa vol cobrir les regions d’Europa, incloent-hi els Balcans, la zona del Mar Bàltic i el Caucas, que actualment o recentment es troben o s’han trobat en una situació de tensió o conflicte etnopolític. És un mapa clicable que mena els usuaris a documents oficials que reflecteixen la implicació internacional en la reducció de la tensió etnopolítica i la resolució de conflictes interètnics. A més, el mapa ofereix informació sobre estadístiques de població, la legislació nacional actual i literatura rellevant sobre la situació etnopolítica d’aquests països. Fonts d'informació jurídica sobre la Unió Europea a Internet Enllaç >> EULISNET és un lloc web que pretén fer conèixer com fer servir els recursos documentals relacionats amb el dret comunitari. També és un directori de recursos que guia l’usuari cap a informació bàsica en tots els mitjans (web, CD-ROM, revistes i treballs de referència), així com una guia metodològica que explica amb detall com fer servir aquests recursos. Hi ha un enllaç directe al Butlletí Electrònic de Documentació Europea que dóna accés a una selecció bimensual dels principals instruments i documents comunitaris en línia sobre qüestions europees. Aquest projecte ha estat relaitzat amb el suport de la Comissió Europea com a part del Projecte Robert Schuman, a més dels fons de desenvolupament de la Universitat Catòlica de Lovaina. Enllaç >> Es tracta d'una pàgina web sobre els estats del Àsia Central que conté informació, notícies i anàlisis polítiques i socials. Aquesta pàgina web també ofereix altres recursos, com ara enllaços, una base de dades, bibliografia i un forum de discussió. Enllaç >> L’Organització per a les Minories Europees és una associació promotora de les minories europees que treballa per a la difusió d’informació al voltant de les minories europees i pobles autòctons més extensos, grups ètnics i àrees amb una forta identitat. La seva pàgina web fou creada l’any 1999 i en el seu començament donava a conèixer les banderes de les minories europees, sota el nom d’”Euroflag”, la qual ha evolucional cap a un banc de dades més complert. L’Organització per a les Minories Europees recopila informació sobre les minories europees gràcies a la tasca de recerca que duu a terme la seva xarxa de corresponsals en territori europeu. Degut a la gran quantitat de feina, la pàgina web està en permanent evolució i actualització permanent. Enllaç >> Projecte EUROMOSAIC pel coneixement i difusió de la situació dels grups lingüístics minoritaris a Europa. (Hi ha versió en anglès i francès). El projecte Euromosaic té el seu origen en una convocatòria de la Direcció General XXII de la Comissió Europea (DG XXII) amb la intenció de dissenyar un projecte de recerca que definís la situació actual de les llengües minoritàries de la Unió Europea, atesa la manca de dades fiables sobre aquesta tema que existia en aquell moment. Construint Europa des de la diversitat Enllaç >> Aquesta iniciativa sorgeix en el context del debat actual sobre la construcció d'Europa i, amb el suport de la Comissió Europea, aspira a esdevenir un espai de recursos, de comunicació i d'acció sobre un tema clau per al futur d'Europa: la seva diversitat -la diversitat històrica de les societats europees i la diversitat que s'origina amb la intensificació de les relacions internacionals i la incorporació de nous ciutadans de totes les procedències. Acadèmia Europea de Bolzano Enllaç >> Secció de llengua i dret de l'Acadèmia Europea de Bolzano. Europa? Quina Europa? Quina Europa futura? (Article) Enllaç >> Enllaç >> Principalment en anglès, alemany i francès, tot i que també en la resta de llengües oficials de la UE Mercator-Legislació vol recomanar aquesta pàgina web, ja que pot ser de gran utilitat per a tots aquells que vulguin tenir una visió global de la política lingüística de la Comissió Europea envers les anomenades “llengües minoritàries”. Conté: els documents clau que configuren la política lingüística de la Comissió, informació sobre els programes de la UE, etc. Comissió Europea - Ampliació Enllaç >> Per a saber més de cadascun dels països que han demanat el seu accés a la unió Europea, visiteu els perfils dels països concrets, els quals contenen: dades i estadístiques; informació clau i altra documentació; comunicats de premsa, intervencions i últimes notícies, així com enllaços cap a més informacions sobre l’estat en qüéstió. Centre Europeu dels Drets dels Roma Enllaç >> El Centre dels drets dels gitanos europeus (ERRC) es una organització internacional de dret públic que gestiona la situació dels drets humans dels gitanos i proveeix defensa legal en casos de abús dels drets humans. L'ERRC es governa a través de un consell internacional de directors, és membre cooperant de la Federació Internacional de Hèlsinki per als drets humans i té un status consultiu davant el Consell d'Europa. El consell de grups socials a favor del Basc Enllaç >> Kontseilua és el punt de trobada de nombroses organitzacions socials que tenen per objetiu aconseguir el ple desenvolupament de l'euskara i la seva normalització. Per tal d'aconseguir aquest objetiu, el Consell impulsa dues línies d'actuació principals: fomentar la cohesió entre les diverses organitzacions dedicades al desenvolupament de l'euskara tot articulant els seus esforços i mirant d'implicar-hi als agents socials, poders econòmics i partits polítics en els projectes de normalització lingüística. Unió Federal de Nacionalitats Europees Enllaç >> La Unió Federal de les Nacionalitats Europees és una unió independent d'organitzacions de minories nacionals a Europa, que va ser establerta el 1949, en el moment en que el Consell d'Europa va constituir-se a Versalles/França. A hores d'ara, la FUEN està formada per 68 organitzacions de 30 estats diferents. Enllaç >> La Fundació cultural dels primers pobles és una organització pública sense ànim de lucre que contribueix a despertar la consciència i a buscar finançament econòmic per a la revitalització de la llengua dels aborígens. Aquesta fundació treballa amb la seva organització germana, el Consell del patrimoni, llengua i cultura dels primers pobles (First Peoples’ Heritage, Language and Culture Council). Recursos en gaèlic- Govern de les Illes Occidentals (Escòcia) Enllaç >> Aquesta pàgina oficial ofereix al visitant la possibilitat d'obtenir informació sobre diversos serveis relacionats amb l'educació per mitjà de la llengua gaèlica escocesa: una base de dades de recursos educatius, bibliografia, recursos multimedia, enllaços, materials educatius, etc. Enllaç >> L'Assemblea dels parlants de suec a Finlàndia, o Folktinget, defensa els drets lingüístics dels parlants de suec de Finlàndia. L’Assemblea participa en el procés de redacció de lleis i es pronuncia sobre qüestions que tenen a veure amb la minoria sueca a Finlàndia. Folktinget és un òrgan que engloba tots els partits polítics, on tots els partits que duen a terme les seves activitats en suec en són membres. Folktinget publica els resultats d’enquestes i distribueix informació sobre els drets lingüístics i sobre la cultura sueca a Finlàndia. A més, també compila informes estadístics sobre la minoria sueca a Finlàndia i treballa activament per promoure actituds positives cap al bilingualisme a través de campanyes i altres esdeveniments. Enllaç >> Foras na Gaeilge és l’organisme responsable de la promoció de la llengua irlandesa per a tota l’illa d’Irlanda. Va ser fundat el segon dia de desembre de 1999, a partir dels Acords de Divendres Sant. Per tal de crear Foras na Gaeilge, s’hi van traspassar tant el personal de Bord na Gaeilge, An Gúm (Editors) i An Coiste Téarmaíochta (Comitè de Terminologia) com les seves activitats. Les tasques que li han estat encomanades impliquen facilitar i encoratjar l’ús oral i escrit de l’irlandès en els àmbits públic i privat de la República d’Irlanda i també d’Irlanda del Nord, allí on hi hagi més demanda, dins del marc de la part 3ª de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. A més, Foras na Gaeilge té la funció d’assessorar les administracions, tant del nord com del sud, així com també els organismes públics i altres grups dels sectors privat i de voluntariat en tots aquells temes relacionats amb la llengua irlandesa. D’altra banda, també es compromet amb projectes de suport i organismes i grups d’ajuda econòmica de tota l’illa d’Irlanda. El web de Foras na Gaeilge conté informació molt útil, organitzada en les següents seccions: “La llengua irlandesa”, “Aprendre”, “Ús” i “Directori” (de diverses organitzacions). Enllaç >> L’Institut Fòrum (Forum Institute) ha incorporat al seu web (a la secció “Hungarians in Slovakia”) una sèrie de mapes ètnics d’Eslovàquia que mostren l’evolució de la població per etnicitat, del 1991 al 2001. Els grups ètnics representats (en els dos primers mapes, de color blau i vermell) són: els eslovacs, els hongaresos, els romà, els ucraïnesos i rutens (agrupats conjuntament) i un últim grup que aplega la resta. Els altres dos mapes, acolorits de gris i groc, només mostren la ubicació de la minoria hongaresa, que és la més important, tant pel que fa al nombre com a la presència geogràfica. Malgrat que els mapes no són prou nítids per apreciar els detalls, permeten obtenir una idea aproximada d’on està situat cada grup. De fet, els mateixos mapes també han estat publicats en format de pòster per Lilium Aurum Könyvkiadó (www.liliumaurum.sk). Aquest pòster aporta informació molt més detallada, incloent-hi la proporció de cada grup en cada seu de districte. Biblioteca Internacional sobre Minories Ètniques de l'Institut FORUM Enllaç >> L'institut FORUM (República d'Eslovàquia) ha obert una nova secció que conté una biblioteca virtual des d'on podem tenir accés a bibliografia, documents legals i de referència sobre temes relatius a les minories ètniques. A més, és una clau d'accés a Internet, ja que la proposta (encara sota construcció) és poder navegar per Internet per accedir als documents a la xarxa. Museu Literari i Centre de Documentació de Frísia Enllaç >> El FLMD és una institució per a i sobre els lectors i escriptors en frisó i per a tots aquells qui s'interessin per la literatura frisona. El FLMD és el lloc idoni per a aquells vulguin fer consultes sobre escriptors frisons, novel·les, poemes, obres de teatre i el Moviment Frisó. Els visitants poden servir-se de les nostres col·leccions de retalls de diari i del nostre material biogràfic i bibliogràfic. Si el vostre objectiu és la recerca podeu posar-vos en contacte amb el personal del museu, el qual us facilitarà la consulta de cartes i manuscrits. Enllaç >> El Frysk Ynternasjonaal Kontakt és una associació juvenil adreçada a la conscienciació dels joves frisons respecte la seva llengua i cultura. Els contactes internacionals representen el mitjà idoni per a a conseguir aquest objectiu. Mitjançant trobades amb altres joves de comunitats lingüístiques petites es pot descobrir el valor afegit de la pròpia llengua i cultura. A més, també pot resultar estimulant conèixer que hi han altres comunitats minoritàries dins Europa. Enllaç >> La Fryske Akademy representa la institució més activa dins la província frisona pel que fa el coneixement i l'ensenyament de la llengua i cultura autòctones. A més de ser la seu de Mercator-Educació (http://mercator-education.org), la Fryske Akademy és també un centre de recerca científica i d'educació, dedicat sobretot a la regió frisona, que s'articula per mitjà de tres departaments: Història, Literatura i Onomàstica, Ciències Socials i Lingüística Gabinet de documentació i dret comparat (Portugal) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans a Portugal. Enllaç >> El Gaelport és un lloc ben útil per a tots aquells qui desitgin obtenir informació al voltant dels darrers progressos en la promocío de la llengua irlandesa. Un bon exemple el constitueix l’actualitzada informació sobre la recent llei de llengües oficials. Els ususaris poden subscriure’s a la seva “newsletter” tant en la seva versió només en irlandès com en la seva versió bilingüe irlandès/anglès. Estadístiques Globals d'Internet (per llengües) Enllaç >> Aquí hi trobareu les dades estimades del nombre de persones que accedeixen a internet segons cada zona lingüística (parlants nadius). La classificació és feta a partir de les llengües enlloc dels països atès que la gent que parla la mateixa llengua conforma la seva pròpia comunitat "en línia" independentment de l'estat on visquin. Agrupació pels Drets de les Minories Enllaç >> El ”Groupement pour les Droits des Minorités” (GDM) és una associació francesa afiliada al International Minoroty Rights Group (MRG) de Londres. Aquesta última és una organització no-governamental que gaudaeix d’un estatus consultiu dins de les Nacions Unides, la UE i el Consell d’Europa. El GDM pretén contribuir a la defensa dels drets humans i, més particularment, del dret de les minories tant d’origen nacional, religiós, cultural o lingüístic. Per tal de dur a terme els seus objectius, el GDM es defineix com un recurs d’informació sobre la situació de les minories (publicacions, actes públics, etc.) així com contribueix a reflexionar sobre els conceptes de minoria, identitat i les seves formulacions jurídiques. Enllaç >> El Grup Català de Sociolingüística és una associació que aplega a diferents experts en l'àmbit de la sociolingüística catalana. Enllaç >> Oficina del Govern per a Les Minories Hongareses a l'estranger Enllaç >> Una altra pàgina oficial del govern hongarès, en aquest cas de l'organisme encarregat, entre d'altres qüestions, de vetllar i supervisar el compliment de la Llei sobre l'Estatus. També s´hi poden trobar informacions addicionals sobre els programes de govern en relació a les poblacions de parla hongaresa fora d'Hongria, informes al voltant d'aquestes, etc. Un exemple sonor de la llengua võro Enllaç >> Enllaç >> L’HRI es dedica a autoritzar els activistes i organitzacions que treballen pels drets humans, així com a la formació al voltant dels drets humans i del paper de la societat civil de les agències i funcionaris governamentals i intergovernamentals i d’altres actors dels àmbits públic i privat. Quan fou fundat l’any 1976, l’HRI es va donar a conèixer amb el nom d’Internet: xarxa internacional de documentació sobre drets humans. Així, el terme internet va ser emprat per a designar aquesta xarxa internacional d’organitzacions per als drets humans i de documentació, no l’extensa comunitat virtual que tothom coneix avui dia. Aquest tarannà està en consonància amb els principis de treball solidari i en xarxa de l’HRI, els seus esforços en l’educació sobre els drets humans, les seves grans recopilacions de bibliografía i de bases de dades i la seva capacitat d’aplegar estratègies semblants de les diverses, i de vegades remotes, organitzacions pels drets humans. Xarxa de Drets Humans Enllaç >> Pàgina de suport per a organitzacions i xarxes sobre drets humans. En aquesta pàgina hom pot trobar enllaços amb diferents organitzacions i informació sobre les activitats i publicacions de ONGs especialitzades en drets humans i drets lingüístics. (Hongria) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans a Hongria. Fundació Hongaresa de Drets Humans Enllaç >> Aquesta organització va ser creada fa una anys per joves hongaresos-americans per tal de cridar l'atenció internacional cap a la situació de les minories hongareses que viuen fora d'Hongria, de manera especial a Romania. La Fundació fa funcions de centre d'informació per a governs occidentals, organitzacions pels drets humans, mitjans de comunicació i el públic en general. Ofereix regularment informació actualitzada al voltant de la situació d'aquestes minories als països veïns d'Hongria. Pàgina del Llenguatge Humà Enllaç >> La Pàgina de les llengües humanes és un ample catàleg de fonts d'Internet relacionades amb les llengües. Hom pot trobar una base de dades amb casi 1800 enllaços, amb pàgines sobre literatura, serveis de traducció, software, escoles d'idiomes, diccionaris, etc. Enllaç >> Tal com indica el nom d’aquesta institució, aporta informació sobre els pobles finoúgrics, com ara els livonians, els seto, els sami, els erzya i els moksha, i els mari. El lloc web inclou: una llista de llengües uràliques (amb el nombre de parlants, localització i nivell de perill de desaparició segons la UNESCO), estudis sobre els pobles finoúgrics i altres temes sobre les minories, una breu guia sobre els pobles uràlics amenaçats i altres ítems. Enllaç >> OBSERVATORI DE LA LLENGUA CATALANA INGENTA-Problemes linguistics i planificació lingüística Enllaç >> Ingenta es defineix com la recopilació més completa de publicacions acadèmiques i professionals disponibles a internet. Ingenta proporciona un accés directe als materials de l’editorial John Benjamins Publishing relacionats amb qïestions lingüístiques i planificació. Institut de la comunicació parlada Enllaç >> Societat Luxemburguesa per als estudis lingüístics, etnològics i dialèctics Enllaç >> Els objectius de la “secció” són les estudis lingüístics en general i més en concret sobre la llengua luxemburguesa, els estudis etnològics al voltant de Luxemburg i les seves rodalies, els estudis etimològics de Luxemburg, estudis d’onomàstica (cognoms, topònims), la confecció d’informes (treball de camp o per correu) i d’arxius (lingüístics, etimològics i onomàstics). A més, la secció s’encarrega de la publicació i manteniment del diccionari de la llengua luxemburguesa, basat en els estudis i informes abans esmentats. Institut per als Estudis Ètnics (IES) de Ljubkjana Enllaç >> L'Institut per als Estudis Étnics (IES) és una institució pública de recerca en el camp dels estudis ètnics, que investiga, de manera interdisciplinària, els temes següents: "la qüestió ètnica eslovena, l'estatus de les comunitats eslovenes a Itàlia, Àustria i Hongria, l'estatus dels eslovens als estats derivats de la ex- Iugoslàvia, l'estatus dels emigrants eslovens, de les comunitats (minories nacionals i altres grups ètnics) a Eslovènia, l'estatus dels immigrants a Eslovènia, teoria i metodologia de recerca sobre temes ètnics, i les formes d'etnicitat i nacionalisme a Europa i a la resta del món. A aquesta pàgina podreu trobar-hi també informació sobre la darrera conferència internacional sobre "Regulació constitucional, legal i política, i gestió de les relacions ètniques", feta al desembre de 2000. Institucionalitzar l’etnicitat en els Balcans: gestió del canvi en societats profundament dividides Enllaç >> (Working Paper no. 19) De Florian Bieber Llei constitucional internacional Enllaç >> La pàgina web de la Universitat de Wuerzburg conté el projecte ICL (Dret Constitucional Internacional) que proveeix traduccions a l'anglès de nombroses constitucions del món, així com un conjunt de materials legals sobre dret constitucional. Així mateix, també podreu trobar-hi referències per establir comparacions ràpides d'aquests documents i de les provisions constitucionals i enllaços amb diferents corts constitucionals d'Europa i del món. Federació Internacional de Helsinki pels Drets Humans Enllaç >> La Federació Internacional Helsinski pels Drets Humans és un grup autònom de organitzacions no governamentals I sense profit que actuen per a la protecció dels drets humans a llarg d'Europa. En aquesta adreça trobareu també un nou informe sobre la situació dels drets humans a diferents estats del àrea de l'OSCE ("Human Rights in the OSCE Region: the Balkans, the Caucasus, Europe, Central Asia and North America, Report 2000") Aquest document es pot baixar directament des d'aquesta pàgina, tot fent servir l'Acrobat-reader. Instruments Internacionals sobre Drets Humans. Oficina de l’Alt Comissionat pels Drets Humans (ONU) Enllaç >> Aquesta pàgina recull el textos més importants de protecció dels drets humans desenvolupats per Nacions Unides. Així mateix, hi trobareu un enllaç cap a la secció "nous instruments sota desenvolupament", des d'on podeu accedir a l'esborrany de la Declaració sobre els Drets dels pobles indígenes, proposta d'instrument internacional que es discuteix ara mateix a la seu de l'ONU. (Itàlia) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans a Itàlia. Germanors entre Galícia i Portugal Enllaç >> A Associação Cultural Lusófona IRMANDADES DA FALA DA GALIZA E PORTUGAL e o CONSELHO INTERNACIONAL DA LUSOFONIA, integrado por ONG legalizadas nos dois estados Ibéricos, visam a defesa e promoção da Língua Portuguesa na Galiza, Portugal, Brasil e PALOP (Países Africanos de Língua Oficial Portuguesa) e Timor. As IRMANDADES DA FALA DA GALIZA E PORTUGAL editam as revistas de caráter técnico-científico lusófonas redigidas em português. Diari sobre Etnopolítica i Minories a Europa (Article) Enllaç >> Centre de recerca sobre grups minoritaris Enllaç >> El Centre de recerca sobre grups minoritaris (KEMO) té com a objectiu l'establiment de vies de comunicació entre gent de diverses disciplines amb la finalitat de comprendre a través del diàleg i el pensament crític el fenomen de les minories a Grècia. La frontera lingüística de la línia a l’espai: elements per a una esquematització Enllaç >> Article de Alain Viaut (Article) Enllaç >> Enllaç >> Aquesta pàgina té com a objectiu fomentar l'ús de les llengües minoritzades. Hi trobareu enllaços a altres webs escrites en aranés, català, gallec, èuscar, etc., a més d'algunes informacions útils.La idea és que la pàgina cresca dia a dia amb noves informacions i enllaços; depenen, doncs, de la vostra col·laboració: si coneixeu cap pàgina escrita en qualsevol de les llengües esmentades, per favor, envieu l'adreça a galileo@uv.es La protecció de les llengües minoritàries 20 anys després de la Resolució Arfè Enllaç >> Actes del seminari, Torí, 20 de novembre de 2001 LES COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES DE LA REGIÓ DE FRIULI VENEZIA GIULIA Enllaç >> Aquest lloc es pot trobar a la pàgina web oficial de la regió de Friuli Venezia Giulia. Aporta molta informació sobre l’estatus legal de les minories lingüístiques presents en aquest territori: l’alemanya, l’eslovena i la friülana. Concretament, dóna compte del marc jurídic que regula el seu estatus, amb enllaços als textos legislatius més rellevants, tant a nivell estatal com regional. Vitalitat i perill d’extinció de les llengües (Març 2003) Enllaç >> Informe de UNESCO Ad Hoc Expert Group on Endangered Languages Llengües a la web Enllaç >> Pàgina web que inclou més de 30.000 enllaços amb organitzacions, universitats, centres d'educació, literatura, traduccions i altres recursos en moltes de les llengües del món. El portal de les llengües de França Enllaç >> En aquesta pàgina, en la que hi col·labora el Ministeri francès de Cultura i Comunicació, hi trobareu una presentació general de la realitat multilingüe de França i les seves colònies. Ofereix una breu descripció de cadascuna de les llengües tractades a més d’un llistat d’enllaços cap a altres pàgines. Enllaç >> Servei de compilació de documents referents a Europa de l'Est. Enllaç >> Az Iroda jogi segítséget nyújt a Magyarországon élo, a kisebbségi törvényben felsorolt nemzeti, etnikai kisebbségek azon tagjainak, akiket etnikai hovatartozásuk miatt valamilyen jogsérelem, hátrányos megkülönböztetés ért.A NEKI elsodleges célja a diszkriminációk alapos feltárása tényfeltáró munka (szükség esetén szakértok bevonása) segítségével. NEKI proporciona assistència legal als membres de les minories ètniques i nacionals que viuen a Hongria, tal com es defineix a la llei dels drets de les minories nacionals i ètniques, I que han patit un tractament diferenciat o discriminació a causa del seu origen ètnic o nacional. D’entre els objectius principals de NEKI, hi ha la d’investigar àmpliament els casos de discriminació tot organitzant missions de prospecció, amb la participació d’especialistes independent, quan s’escaigui. Enllaç >> Extens recull de legislació lingüística del País Valencià ordenat per disposicions i per temes. Ha estat elaborat a partir de diferents bases de dades legislatives, entre les quals destaquen la de la Generalitat Valenciana (CIDJA) i el web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. S'actualitza i amplia contínuament, tot i que la tria de les disposicions incloses es fa segons la importància o repercussió social que tinguin. Enllaç >> Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, secció de llengua catalana, arxiu de legislació. Enllaç >> Aquesta pàgina web és un servei gratuït de l'Oficina per a les institucions democràtiques i drets humans (ODIHR) de l'Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). El seu objectiu és compilar els textos internacionals i la legislació interna dels estats integrats a l'OSCE (55 estats distribuïts per Europea, Àsia i Amèrica Central). L'accés als documents es pot realitzar a través d'un cercador i amb diferents entrades (estat, tema i cerca general). Disponible en diverses llengües. Portal del friülès Enllaç >> Portal bilingüe en friülès i italià que ofereix informació general e relació a la llengua i cultura friüleses, incloent-hi un servei de notícies, una secció d’enllaços d’internet i l’edició en línia de la revista INT, també bilingüe, creada per l’ Istitut Ladin Furlan. Enllaç >> Les langues de France contribuent à la créativité et au rayonnement culturel de notre pays. Elles sont notre bien commun et une partie du patrimoine de l'humanité. On entend par langues de France les langues régionales ou minoritaires parlées traditionnellement par les citoyens français sur le territoire de la République, et qui ne sont la langue officielle d'aucun Etat. Un espace dédié est consacré à chacune des langues répertoriées par le rapport Cerquiglini soit : l’alsacien, l'arabe maghrébin, l'arménien occidental, le basque, le berbère, le breton, le catalan, le corse ou les créoles à base lexicale française (guadeloupéen, guyanais, martiniquais, réunionnais). Les llengües de França contribueixen a la creativitat i a la il·luminació cultural del nostre país. Són una riquesa comuna i formen part del patrimoni de la humanitat. Entenem per llengües de França les llengües regionals o minoritàries parlades tradicionalment pels ciutadans francesos en el territori de la República, i que no són oficials a cap estat. Es dedica un espai a cadascuna d’aquestes llengües, documentades a l’informe Cerquiglini, com ara: l’alsacià, l’àrab del Magrib, l’armeni occidental, el basc, el berber, el bretó, el català, el cors, o les llengües criolles parlades a Guadalupe, a la Guayana Francesa, Martinique o la Reunion, entre d’altres. Les llengües a Europa Enllaç >> Pàgina oficial de la Comissió Europea dedicada en general a les llengües a Europa, en especial a les llengües oficials de la Unió i als diversos programes i accions comunitaris que s'ocupen de la diversitat lingüística i l'aprenentatge de llengües. Llengües regionals de França, aspectes jurídics Enllaç >> Departament de cultura francès, secció de llengües regionals. Enllaç >> Associació cultural que defèn la llengua aragonesa, la tradició i la cultura d'Aragó. Des de 1982, el Ligallo de Fablans de l'Aragonés treballa de ferm pel reconeixement de la llengua aragonesa. Aquesta associació té com a principal objectiu fer arribar l'aragonès a tota la societat mitjançant l'organització de cursos, xerrades, festes, edicions de llibres i discs de cara al reconoixement social i oficial de la llengua. Enllaç >> Aquesta és la pàgina de l’institut Linguapax, organització que té l’objectiu de promoure polítiques que protegeixen la diversitat lingüística i que fomenten l'aprenentatge de diverses llengües. Aquest projecte va néixer com una iniciativa de la UNESCO a partir de la reunió d'experts realitzada a Kiev el 1987. Hi trobareu recursos interessants i diversificats: les ponències i comunicacions del Congrés Mundial de Polítiques Lingüístiques, una selecció de documents produïts pels seus col·laboradors i materials didàctics relatius a l’ensenyament de llengües i la promoció d’actituds positives envers la diversitat lingüística del món. Enllaç >> L'objectiu d'aquesta pàgina és recollir informació sobre tipologia lingüística, diversitat de llengües i classificacions de comunitats lingüístiques de tot el món. També acull l'Observatori lingüístic en francès sobre les llengües del món. Enllaç >> EUROPEAN EDUCATIONAL RESEARCH JOURNAL, Vol. 1, N. 1, 2002 Article de Ingrid Gogolin (University of Hamburg, Germany) Polítiques lingüístiques tolerants: es pot constrir un model viable per a Moldavia? Enllaç >> Ponència per a la taula rodona “Educar en la tolerància en societats multiculturals”, Chisianu, Moldàvia, 4-6 d’octubre de 2001 De Harold F. Schiffman (South Asia Studies, University of Pennsylvania) Enllaç >> Linguistica Luxemburgensia és un web dedicat a l’estudi científic de la llengua luxemburguesa i a la situació lingüística al Gran Ducat de Luxemburg. Hom hi pot consultar documents i estudis publicats sobre el luxemburguès i les altres llengües que s’hiparlen – el francès, l’alemany, el portugués-. Enllaç >> Aqui es presenta (en català) una agrupació genètica de totes les llengües vives del món. Les llengües que s'han derivat d'una mateixa llengua són agrupades en Families, les Families en Grups, els Grups en Phylums, i els Phylums en Macro-Phylums. Els linguístes encara no s'han posat d'acord en una classificació genètica universal de les llengües. Aquí es presenta una síntesi (millorable i discutible) de les diverses opinions. Lleis i reglaments. Ministeri de Justícia (Canadà) Enllaç >> A aquesta pàgina podreu trobar nombrosos textos legals canadencs, així com referències de jurisprudència estatal i provincial. Enllaç >> “Una llista de debat per correu electrònic per a gent que comparteixi un interès en les llengües i cultures de les Terres Baixes (Lowlands)”, aquest web se centra en les llengües germàniques que s’han desenvolupat a les Terres Baixes: les zones baixes adjacents al Mar del Nord i al Mar Bàltic. Es tracta principalment del neerlandès, el zelandès (zeeuws, flamenc occidental), el frisó, el limburguès i el baix saxó (baix alemany). També s’hi inclouen les llengües que provenen de les llengües autòctones de les Terres Baixes i s’utilitzen en altres zones; per exemple, l’afrikaans, les llengües d’emigrants de les Terres Baixes, els pidgins i els criolls i també l’anglès i l’scots. Entre els recursos que facilita aquest web hi ha un mapa amb zoom, una introducció a les varietats lingüístiques de les Terres Baixes, materials de llengua, diccionaris on-line gratuïts, etc. Drets Humans (Àustria) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans a Àustria. (Països Baixos) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans als Països Baixos. La coalició interètnica de Macedonia. Els primers sis mesos (Maig 2003) Enllaç >> Article de PROJECT ON ETHNIC RELATIONS Enllaç >> Web de la revista electrònica Linguistica Occitana, a la qual dóna suport l'associació de mateix nom. Examinats per un comitè de lectura, els articles que es proposen tracten sobre tots els aspectes de la investigació lingüística en el domini occità. Estan redactats en occità, en una altra llengua romànica o en anglès, i tots estan resumits en occità, català, anglès i francès. Trobareu, amb els seus resums, els articles del número 1, que corresponen a algunes comunicacions dels Obradors de Linguistica Occitana, organitzats a Nîmes l’agost de 2002 i 2003. El número 2, que correspon també a l'Obrador de Linguistica Occitana del 2003, es publicarà a la tardor del 2004, i aviat es farà una crida a comunicacions pels números que apareixeran en el 2005. (Grècia) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans a Grècia. Enllaç >> En aquest lloc web oficial de la Comissió Europea hi podeu trobar informes breus sobre l’estat actual d’aplicació de la Directiva d’Igualtat Racial en legislació interna de cada estat membre. Aquests informes foren preparats durant l’octubre de 2003 pel grup d’experts independents en discriminació racial i religiosa, el qual és finançat pel Programa d’Acció Comunitària per combatre la discriminació. Els continguts dels informes publicats no reflecteixen necessàriament l’opinió o la posició de les autoritats nacionals o de la Comissió Europea. MIDAS-Associació de diaris de les minories Enllaç >> Editors de diaris que representen més de 10 comunitats lingúístiques d’Europa decidiren aplegar-se en una associació que coordinés les seves estratègies i augmentés la seva cooperació pel que fa a la publicació, el marqueting i l’obtenció de finançament. També es pretén donar l’oportunitat a aquelles comunitats que actualment no disposen de cap diari escrit de col·laborar amb els ja existents, així com l’ús de nou mitjans com ara l’internet (per exemple, per mitjà de pàgines d’inici comunes, un arxiu de diaris, enllaçps a diversois diaris i organitzacions) per tal dòferir informació ràpida i global. A més, l’organització preveu també actuar com a grup de pressió respecte a les institucions de Brussel·les o per mitjà de campanyes publicitàries comunes, constituint així una plataforma en altres àrees minoritàries. Legislació nacional sobre minories a la pàgina de MINELRES Enllaç >> MINELRES (directori de recursos sobre drets humans de les minories i sobre els problemes derivats del període de transició a l'Europa Central i de l'Est) ofereix una nova secció a la seva pàgina web, en la que hi podeu trobar els més importants textos legals relatius a les minories dels estats de Bulgària, Croàcia, Eslovènia, Eslovàquia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Macedònia, Polònia, Romania, Rússia i Ucraïna. (Luxemburg) Enllaç >> Pàgina oficial del Ministeri de l’Educació luxemburguès en la que, a més de trobar dades generals sobre les activitats d’aquest ministeri, també es pot accedir a informacions més específiques sobre els serveis al voltant de l’ensenyament de llengües: cursos d’integració en llengua materna en l’escola primària, formació per a adults, l’ensenyança de la llengua francesa en l’escola primària, etc. Enllaç >> “Minority Languages” és un projecte Comenius de la EU en el que cinc escoles diferents treballen plegades. Alumnes d’Espanya, Finlàndia, Suècia, Itàlia i Alemanya cooperen per tal de trobar punts en comú i diferències entre la situació de les llengües minoritàries en els seus respectius països (el català a Espanya, el suec a Finlàndia i les llengües dels immigrats en els altres) i aprendre’n també la geografia i la història. Minories lingüístiques. Provincia de Torí Enllaç >> Aquesta pàgina recull informació molt detallada sobre les minories lingüístiques a la Província de Torí, Itàlia: l'occità i el franco-provençal. No solament ofereix dades demogràfiques i geogràfiques sobre els emplaçaments d'aquestes comunitats lingüístiques, sinó també un recull exhaustiu de legislació lingüística per a la protecció o promoció de les llengües minoritàries a Itàlia. Les minories lingüístiques: perspectives per a l’operativitat d’una llei Enllaç >> Actes de la conferència internacional, 23-24 de març de 2002 PROVINCIA DI TORINO – PROGETTO STRATEGICO “MINORANZE LINGUISTICHE” Minories a Europa Enllaç >> Aquesta pàgina forma part del projecte "Cultures, Llengües, Minories" de l'EXPO 2000. Hi podreu trobar informació sobre llengües minoritàries a Europa i especialment d'aquelles de la regió fronterera germano-danesa de Schleswig-Holstein. La informació és disponible en anglès, alemany i danès. Minories a Grècia (La pàgina web de Drets Humans als Balcans) Enllaç >> Aquesta pàgina web de Balkan Human Rights inclou diferents informes en els que es descriuen de forma general alguns dels grups lingüístics i culturals minoritzats de Grècia, com ara l'arvanita (grup albano-parlant), el jueu, el macedoni, el pomac, el romaní, el turc de Tràcia occidental o el vlach. (Article) Enllaç >> (Informe) Enllaç >> By: T. McGonagle, B. Davis Noll & M. Price, Eds., Study commissioned by the OSCE High Commissioner on National Minorities, carried out by the Programme in Comparative Media Law and Policy (PCMLP), Oxford University and the Institute for Information Law (IViR) of the University of Amsterdam, April 2003 (published: September 2003). MOVIMENT DE DEFENSA DE LA LLENGUA PORTUGUESA (GALÍCIA) Enllaç >> El Movimento Defesa da Lingua (M.D.L.), nascut el 1995, treballa perquè es naturalitzi la llengua pròpia de Galícia, internament coneguda com a gallec i internacionalment com a portuguès, i perquè el gallec es reintegri al sistema lingüístic al que pertany, és a dir la Lusofonia, per tal de capgirar el procés de substitució lingüística del gallec/portuguès pel castellà. Enllaç >> Multilingual Search Catalogue és un catàleg de recursos, editat amb voluntaris. Es tracta d’un catàleg multilingüe, que reuneix tots els recursos lingüístics d’Internet, tot i que no ofereix un servei de traducció. La nostra missió és que vostè pugui accedir als recursos d’Internet a través de la llengua que vostè prefereixi. La xarxa continua expandint-se, reuneix totes les llengües i dóna cabuda cada dia a nous cercador. Internet ja no és un mitjà d’alta tecnologia, sinó un mitjà d’intercomunicació humana. El projecte té l’objectiu de fer que els cercadors trobin la informació que necessiten, així com també contribuir a què aquests s’ajudin entre ells a l’hora d’explorar Internet. 'Estat-nació' o 'nació-esta'’?: Reflexions conceptuals i informació espanyola, belga i índia Enllaç >> UNITED NATIONS DEVELOPMENT PROGRAMME Article de Juan J. Linz, Alfred Stepan and Yogendra Yadav Oficina per a les Minories Nacionals i Ètniques a Hongria Enllaç >> Pàgina web oficial de l'organisme públic del govern hongarès responsable de la política relacionada amb les minories nacionals i ètniques en aquest estat. Donada la informació àmplia que faciliten -informes sobre la situació de les minories, la legislació en vigor, dades estadístiques, etc., creiem que val la pena visitar-la per tal d'aprofundir el coneixement sobre el tema. Els no-ciutadans a Estonia Enllaç >> Article de Vadim Poleshchuk Institut Nord-Frisó Enllaç >> L’Institut nord-frisó és la institució científica central del nord de Frísia pel que fa a la preservació i la promoció de la llengua, cultura i història frisones. L’Institut és el punt de trobada d’aquells que estan interessats en temes del nord de Frísia. L’Institut és actiu científicament parlant en els àmbits de la llengua, la història i la geografia nacional. A més, per una banda l’institut vol treballar científicament i per l’altra banda vol recolzar, promoure i activar les activitats culturals de la població local. Institut Norueg de Drets Humans (Noruega) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans a Noruega. El portal gallec de la llengua Enllaç >> L’objectiu d’aquest portal de l’ Associaçom Galega da Língua (AGAL) és convertir-se en un espai obert i participatiu, reforçar la plena normalització del gallec-portuguès a Galícia i la seva reintegració en l’àmbit lingüístic al que pertany històricament (conegut com a lusofonia), incloent-hi el Brasil i altres estats on aquesta llengua n’és l’oficial: Angola, Moçambic, Cap Verd, Guinea Bissau, etc. Enllaç >> L’Obra Cultural Balear és una de les organitzacions que treballen més activament a favor de les reivindicacions socials, cuturals, ligüístiques i nacionals de les illes. La seva pàgina web aporta informació sobre les diverses campanyes adreades a enfortir l’ús social i institucional de la llengua catalana, a més d’un servei de notícies actualitzat al voltant de qüestions lingüístiques i culturals, una agenda d’activitats etc. Observacions sobre l'aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (maig 2003) Enllaç >> GOVERN BASC (en francès) Observacions sobre l'aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (maig 2003) Enllaç >> GOVERN BASC (en Basc) Observacions sobre l'aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (maig 2003) Enllaç >> GOVERN BASC (en castellà) Observacions sobre l'aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (maig 2003) Enllaç >> GOVERN BASC (en anglès) Enllaç >> L’Observatori de la llengua catalana és una iniciativa de tot un seguit d’entitats cíviques i culturals que han volgut crear un organisme independent, que tingui un ampli consens en la societat catalana i rigor acadèmic, per tal de fer un seguiment i una avaluació de la llengua catalana, tant pel que fa al seu ús social com pel que fa al marc legal en què es desenvolupa. Revista digital sobre la cultura sami Enllaç >> Opinió sobre Sèrbia i Montenegro (Març 2004) Enllaç >> Article de Advisory Committee on the Framework Convention for the Protection of National Minorities (Council of Europe) Enllaç >> Pàgina web dedicada a la història, evolució, expansió i influencia de la llengua llatina. El seu objectiu és el de construir una gramàtica integral de les llengües llatines, accessible mitjançant internet i fàcilment consultable, que ofereixi als seus usuaris la possibilitat de trobar-hi referències i comparacions fàcils. També conté articles d’informació lingüística més concreta, relativa al desenvolupament de la llengua, als dialectes, la tradició literària, etc. Aquests articles poden ser escrits en francès, italià, portuguès, castellà o altres llengües romàniques. Un bon grapat d’hiperenllaços permetran l’usuari de descobrir, comparar i explorar les similituds i les diferències entre les llengües romàniques. Enllaç >> Aquesta organització s'està encarregant actualment de les campanyes a favor de l'emissió en les llengües oficials de l'estat de les noves monedes d'euros i dels segells i altres efectes postals a l'estat espanyol. En el dossier d'aquest número del butlletí hi trobareu una informació més completa. Progressos de la OSCE i minories lingüístiques Enllaç >> Article de Sally Holt i John Packer Enllaç >> Aquesta pàgina de l’OSCE s’encarrega de les activitats de l’Alt Comissionat de les Minories Nacionals incloent-hi articles sobre les seves tasques, una recopilació extensa de les publicacions fetes per i sobre l’Alt Comissionat, una visió general del seu mandat i les seves activitats, cartes i declaracions amb les recomanacions de l’Alt Comissionat, informes preparats per l’Oficina de l’Alt Comissionat, les intervencions públiques de l’Alt Comissionat des del 1992 fins ara, etc. Ponències de la conferència de celebració del 5è aniversari de l'entrada en vigor de la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals, 30-31 d'octubre de 2003 Enllaç >> Del CONSELL D’EUROPA Enllaç >> Aquesta pàgina web conté informació i documents relatius al procés d'elaboració de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Així també, hi podreu trobar la darrera versió d'aquest document que es va aprovar el 2 d'octubre de 2000. Minories Lingüístiques a França Enllaç >> Enllaç >> Plattweb, creat l’any 1999, és un lloc web no comercial i personal sense cap altra ambició que la de difondre informació sobre el “platt”, tal com es denomina localment la llengua parlada al nord-est de la Lorena francesa. S’hi poden trobar enllaços cap a altres pàgines relacionades amb el contínuum lingüístic luxemburguès (o fràncic mosel·là), a més d’informacions sobre les reivindicacions de cara a un major respecte cap a aquesta varietat a França. Enllaç >> Un grupo de profesores/as da Galiza (España) e do Norte de Portugal vimos realizando desde 1995 unha experiencia educativa entre as nosas escolas e institutos chamada PONTE...NAS ONDAS!. A experiencia ten consistido na realización dunha xornada de radio elaborada integramente polos/as alumnos/as das escolas participantes. Esta xornada de emisión elaborase ao longo do curso escolar co intercambio de traballos entre todas as escolas e institutos participantes e coa integración na actividade de persoas do mundo da cultura (escritores, artistas, cantautores, etc...). Enllaç >> L'association "Pour que Vivent nos Langues" a été créée le 6 mai 2000 à Paris par des représentants de différents mouvements, associations, partis ou personnalités, attachés à la défense de droits culturels en conformité avec la conception actuelle des droits de l'homme, qui demandent la reconnaissance et la promotion des différentes langues et cultures en France, défendent la diversité linguistique et culturelle dans le monde et rejettent toute xénophobie. Les objectifs de l'association sont d'obtenir la modification de la Constitution française pour que soit reconnue la pluralité linguistique du territoire et de la société ; la ratification pleine et entière par la France de la Charte européenne des langues régionales ou minoritaires, adoptée en 1992 par le Conseil de l'Europe, etc. Programes i iniciatives estratègiques de la Direcció General D'educació i Cultura: "Promoure i salvaguardar les llengües i cultures regionals o minoritàries" Enllaç >> Aquesta és la pàgina de la DG d'Educació i Cultura sobre les llengües regionals o minoritàries. Des d'aquesta pàgina podeu accedir als dos projectes cofinançats per la Unió Europea en aquest camp: la xarxa Mercator (http://www.mercator-central.org) i l'Oficina Europea de les llengües menys difoses. També podeu trobar-hi un llistat d'altres projectes per la salvaguarda i la promoció de les llengües menys extenses de la Unió subvencionats per la Comissió. La protecció de les minories nacionals mitjançant acords bilaterals al sud-est d’Europa Enllaç >> ACADÈMIA EUROPEA DE BOLZANO/BOZEN Esborrany d’informe a càrrec d’Emma Lantschner i Roberta Medda, sota supervisió del Prof. Joseph Marko per a la 8ª Trobada d’Oficines Governamentals per a les Minories Nacionals, Estrasburg, 21-22 de maig de 2001. Protocol núm. 12 a la Convenció per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Roma: 4.xi.2000 Enllaç >> Enllaç >> La Província de Torí ha endegat un projecte d’estudi sobre les minories lingüístiques històriques a partir de les disposicions d’una llei estatal que dóna suport a les iniciatives culturals per part dels municipis, municipis de muntanya i associacions que participin en el projecte juntament amb organismes, fundacions i institucions culturals. La web conté també referències als textos legislatius més importants a nivell internacional, europeu, italià i provincial. Administració Provincial de Frísia Enllaç >> En aquesta pàgina web podreu trobar informació sobre Frísia. També disposa d'informació sobre la administració provincial. La part més gran de documentació i informació és en neerlandès i en frisó. Tanmateix, hi ha informació general en anglès i alemany. Recerca en polítiques i planificació lingüístiques Enllaç >> Aquesta pàgina web hostatjada per departament de Llengües cCèltiques de la Universitat d’Edimburg inclou un llistat de referències bibliogràfiques, textos, articles I informes en línea que tracten de questions relacionades amb la política i la planificació lingüística d’aquest grup de llengues. Informació legal sobre Àustria Enllaç >> En aquesta pàgina hi podeu trobar informació sobre el sistema legal vigent a Àustria, així com enllaços cap als principals organismes de govern, al parlament, al Tribunal de Justícia i a les bases de dades legislatives d'aquest estat europeu. Reconeixement de les minories a Europa: protegir els drets i la dignitat Enllaç >> Article de Panayote Elias Dimitras Recomanació 1201 (1993) sobre un protocol adicional sobre els drets de les minories europees a la Convenció Europea dels Drets Humans Enllaç >> República d'Irlanda – Llei de llengües oficials (informació general) Enllaç >> La pàgina web del Departament (Ministeri) d’afers comunitaris, rurals i del Gaeltacht conté una secció dedicada específicament a donar informació general (el procés, les característiques, els objectius, preguntes més freqüents, etc.) al voltant de la recent llei de llengües oficials, inclosa dins el present Butlletí-Mercator. INSTITUT DE RECERCA PER A LES LLENGÜES DE FINLÀNDIA Enllaç >> L’Institut de Recerca per a les Llengües de Finlàndia estudia i està al servei del manteniment del finès, el suec, el sami, la llengua de signes finesa i el romaní, a més d’estudiar altres llengües vinculades a Finlàndia. La majoria dels resultats de les recerques es publiquen en forma de diccionaris. El Departament de Planificació Lingüística ofereix un servei telefònic de consultes i organitza diversos cursos de reciclatge lingüístic per al públic en general. La biblioteca i els arxius també són a disposició de tothom. Enllaç >> La Revista de Llengua i Dret que des de 1983, es publica semestralment i que conté articles d'estudi i informació sobre el llenguatge administratiu i jurídic, el règim jurídic de l'ús de les llengües i la planificació lingüística, té ara una versió electrònica. Aquesta pàgina conté els sumaris dels seus 31 números, així com a resums en anglès. Programa estatal "Llengua i cultura del sud d'Estònia" Enllaç >> Els rusos a Estònia, la seva identitat i el conflicte ètnic Enllaç >> Legal Information Centre for Human Rights (LICHR), 2003 Article de Vadim Poleshchuk Enllaç >> El centre internacional rutè de mitjans de comunicació es va desenvolupar per fer de centre d’informació sobre articles, notícies i altres temes d’actualitat que afectin el rutè. Conté un servei de notícies que reuneix trots els informes i articles dels mitjans de comunicació sobre la minoria rutena o sobre els esdeveniments als territoris rutenis. El centre internacional rutè de mitjans de comunicació és un servei produït de manera independent i no pertany a cap organització. Centre de Recerca sobre l'Scots Enllaç >> CENTRE ESCONCÈS D'INFORMACIÓ SOBRE L'ENSENYAMENT I LA RECERCA DE LES LLENGÜES Enllaç >> El Centre Escocès d’Informació sobre l’Ensenyament i la Recerca de les Llengües fou creat l’any 1991 a fi d’oferir informació entorn de les llengües a estudiants, mestres, creadors d’opinió i legisladors; promoure l’aprenentatge i l’ús de totes les llengües de relleu per a Escòcia; i fer recerca de suport per a la tasca dels professors de llengua i d’altres professionals de la llengua. El CILT rep una subvenció anual del Departament d’Educació del govern d’Escòcia per finançar les seves activitats principals. Seminari de sociolingüística - Universitat de Vigo Enllaç >> O Seminario de Sociolingüística, Bilingüismo e Contacto de Linguas (SSL) creouse co obxectivo primordial de promover a investigación relacionada co vasto campo das linguas en sociedade. Os membros do SSL son profesores e investigadores das áreas de Filoloxía Galega e de Lingüística Xeral da Universidade de Vigo. O Seminario de Sociolingüística edita a revista Estudios de Sociolingüística (EdS). La revista ten dous números por ano. Diríxese a un público lector especializado, nacional e internacional, e adopta unha concepción ampla sobre os límites da sociolingüística, asumindo como propio o seu carácter interdisciplinar. Enllaç >> Es tracta d’un lloc web creat i gestionat per un grup de pares d’alumnes de llengua bretona que estan duent a terme una campanya en contra de les mesures que preveuen la retallada de les hores lectives en llengua bretona en un nombre de centres escolars de la Bretanya. A més d’oferir informacions entorn de les seves reivindicacions, hom pot signar una petició pública en aquest sentit. Enllaç >> En aquesta pàgina hi trobareu informacions i documents sobre política lingüística a França. Això no implica que hagin de ser complets, ja que aquesta pàgina només pretén ser un manual sobre el complex món de la política lingüística. Suport per a les llengües minoritzades a Europa (informe final del projecte SMILE) Enllaç >> L’informe va ser encarregat per la Unitat de Política Lingüística de la Direcció general per a l’Educació i Cultura (Comissió Europea) i elaborat en col·laboració entre el l’Oficina Europea per a les Llengües Menys Difoses (EBLUL) i el European Centre for Minority Issues (ECMI). És disponible en la seva versió original en anglès. L’estudi aporta una anàlisi transversal dels aspectes que envolten la protecció i la promoció de les llengües regionals i minoritàries en el context de la Unió Europea. El centre per als estudis de la llengua i la cultura del sud d'Estònia Enllaç >> Enllaç >> Els alfabets d'Europa Enllaç >> “Els alfabets d’Europa” és una font d’informació lingüística al voltant de les llengües autòctones d’Europa. La principal funció d’aquest web és presentar un catàleg dels alfabets europeus. S’hi inclouen els caràcters que són ( i en alguns casos foren) utilitzats per escriure cadascuna de les llengües d’Europa (almenys d’aquells sobre els que s’ha trobat informació). Tot i que algunes de les llengües d’Europa (especialment les del Caucas) no tenen tradició escrita, també s’hi pot trobar d’altres informacions al voltant d’elles. De la mateixa manera, algunes llengües han emprat, i encara ho fan, un o més d’un sistema d’escriptura, els quals també trobareu aquí. Associació per l'Estudi de l'Etnicitat i el Nacionalisme Enllaç >> L'Associació per l'Estudi de l'Etnicitat i el Nacionalisme (ASEN) té la seva seu a la London School of Economics and POlitical Science. L'ASEN està formada per membres del món acadèmic, de la recerca, estudiants, periodistes i d'altres membres directament relacionats amb l'avenç en l'estudi de l'etnicitat i el nacionalisme. L'ASEN també publica el seu Butlletí bimensual, la revista Nations and Nationalism quatre cops l'any, així com també organitza seminaris i conferències. Enllaç >> BALTIJAS KULTURAS CENTRS ir sabiedriska bezpelnas organizacija, kuras merki ir organizet un koordinet Latvijas, Baltijas valstu, ES un citu valstu starptautiskus kulturas pasakumus, demonstrejot šo zemju un tautu dažado kulturas mantojumu, tadejadi, popularizejot to, ka ari gustot pieredzi un veicinot draudzigu, demokratisku attiecibu izveidi, kas balstita uz savstarpeju cienu un izpratni. El Centre de cultura bàltica és una organització sense ànim de lucre que té la missió d’organitzar i coordinar esdeveniments culturals d’abast internacional sobre Letònia, els estats bàltics, la Unió Europea i altres països. A través del coneixement del patrimoni cultural divers d’aquests països, totes les parts poden beneficiar-se mútuament de l’experiència adqirida. Enllaç >> El web de la divisió sud-europea del Centre de Documentació i Informació sobre les Minories d’Europa (Center for Documentation and Information on Minorities in Europe – CEDIME-SE) ofereix una nova guia sobre la Convenció marc per a la protecció de les minories nacionals. Aquesta guia és una extensa base de dades que inclou informes per països i repassa l’aplicació de la Convenció marc als països membres del Consell d’Europa. (Dinamarca) Enllaç >> Institució encarregada de dur a terme activitats relacionades amb els drets humans a Dinamarca. La qüestió oblidada? Ampliació cap a l’est i minories nacionals Enllaç >> Article de Ruth Ferrero Fundació per a les Llengües Amenaçades. Universitat de Bristol Enllaç >> El projecte de les llengües amenaçades Hans Rausing Enllaç >> El projecte de les llengües amenaçades es va instaurar mitjançant una donació I per poder documentar tantes llengües en perill d’extinció com fos possible. El projecte està ubicat a SOAS, un centre internacional d’estudi de llengües i cultures, i conté tres programes: el programa de documentació, el programa acadèmic, i el programa d’arxivament. Enllaç >> L’Institut de la Llengua Lituana és una institució independent de recerca de la llengua lituana. Les seves activitats principals són les següents: lexicologia, lexicografia i recerca sobre l’estructura gramatical de la llengua lituana; recerca sobre la història i els dialectes de la llengua lituana, així com també recerca sociolingüística; recerca sobre l’ús de la llengua lituana a la societat i sobre terminologia; i recerca sobre l’onomàstica lituana. Aquest web inclou una descripció de la llengua lituana i també bibliografia de llibres i de les publicacions periòdiques del centre. Llengües amenaçades a Sudamèrica Enllaç >> Aquesta nova pàgina de la International Clearing House for Endangered Languages es dedica des del passat juliol a donar informació relativa a un gran nombre de les llengües que es parlen a l'Amèrica del Sud. El directori, per ordre alfabètic, dóna dades sobre les variants lingüístiques de cadascuna de les llengües que hi figuren, la seva localització geogràfica, l'estat actual de la llengua, etc. Llengües amenaçades i el Llibre Roig de la Unesco Enllaç >> La minoria macedònia a Grècia Enllaç >> Article del MACEDONIAN HUMAN RIGHTS MOVEMENT OF CANADA Els diaris en les llengües de les minories nacionals i grups ètnics - Iugoslàvia Enllaç >> En aquesta pàgina oficial del govern hi trobareu alguna informació sobre els diaris de Iugoslàvia que fan servir altres llengües que la sèrbia, és a dir, l’albanesa, l’hongaresa, l’eslovaca, la romanesa, la rutena, la turca, la búlgara i la romaní. El dret a l’educació i a la minoria lingüística Enllaç >> EUMAP Project, 2004 De Fernand de Varennes El dret a la igualtat i la no-discriminació respecte de la llengua (Article) Enllaç >> Els drets dels membres de les minories nacionals a Iugoslàvia Enllaç >> Pàgina web oficial del govern de la RFI amb informació general sobre les comunitats ètniques que viuen a Iugoslàvia, el seu estatus legal i drets d’acord amb la constitució moderna, a més de dades sociolingüístiques generals referents a aquestes comunitats (mitjans de comunicació, escoles, etc.). (publicat per l'Institut Suec d'Afers Internacionals) Enllaç >> Informe interessant sobre la situació històrica i actual de les minories religioses, ètniques i lingüístiques a Turquia, així com un repàs al paper de les polítiques oficials que s’han dut a terme darrerament en aquest sentit. TILG - Tresor Informatitzat de la Llengua Gallega Enllaç >> O Instituto da Lingua Galega acaba de colgar na rede o Tesouro Informatizado da Lingua Galega. Trátase dunha base de datos composta por máis de 11 millóns de rexistros e arredor de 90 mil lemas, recollidos todos eles de textos galegos do período que comprende desde 1612 ata a actualidade. O proxecto, que se desenvolveu no seo do Instituto da Lingua Galega, foi ideado como un corpus do galego moderno orientado á posterior elaboración dun diccionario. (Informe) Enllaç >> By: Poleshchuk, Vadim. ECMI report #49. August 2003, 25 pp., appendix. Enllaç >> Estadístiques del cens del Regne Unit Enllaç >> Dades oficials i recents provinents del resultat del darrer cens de població realitzat al Regne Unit (2001). Entre la informació que es pot consultar hi trobareu les dades relatives a la vitalitat de les llengües que s´hi parlen a més de l’anglès: Gal·lès, gaèlic escocès, escocès, etc. Enllaç >> Una revista en Võro. Observatori de Drets Lingüístics-UNESCO Enllaç >> L'anàlisi de les societats multiculturals és un dels temes principals de recerca del programa MOST (Gestió de les Transformacions Socials) de la UNESCO. A través d'una recerca interdisciplinar, comparativa i sensible al fet cultural, el programa MOST vol oferir informació útil per a la gestió pacífica i democràtica de societats caracteritzades pel seu pluralisme cultural i ètnic. Particularment, aquest tipus de recerca hauria d'ajudar a dissenyar polítiques que contribueixin als objectius d'assolir una igualtat de drets ciutadans entre els diversos grups culturals i a evitar i solucionar conflictes ètnics. El projecte MOST està pensat per oferir eines a legisladors, planificadors, investigadors, i altres representants d'organitzacions governamentals i no governamentals per tal de gestionar la transició cap a la democràcia en les societats multiculturals i multiètniques. Aquesta pàgina web compta amb nombrosos documents legals de caràcter internacional relacionats amb els drets lingüístics de les minories, extractes de 86 constitucions estatals que contenen articles lingüístics, i una modesta bibliografía sobre drets lingüístics en el camp dels drets humans i internacional. El Llibre Roig de la UNESCO sobre les Llengües Amenaçades a Europa Enllaç >> Enllaç >> Universitat d'Oregon - (Centre Lingüístic Yamada) Guies lingüístiques per localització geogràfica Enllaç >> Aquesta pàgina web ofereix la possibilitat d’accedir a informació general sobre recursos lingüístics a internet al voltant d’un nombre important de llengües parlades al món avui dia, amb una subdivisió prèvia per àrees geogràfiques. Enllaç >> La pàgina web del “valencianisme de construcció”, a més d’incloure material de debat, entrevistes, enllaços i altres recursos, es defineix com a “discurs on els conflictes identitaris i simbòlics estan resolts. No ens amaguem per tant de concebre el País Valencià com la nostra nació o d'exhibir quina és la nostra senyera i el nostre històric penó, de reconèixer de manera clara la unitat de la llengua i d’emprar amb orgull les nostres variants més arrelades”. Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret Enllaç >> La tasca de la Comissió Europea per la democràcia a través del dret es basa en els tres principis de l'herència constitucional d'Europa: democràcia, drets humans i l'estat de dret, la base de totes les activitats del Consell d'Europa. Aquesta Comissió té una tasca activa en tot el que fa referència als dominis constitucionals. En la seva pàgina web hi podem trobar la base de dades CODICES, que per exemple inclou el Butlletí sobre Jurisprudència Constitucional, una publicació de la Comissió Europea que informa regularment sobre casos dels Tribunals Constitucionals, de Tribunals amb jurisdicció equivalent en Europa i Amèrica, del Tribunal Europeu de Drets Humans així com del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees. CODICES es publica tres vegades a l'any, i recull en cada número el cas més important des de 1993 conjuntament amb el més destacat del període. Enllaç >> En aquesta pàgina hi podeu trobar informació general sobre Finlàndia, sobre les seves minories lingüístiques, i sobre les mesures governamentals adreçades a la seva protecció. Institut Võro Enllaç >> Fundació de la llengua i la cultura Võro Enllaç >> Enllaç >> Enllaç >> La documentació existent sobre la gran majoria de llengües africanes és molt pobre. Tot i que s’està duent a terme un treball important per part d’alguns africanistes, l’accés a materials descriptius és encara molt fragmentat i difícil de trobar. El principal objectiu d’aquest lloc web és de facilitar l’accés a materials que es troben en línia (tant teòrics com descriptius) sobre les llengües africanes. El lloc conté principalment enllaços d’altres llocs web que contenen materials d’accés gratuït, ja siguin bases de dades en línia com fitxers descarregables de diversos tipus. Enllaç >> L’Acadèmia mundial de la cultura rutena és una organització acadèmica i sense ànim de lucre establerta per Steven Chepa l’any 2002 amb l’objectiu de promoure un nou treball i preservar les particularitats i bellesa de la cultura rutena per al benefici de tota la humanitat. Escriure en una llengua no escrita: el cas del francès de Guernsey Enllaç >> Article de Julia Sallabank (School of Linguistics & Applied Language Studies, The University of Reading) Enllaç >> La Xunta neix el 1984 quan un grup de gent es reuneix amb l'objectiu de crear una organització plural, unitària i democràtica oberta a les aportacions de tothom qui desitgés contribuir a la defensa de l'asturià. Des d'aleshores, la Xunta ha esdevingut un referent de la reivindicació lingüística a Astúries amb les seves activitats: campanyes, manifestacions, xerrades i concerts. La Xunta lluita per l'oficialitat i la normalització social de la llengua asturiana i per la presència de l'asturià a l'escola, els mitjans de comunicació i la toponímia. |