EpD sobre drets dels pobles i drets de les dones

Què és?
Des de 2015, el CIEMEN integra diverses de les seves activitats de coneixement en el marc d’un projecte d’Educació pel Desenvolupament (EpD) ampli i de continuïtat que combina dos eixos temàtics: els drets col·lectius dels pobles i els drets de les dones. Ho fa a través de les quatre dimensions de l’EpD: sensibilització, educació, recerca i incidència.

L’objectiu del projecte és contribuir als processos de transformació social a Catalunya que redueixin les desigualtats i fomentin la cohesió social en la diversitat a partir del coneixement i reconeixement dels drets col·lectius dels pobles, tot promovent la participació activa de les dones com a vector de canvi. Més específicament, el projecte vol visibilitzar i incrementar el coneixement de la societat catalana sobre els col·lectius de pobles minoritzats i contribuir a l’apoderament dels col·lectius residents a Catalunya amb bagatge de cultura minoritzada al seu país d’origen, amb una atenció especial pels d’origen amazic.

Què fa?
El projecte incorpora una bateria d’accions diverses. N’hi ha de puntuals i altres de permanents o plurianuals.

   Permanents o plurianuals

  1. L’Escola d’Estiu del CIEMEN sobre drets col·lectius, feminismes i diversitats, amb tres edicions ja fetes (20162017 i 2018). La quarta té lloc aquest juliol de 2019.
  2. Seminaris universitaris a Barcelona i Girona (al CIEMEN i la UdG, 2017) i a Lleida —en col·laboració amb el GRASE— sota el títol “Feminismes, identitats i drets col·lectius” (a la UdL 20172018 i 2019).
  3. Dossiers especialitzats al diari digital Nationalia: Col·lecció Drets Col·lectius (cinc volums publicats i dos en preparació) i sèrie de reportatges “Identitats diverses i resistents”. El 2019 es publiquen dues noves sèries: una sobre moviments transformadors de dones en pobles sense estat del Sud i una altra sobre el poble amazic.
  4. Maleta pedagògica “tc wawjdm” per a l’aprenentatge de llengua amaziga a Catalunya. Sis unitats publicades (2018), sis més en preparació (2019) i dotze més en projecte (2020-2021), acompanyades d’una guia didàctica i enregistraments audiovisuals (ja publicats).
  5. Cursos de capacitació de persones formadores per a les classes de llengua amaziga gestionades per la Casa Amaziga de Catalunya en conveni amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. La primera edició del curs es va fer el 2018, havent capacitat vuit persones per a impartir les classes. Es preveu un nou curs el 2020.

   Puntuals

  1. Elaboració d’un argumentari adreçat a pares i mares del col·lectiu amazic sobre el benefici de l’aprenentatge de la llengua per a les seves filles i fills (en preparació, 2019).
  2. Elaboració d’un llibre-recull de bones pràctiques de la Casa Amaziga de Catalunya en matèria educativa (en preparació, 2019).
  3. Quatre tallers sobre diversitat al nord d’Àfrica per a escoles de la ciutat de Barcelona (en preparació, 2019).
  4. Conferències sobre el poble amazic, la diversitat del nord d’Àfrica i la situació actual al Rif (2018; la primera va tenir lloc el 28 de gener, la segona el 15 de juny i la tercera a la setena formen un cicle sota el títol “Tamazga a les dues riberes de la Mediterrània”). Tenen el suport d’un tríptic sobre el poble amazic que es lliura a les persones assistents i que també es pot descarregar en versió PDF aquí.
  5. Elaboració d’un dossier-cartera d’experts en matèria de drets col·lectius i drets de les dones per a periodistes catalans (2018).
  6. Conformació d’un Grup de Debat i xarxa de persones vinculades a col·lectius amb bagatge de cultura minoritzada residents a Catalunya, que han elaborat un Manifest (2016) del qual emanen, o s’hi inspiren, diverses de les accions que conté aquest projecte.

Qui l’executa?
El CIEMEN coordina la globalitat del projecte conjuntament amb la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles. Per a cadascuna de les accions compta amb aliats diversos. Actualment (2019), i específicament per a les accions relatives al poble amazic, es coordina amb la Casa Amaziga de Catalunya; per a les accions formatives i de publicacions, ho fa amb el GRASE de la Universitat de Lleida i Gatamaula Feminista.

En activitats anteriors també ha col·laborat amb Amazan, Suds i el GECIEC de la Universitat de Lleida.

Qui el finança?

El projecte ha estat finançat cada any per almenys alguna d’aquestes finançadores: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Ajuntament de Barcelona, direcció general d’Acció Civica del departament de Benestar Social de la Generalitat i Àrea Metropolitana de Barcelona.

(Darrera actualització: maig de 2019.)