Denunciem que Espanya incompleix els seus compromisos amb el català davant experts del Consell d’Europa

david ciemen

L’Estat espanyol incompleix el tractat internacional de promoció de les llengües regionals o minoritàries. Així ho ha denunciat el CIEMEN, la Plataforma per la Llengua, Juristes per la Llengua i la Fundació Catalunya, en una reunió amb el Comitè d’Experts del Consell d’Europa aquest 12 de desembre, que actualment està avaluant el compliment de la Carta. La delegació oficial del Comitè, formadaper Fernando Ramallo Fernández, Dieter Halwachs, René De Groot i Csaba Pákozdi, s’ha reunit a Barcelona.

El català no és ni un mèrit per ser funcionari de l’Estat a Catalunya, Balears o al País Valencià

Josep-Anton Fernàndez, membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, ha exposat que l’Estat espanyol ha incomplert les principals recomanacions que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va fer en el darrer cicle d’avaluació del compliment de la CELRoM. “La manca d’adequació de l’ordenament jurídic espanyol alscompromisos adquirits en la ratificació de la carta té com aresultat un marc d’impunitat per als funcionaris que discriminen aciutadans pel simple fet de parlar en català”, ha apuntat Fernàndez. “Els incompliments de la CELRoM tenen conseqüències pràctiques per als ciutadans”, ha afegit. Un dels exemples que l’ONG ha posat sobre la taula és la no aprovació de la capacitació lingüística pels funcionaris estatals ubicats alsterritoris de parla catalana. De fet, segons la Plataforma per la Llengua, el 98% de les convocatòries de places de funcionari del’Estat a Catalunya no contemplen el català ni com a mèrit. “Això fa que sigui impossible garantir els drets lingüístics delsciutadans”, han denunciat des de l’entitat. Pel que fa a les mesures de foment de l’aprenentatge del català entre el funcionariat, la Plataforma per la Llengua ha denunciat que la partida pressupostària existent és de 1,18 € per funcionari.

El 85% de les peticions de procés judicial en català, rebutjades

En l’àmbit de la justícia, Juristes per la Llengua ha denunciat que actualment no hi ha cap garantia de poder tenir un procediment judicial en català. La manca de requisit lingüístic en l’àmbit judicial i la falta de respecte cap al dret d’opció lingüística dels advocats i ciutadans, han assegurat, comporten dades tan preocupants com que només el 8,2% de les sentències es redactin en català. A més, han afirmat que es detecta una clara tendència dels ciutadans a no intentar fer valer els seus drets lingüístics perquè “saben que no seran respectats”. La Plataforma per la Llengua, per la seva banda, ha posat en relleu que el 85% de les peticions de tenir un procés judicial en català són rebutjats.

Per la seva banda, el CIEMEN ha posat sobre la taula que, si bé sobre el paper pot semblar que l’Estat compleix la CELRoM en l’àmbit de l’ensenyament, en aquests anys darrers el Govern central ha fet el possible per desmantellar el model lingüístic educatiu de Catalunya, sense cap mena de criteri pedagògic al darrere i posant en perill la cohesió social aconseguida amb el model vigent de conjunció lingüística.

Abanda de l’aspecte legislatiu, com la LOMCE, amb disposicions addicionals que, en principi, obligaven la Generalitat a pagar l’escolaritat en centres privats a famílies que volien fer l’ensenyament en castellà, el CIEMEN ha destacat sobretot la judicialització de l’ensenyament, amb les sentències que, per un sol alumne, van obligar a canviar la llengua de tot el grup-classe, vulnerant així els drets de la resta de companys o, fins i tot, que un tribunal de justícia s’atribuís funcions pedagògiques en fixar el percentatge d’hores d’ensenyament en castellà.

Ha denunciat també l’assetjament mediàtic constant que pateix el sistema educatiu en l’actual context polític que es viu a Catalunya, per part d’alguns polítics i mitjans que acusen l’escola de ser un instrument d’adoctrinament a favor del sentiment independentista.

Un tractat internacional per protegir les llengües històriques

La CELRoM és un tractat promogut pel Consell d’Europa l’any 1992 que té com a objectiu protegir les llengües històriques d’Europa que no tenen caràcter oficial a escala estatal, anomenades també “regionals” o “minoritàries”. Amb aquest objectiu, la Carta compromet els Estats signants i ratificants a garantir uns drets mínims en matèria d’educació, justícia, administracions públiques, mitjans de comunicació, cultura, activitat econòmica i cooperació transfronterera.