CONSEU

membre_conseuLa Conferència de Nacions sense Estat d’Europa (CONSEU) és un fòrum de debat i de confluència entre organitzacions polítiques, culturals i cíviques amb l’objectiu comú d’avançar cap a una Europa respectuosa amb la seva diversitat nacional, lingüística i cultural, i consegüentment, amb els drets col·lectius que en constitueixen la base.

Actualment, els treballs de la CONSEU es troben enquadrats dins del marc de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles.

En aquesta pàgina podreu trobar la informació relativa als objectius de la CONSEU i a les conferències organitzades per aquest fòrum els anys 2001, 2003, 2005 i 2007.

Què és la CONSEU? (ca)
What is the CONSEU? (en)
Qu’est-ce que c’est la CONSEU ? (fr)
¿Qué es la CONSEU? (es)

Què és la CONSEU? (ca)

La Conferència de Nacions sense Estat d’Europa (CONSEU) és un fòrum de debat i de confluència entre organitzacions polítiques, culturals i cíviques amb l’objectiu comú d’avançar cap a una Europa respectuosa amb la seva diversitat nacional, lingüística i cultural, i consegüentment, amb els drets col·lectius que en constitueixen la base. La voluntat de la CONSEU és aplegar les diferents sensibilitats del nacionalisme europeu, des dels moviments autonomistes de regions amb particularitats lingüístiques o culturals, als que reclamen la plena sobirania per constituir un estat propi. En qualsevol cas, es parteix sempre del principi inalienable del dret a l’autodeterminació dels pobles. Així mateix, la CONSEU ha de donar cabuda a tot el ventall ideològic dels moviments nacionalitaris, sempre que es respectin els principis democràtics i el dret a l’autodeterminació dels pobles.

Els objectius generals de la CONSEU són:

1.Promoure en l’àmbit europeu els principis de democràcia, de reconeixement de la diversitat i de respecte pels drets col·lectius dels pobles.

2.Intercanviar experiències i informacions sobre les diferents realitats de les Nacions sense estat d’Europa.

3.Proposar fórmules de col·laboració entre les diferents organitzacions que en formen part, partint del principi d’independència de cadascuna de les organitzacions, tot fomentant els principis de solidaritat i de cooperació.

4.Esdevenir un grup de pressió en les diferents instàncies europees, estatals i locals.

5.Fer propostes conjuntes a favor de l’Europa dels Pobles per presentar-les a les diferents institucions i organismes europeus.

6.Donar suport a les accions de salvaguarda de la identitat de cadascuna de les diferents cultures i nacions que conformen l’Europa actual.

7.Donar suport a aquelles organitzacions que en el seu marc nacional pateixen algun tipus de discriminació o d’agressió a causa de la seva actitud de defensa dels drets col·lectius.

What is the CONSEU? (en)

CONSEU (Conference of European Stateless Nations) acts as a forum for political, cultural and civic organisations to discuss and exchange ideas, with the collective aim of building a Europe that respects national, linguistic and cultural diversity and consequently the basic collective rights at its core. CONSEU endeavours to bring together the various nationalist sensibilities in Europe, from autonomist movements in regions with linguistic or cultural particularities to movements demanding full sovereignty over a particular area. CONSEU is guided by the principle that peoples should have the right to self-determination. Though acting as a forum for nationalist movements with a wide variety of political ideologies, CONSEU seeks to ensure that the principles of democracy and self-determination are respected at all times.

CONSEU aims, in general terms, to:

1.Promote the principles of democracy, the recognition of diversity and respect for the collective rights of European peoples.

2.Share experience and information relating to the varying status of Europe’s stateless nations.

3.Facilitate collaboration between different organisations while respecting the independence of each organisation, fostering the principles of solidarity and co-operation.

4.Act as a pressure group and to lobby at local, state and european level.

5.Develop joint proposals for a Europe of Peoples and to present them to the various European institutions and bodies.

6.Support initiatives aimed at protecting the identities of each culture and nation that forms part of today’s Europe.

7.Support organisations that experience forms of discrimination or aggression on account of their attitude towards defending collective rights.

Qu’est-ce que c’est la CONSEU ? (fr)

La Conférence des Nations sans État d’Europe (CONSEU), c’est un forum de débat et de confluence entre des organisations politiques, culturelles et civiques dont le but c’est d’avancer vers une Europe respectueuse avec sa divérsité nationale, linguistique et culturelle, et par conséquence, avec les droits collectifs qui en forment la base. La volonté de la CONSEU, c’est de rassembler les différentes sensibilités du nationalisme européen, aussi bien les mouvements autonomistes des régions avec des particularités linguistiques ou culturelles que ceux qui révendiquent la plaine souveraineté por constituer un état propre. En tout cas, la base est toujours le repect au droit inaliénable des peuples à leur autodétermination. C’est ainsi que la CONSEU doit héberger tout l’éventail idéologique des mouvements nationalitaires, pourvu que les principes démocratiques et le droit des peuples à l’autodétermination soient respectés.

Les buts géneraux de la CONSEU sont les suivants:

1.Promouvoir dans l’espace européen les principes de démocratie, de réconnaissance de la divérsité et de respect aux droits collectifs des peuples.

2.Echanger des expériences et des informations sur les différentes réalités des Nations sans États d’Europe.

3.Proposer des formules de colaboration entre les differents organisations qui en font partie, en partant du principe d’indépendence de chaqu’une des organisations, au même temps qu’on favorise les principes de solidarité et de cooperation.

4.Dévenir un groupe de préssion dans les differentes niveaux institutionelles, soit-il l’européen, l’étatique ou bien le local.

5.Formuler des propositions conjointes à faveure de l’Europe des Peuples pour les présenter aux institutions et organismes européens.

6.Soutenir les actions de sauvegarde de l’identité de chaqu’une des differentes cultures et nations qui font partie de l’actuelle Europe.

7.Soutenir les organisations qui, dans leur cadre national, souffrent des discriminations ou des agressions à cause de leur attitude vers la défense des droits collectifs.

¿Qué es la CONSEU? (es)

La Conferencia de Naciones sin Estado de Europa (CONSEU) es un foro de debate y de confluencia entre organizaciones políticas, culturales y cívicas con el objetivo común de avanzar hacia una Europa respetuosa con su diversidad nacional, lingüística y cultural, y por consiguiente, con los derechos colectivos que constituyen su base. La voluntad de la CONSEU es juntar las diferentes sensibilidades del nacionalismo europeo, desde los movimientos autonomistas de regiones con particularidades lingüísticas o culturales, hasta aquellos que reclaman la soberanía plena para constituir un estado propio. De cualquier modo, se parte siempre del principio inalienable del derecho a la autodeterminación de los pueblos. Por eso mismo la CONSEU debe dar cabida a todo el espectro ideológico de los movimientos nacionalitarios, siempre y cuando se respeten los principios democráticos y el derecho de los pueblos a la autodeterminación.

Los objetivos generales de la CONSEU son:

1. Promover en el ámbito europeo los principios de democracia, de reconocimiento de la diversidad y de respeto por los derechos colectivos de los pueblos.

2. Intercambiar experiencias e informaciones sobre las distintas realidades de las Naciones sin Estado de Europa.

3. Proponer fórmulas de colaboración entre las diferentes organizaciones que la componen, partiendo del principio de independencia de cada una de las organizaciones, fomentando los principios de solidaridad y de cooperación.

4. Formar un grupo de presión en las diferentes instancias europeas, estatales y locales.

5. Hacer propuestas conjuntas a favor de la Europa de los Pueblos para presentarlas en las diferentes instituciones i organismos europeos.

6. Dar apoyo a las acciones de salvaguarda de la identidad de cada una de las diferentes culturas y naciones que conforman la Europa actual.

7. Dar apoyo a aquellas organizaciones que en su marco nacional padecen algún tipo de discriminación o de agresión por razón de su actitud en defensa de los derechos colectivos.

VII CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA (CONSEU)
Vall d’Aosta, 12-14 d’octubre de 2007
CONSEU’S VII ASSEMBLY
Aosta Valley , 12-14th October 2007
VIIème ASSEMBLÉE DE LA CONSEU
Vallée d’Aoste , 12-14 Octobre 2007
VII ASAMBLEA DE LA CONSEU
Valle de Aosta , 12-14 de Octubre de 2007
VIIma ASSEMBLEA DELLA CONSEU
Valle d’Aosta, 12-14 ottobre 2007

EUROPEAN STATELESS NATIONS AND THE REFORM OF INTERNATIONAL INSTITUTIONS
LES NATIONS SANS ÉTAT ET LA RÉFORME DES INSTITUTIONS INTERNATIONALES
LE NAZIONI SENZA STATO E LE RIFORME DELLE ISTITUZIONI INTERNAZIONALI

ÍNDEX, INDEX, SOMMAIRE, INDICE, ÍNDICE

1. CONSEU 2007 [català, English, français, español]

2. Presentation [English], presentation [français], presentazione [italiano]

3. Program-Programme-Programma

4. Textos de ponències:

Proposal for reforming the General Assembly of the United Nations, Xosé Manuel Beiras (Fundación Galiza Sempre, Galícia). Propositions pour la reforme de l’Assemblée Génerale des Nations Unies, Xosé Beiras (Fondation Galiza Sempre, Galice). Proposizioni per la riforma dell’Assemblea Generale dell’ONU, Xosé Beiras (Fondazione Galiza Sempre, Galizia) [pdf en galego, pdf en français]

The recognition of the right of nations without state in international agreements, Ramon Torrent (Globalisation Observatory, University of Barcelona, Catalonia). La reconnaissance du droit des nations sans état dans les accords internationaux, Ramon Torrent (Observatoire de la Globalisation, Université de Barcelone, Catalogne). Il riconoscimento del diritto delle nazioni senza stato negli accordi internazionali, Ramon Torrent (Osservatorio della Globalizazione. Università di Barcellona. Catalogna)

Reforming the International Court of Justice from the perspective of stateless nations, Yann Choucq (lawyer, expert in International Law, Britain). La réforme de la Cour Internationale de Justice dans la perspective des nations sans état, Iann Choucq (avocat, expert en droit international. Bretagne). La riforma della Corte Internazionale di Giustizia nell’ottica delle nazioni senza stato, Iann Choucq (avvocato, specialista in diritto internazionale, Bretagna) [pdf en français]

For a new framework of dialogue with the Human Rights Council of ONUl: the initiative of Behatokia (Observatory of the Human Rights in Basque Country), Julen Azuaga (lawyer member of Behatokia, Basque Country). Pour un nouveau cadre de dialogue avec le Conseil des Droits Humains de l’ONU : l’initiative de Behatokia (Observatoire des Droits Humains au Pays Basque), Julen Azuaga (avocat, membre de Behatokia, Pays Basque). Per un nuovo scenario di dialogo con il Consiglio dei Diritti Umani dell’ONU: l’iniziativa di Behatokia (Osservatorio dei Diritti Umani nei Paesi Baschi), Julen Azuaga (avvocato, membro di Behatokia, Paesi Baschi) [pdf in english]

5. Conclusions [català], [anglès], [français], [italiano]

6. +info

CONSEU 2007: La reforma de les institucions internacionals i les nacions sense estat d’Europa

La configuració de l’ordre mundial que va seguir a la fi de la II Guerra Mundial responia als interessos d’un grup d’estats en un moment històric determinat. El nou equilibri de forces va materialitzar-se en la fundació d’institucions de caràcter internacional els objectius de les quals eren el foment i manteniment de la pau i la seguretat, i la promoció del desenvolupament econòmic i la solidaritat. Per aconseguir-ho, l’Estat es va autodefinir com a únic actor legítim de l’escena internacional.

Des de llavors fins ara, el context internacional ha canviat substancialment. Com més va, major és la rellevància i la complexitat de les relacions entre actors no estatals; la societat civil s’ha organitzat i participa políticament al marge i, de vegades, en contra de l’acció governamental; la confrontació, en l’actualitat, entre interessos públics i privats, locals i globals ?i, fins i tot, els conflictes armats? està imbuïda de les accions d’interlocutors que no tenen res a veure amb aquells que existien fa seixanta anys. Paradoxalment, davant d’aquest nou escenari, l’estructura i els principis del sistema internacional han romàs intactes. Aquesta manca de dinamisme en la representativitat de les institucions internacionals ha posat en dubte la vigència de la seva efectivitat i la legitimitat de la seva autoritat. Les accions unilaterals que s’han sobreposat a les decisions de les Nacions Unides, la manca de voluntat per part dels estats per acordar mesures globals contra el deteriorament del planeta o contra les desigualtats econòmiques, les manifestacions constants de rebuig per part de la ciutadania global contra les decisions de les institucions econòmiques i dels estats més rics, són demostracions que la exclusivitat estatal en la presa de decisions és insuficient i socialment injusta.

Amb el benentès que el dèficit de representativitat és una de les causes de la crisi a què s’enfronten les institucions internacionals, han sorgit, des de diferents organismes, projectes de reforma que assenyalen la necessitat d’una major democratització. En aquest debat sobre com impulsar un nou sistema de governabilitat mundial, la CONSEU 2007 busca ser un espai obert per a la generació d’idees i l’aportació d’elements de solució des d’una perspectiva innovadora: en la reforma de les institucions internacionals, ha de comptar-hi la reivindicació del dret democràtic de les nacions i els pobles sense estat de participar en la presa de decisions per tal de poder progressar en la realització del seus drets. L’objectiu de la CONSEU consisteix a elaborar propostes per a la creació de nous paràmetres polítics que s’adaptin a les exigències dels drets democràtics individuals i col·lectius. La CONSEU se sustenta en la convicció que un sistema de representació més ampli, que reflecteixi de forma efectiva i justa la diversitat mundial, revaloritzarà i legitimarà el marc institucional internacional. Una reforma que condueixi els organismes internacionals a ser realment un espai de foment del respecte universal dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals, pot esdevenir una via que obri possibilitats al diàleg multilateral i de cooperació internacional i, per tant, que permeti solucionar els problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris de l’actualitat. Més concretament, cal que sigui una via que permeti als pobles i nacions avui més o menys marginats de fer lliurement els passos cap a l’emancipació, en un context de respecte i solidaritat entre tots els pobles i nacions del món.

CONSEU 2007: Stateless nations and the reform of international institutions

The shaping of global stability following the Second World War served the interests of a specific group of states at a precise moment in history. The new balance of power manifested itself through the foundation of international institutions that aimed to foster and maintain peace and security and to promote economic development and solidarity. To accomplish these objectives, the state defined itself as the only legitimate actor on the international scene.

Since then, the international context has changed dramatically. Over time, the relevance and complexity of relations between non-state actors has increased, civil society and non-governmental bodies have developed and today engage in political action independently of and sometimes against governments, and clashes between public, private, local and global interests and even armed conflicts are influenced by actors with very little in common with those of 60 years ago. Paradoxically, against this new backdrop, the structure and principles of the international system have remained unchanged. The lack of dynamism of international institutions in terms of representativity has questioned the validity of their operations and the legitimity of their authority. Unilateral action that has circumvented decisions made by the United Nations, the lack of willingness of certain states to put in place global measures to combat the deterioration of the planet and economic disparities, and the constant display of discontent by the global community in response to decisions made by financial institutions and the richest states demonstrate that the state’s monopoly on decision-making is unsatisfactory and is tantamount to social injustice.

In the knowledge that the representativity deficit is one of the causes of the crisis facing international institutions today, projects aiming to reform the international framework have emerged from various bodies and point towards the need for greater democratisation. In this debate on how to move towards a new system of global governance, CONSEU 2007 endeavours to be an open forum for generating ideas and striving forward towards innovative solutions: the reform of international institutions must take into account the democratic right invoked by stateless nations and peoples to participate in decision-making and thereby make progress in the realisation of their rights. The task of CONSEU consists in the development of proposals for the creation of new political parameters that can be adapted to meet the democratic rights of individuals and groups. CONSEU works under the conviction that a more extensive system of representation that reflects global diversity effectively and fairly will revalorise and legitimate the international framework. Reforms leading to international bodies that foster universal respect of Human Rights and basic liberties should open the way for multilateral dialogue and international cooperation and, moreover, for solutions to the economic, social, cultural and humanitarian problems that face the world today. More specifically, a way forward needs to be found that enables peoples and nations that are currently more or less marginalised to progress freely towards emancipation in a context of mutual respect and solidarity among all the world’s peoples and nations.

CONSEU 2007 : Les nations sans état et la réforme des institutions internationales

La configuration de l’ordre mondial qui suivait à la fin de la 2ème Guerre Mondiale répondait aux interêts d’un group d’états à un moment historique précis. Le nouvel équilibre de forces se matérialisa avec la fondation d’institutions de caractère international, leurs buts étant le maintien et soutien de la paix et la sûreté, et la promotion du developpement économique et la solidarité. A cet effet, l’état se défina lui-même comme le seul acteur légitim sur le plan international.

Depuis lors, le contexte international a changé substantiellement. L’importance et la complexité des relations entre acteurs non-étatiques grandissent de plus en plus, la société civile s’est organisé et prends partie de la politique en marge de et parfois contre l’action gouvernementale, la confrontation entre les interêts publiques et privés, locaux et globaux et les conflits armés actuellement sont sujet des actions d’interlocuteurs qui n’ont plus rien à voir avec ceux qui existaient il y a 60 ans. Paradoxalement, dévant cet nouvel scénario, la structure et les principes du système international sont restés les mêmes. Cette manque de dynamisme en ce qui concerne la représentativité des institutions internationales a rémis en cause la vigueur de leur effectivité et la legitimité de leur autorité. Les actions unilatérales qui se sont superposées aux décisions des Nations Unies, la manque de volonté des états pour accorder des mesures globales contre la déterioration de la planète ou les inégalités économiques, les constantes manifestations de refus de la citoyannité globale contre les décisions des institutions économiques et les états les plus riches, ce sont des faits qui montrent que l’exclusivité étatique dans la prise des décisions est insuffisante et socialement injuste.

Étant entendu que le déficit de représentativité est une des causes de la crise à laquelle font face les institutions internationales, dès differents organismes sont surgis plusieurs projets qui signalent le bésoin d’une plus grande démocratisation. Dans ce débat sur la façon de promouvoir un nouvel système de gouvernement mondial, la CONSEU 2007 cherche à dévenir un espace ouvert à la géneration d’idées et à l’apport d’éléments de solution à partir d’une perspective innovatrice: dans la réforme des institutions internationales doit compter la révendication du droit démocratique des nations et des peuples sans état de participer à la prise de décisions, et de cette façon pouvoir avancer vers la réalisation de leurs droits. Le travail de la CONSEU consiste dans l’élaboration de propositions dans le but de créer des nouveaux paramètres politiques qui s’adaptent aux éxigences des droits démocratiques individuels et collectifs. Ça se sustente sur la conviction qu’un système de représentation plus large, qui refléte de façon effective et juste la divérsite mondiale, revalorisera et légitimera le cadre institutionel international. Une réforme qui puisse mener les organismes internationaux à dévenir réellement un espace de fomentation du respect universel des Droits Humains et des libertés fondamentales, elle peut dévenir une voie qui ouvre des possibilités au dialogue multilatéral et la cooperation internationale et, par conséquence, qui permette solucioner les problèmes économiques, sociaux, culturels et humanitaires d’aujourd’hui. Plus concrètement, il faut qu’elle soit une voie qui permette aux peuples et aux nations plus ou moins marginalisés d’avancer librement vers leur émancipation dans un contexte de respect et solidarité entre tous les peuples et nations du monde.

CONSEU 2007: La reforma de las instituciones internacionales y las naciones sin estado de Europa

La configuración del orden mundial que siguió al final de la Segunda Guerra Mundial respondió a los intereses de un grupo de estados en un momento histórico determinado. El nuevo equilibrio de fuerzas quedó plasmado en un marco institucional cuyos objetivos principales eran el fomento y mantenimiento de la paz y seguridad y la promoción del desarrollo económico y de la solidaridad entre naciones. Para conseguirlos, el estado se erigió como el único actor legítimo de la arena internacional.

Desde entonces el contexto internacional ha cambiado sustancialmente. Cada vez es mayor la relevancia y la complejidad de las relaciones entre actores no estatales; la sociedad civil se ha organizado y participa políticamente al margen y a veces en contra de la acción gubernamental; la confrontación actual entre intereses públicos y privados, locales y globales, y hasta los conflictos armados, se ven imbuidos de las acciones de interlocutores que nada tienen que ver con los que existían hace sesenta años. Paradójicamente, ante este nuevo escenario mundial, la estructura y los principios del sistema internacional han permanecido iguales. Esta falta de dinamismo en la representatividad de las instituciones internacionales ha puesto en duda la vigencia de su efectividad y la legitimidad de su autoridad. Las acciones unilaterales que se han superpuesto a las decisiones de las Naciones Unidas, la falta de voluntad por parte de los estados para acordar medidas globales contra el deterioro del planeta o contra las desigualdades económicas, las constantes manifestaciones de rechazo por parte de la ciudadanía global hacia las decisiones de las instituciones económicas y de los estados más ricos, son demostraciones de que la exclusividad estatal en la toma de decisiones es insuficiente y socialmente injusta.

Entendiendo que el déficit de representatividad es una de las causas de la crisis a la que se enfrentan las instituciones internacionales, han surgido desde diferentes organismos proyectos de reforma que apuntan hacia la necesidad de una mayor democratización. En este debate sobre cómo impulsar un nuevo sistema de gobernabilidad mundial, la CONSEU del 2007 busca ser un espacio abierto para la generación de ideas y la aportación de elementos de solución desde una perspectiva innovadora: en la reforma de las instituciones internacionales ha de tenerse en cuenta la reivindicación del derecho democrático de las naciones y los pueblos sin estado de participar en la toma de decisiones. El trabajo de la CONSEU consistirá en elaborar propuestas para la creación de nuevos parámetros políticos que se adapten a las exigencias de los derechos humanos individuales y colectivos. La CONSEU se sustenta en la convicción de que un sistema de representación más amplio, que refleje de forma efectiva y justa la diversidad mundial, revalorizará y legitimará el marco institucional internacional. La reforma ha de llevar a los organismos internacionales a ser realmente un espacio de fomento al respeto universal de los Derechos Humanos y las libertades fundamentales. De esta manera se estrecharía el diálogo multilateral y la cooperación internacional, y por tanto, se abrirían vías de solución a los problemas económicos, sociales, culturales y humanitarios de la actualidad. Más concretamente, la reforma debe permitir a los pueblos y naciones hoy más o menos marginados dar libremente los pasos hacia la emancipación, en un contexto de respeto y solidaridad entre todos los pueblos y naciones del mundo.

7th CONSEU. Presentation

Towards the reform of international institutions
Proposals from the European stateless nations

The existence and purposes of international institutions are seen as the need to ensure peace and coexistence. The latest years, from different social sectors, many voices are claiming for a thorough reform of these institutions. Not only because most of them have become obsolete and their running has many faults, but also because the world has changed and there is a growing gap between society and the institutions created to serve it.

Probably one of the most important and urgent problems which would have to be solved is the one of democratic representativity, in fact, at least of most of these institutions, and the reduced participation, intervention and decision-taking mechanisms which they plan and apply.

These limitations, in some way, have a repercussion which is specially serious for a great part of the world’s population: for those individual people, groups and peoples or -for milions of human beings- who are arbitrarily excluded from direct acces to most of the international institutions, and this exclusion often comes from opposite wills and political practices, which are carried out by the power that controls these institutions.

Nevertheless, the managers of the same international institutions have succeeded in creating opportunities that allow civil society and its organisations to propose their opinions concerning that reform; promising that these opinions would be taken into account. In this context, the CONSEU (Conference of European Stateless Nations) wants to take a position, and consequently elaborate and present a list of proposals in order to favour a democratic representativity and new mechanisms which, in a coherent way, could make possible the inclusion of individual people, groups and peoples who were discriminated until now.

VIIème CONSEU. Presentation

Pour la reforme des institutions internationales
Propositions depuis les nations sans état

L’existence et les buts des institutions internationales sont perçus comme un bésoin pour garantir la cohabitation et la paix. Ces derniers ans, depuis beaucoup, depuis beaucoup d’institutions, il y a des voix que se haussent et en exigent une réforme profonde. Pas seulement parceque la plupart d’elles ont viellis et leur fonctionnement a beaucoup des traînages, sinon parceque c’est le monde aussi qui a changé énormement et il existe un de plus en plus grand décalage entre la société et les institutions crées pour la servir.

Probablement l’un des problèmes le plus important et urgent qu’il faudrait résoudre c’est tout ce qui concerne la representativité démocratique, au moins à la practique, de beaucoup de ces institutions et dans les très réduits mécanismes de participation, intervention et décision qui sont prévus et qu’on applique.

Ces limites-ci, à caractère générale, ont une répercussion spécialement grave sur une grande partie de l’humanité : chez des personnes, groupes et peuples entiers – des millions d’êtres humains – qui se voient exclus, arbitrairement, d’un accès direct à la plupart d’institutions internationales et, souvent expréssement à cause de dispositions et de practiques politiques contraires qui sont menées par les puvoirs qui controlent les mêmes institutions.

Et pourtant, dernièrement, des gérants de ces mêmes institutions internationales ont réussi à ouvrir des portes pourque la société civile et leur organisations puissent proposer leurs opinions en ce qui concerne cette réforme-ci. Avec la promesse qu’elles seraient prises en considération. Dans ce contexte et compte tenu de cette promesse c’est là où la CONSEU (Conférence des Nations sans État de l’Europe) veut prendre position et, par conséquence, élaborer et présenter une série de propositions à fin que réforme favorise plus la representativité démocratique et des nouveaux mécanismes qui, cohérentement, fassent possible l’inclusion des personnes, groupes et peuples, lesquelles continue à être discriminés jusqu’aujourd’hui.

VIIma CONSEU. Presentazione

Per la riforma delle istituzioni internazionali
Proposte fatte dalle nazioni europee senza stato

L’esistenza e le finalità delle istituzioni internazionali sono percepite come una necessità per garantire la convivenza e la pace. Da anni, da molte istanze, si alzano e sempre più si diffondono voci che ne richiedono una profonda riforma. Non soltanto perché la gran parte di esse, in funzione da molti anni, sono invechiate e il loro funzionamento presenta molte carenze, ma anche perché il mondo è cambiato molto ed esiste uno sfasamento sempre più pronunciato fra la società e le istituzioni create per servirla.

Sicuramente uno dei problemi più importanti ed urgente da risolvere si riferisce alla rappresentatività democratica, almeno di fatto, di molte di queste istituzioni e agli scarsi meccanismi di partecipazione, intervento e decisione che prevedono ed applicano.

Tali limiti, di carattere generale, hanno una ripercussione fortemente negativa su una gran parte dell’umanità: persone, gruppi e popoli interi -milioni di essere umani- privati, arbitrariamente, di un accesso diretto alla quasi totalità delle istituzioni internazionali dalle quali, spesso, si sentono esclusi deliberatamente, in seguito a disposizioni e pratiche politiche messe a punto dai poteri che controllano le stesse istituzioni.

Nondimeno, ultimamente, alcuni responsabili delle medesime istituzioni internazionali sono riusciti ad aprire delle porte affinché la società civile e le sue organizzazioni possano proporre le loro opinioni riguardanti la citata riforma. Con la promessa che tali opinioni saranno prese in considerazione. È in questo contesto e con questo argomento che la CONSEU (Conferenza di Nazioni senza Stato di Europa) vuole esprimere la propria posizione e, di conseguenza, vuole elaborare e presentare una serie di proposte affinché la riforma favorisca di più la reppresentatività democratica e la creazione di nuovi meccanismi che, coerentemente, rendano possibile l’inclusione di persone, gruppi e popoli che sono a tutt’oggi discriminati.

Program, programme, programma

Friday 12th October. Vendredi, 12 Octobre 2007. Venerdì, 12 Ottobre 2007

4 – 5 PM Welcome and registration. Réception et inscriptions. Ricevimento e iscrizioni.

5 – 5.30 PM Opening remarks from the Aosta Valley: Luciano Caveri, President of Aosta Valley Government. Salutations institutionnelles du Gouvernement de la Vallée d’Aoste : Luciano Caveri, Président du Gouvernement. Salutazioni istituzionali del Governo della Valle d’Aosta: Luciano Caveri, Presidente del Governo.

Opening by the President of the 7th CONSEU: Aureli Argemí. Salutations du Président de la VIIème CONSEU : Aureli Argemí. Salutazioni del Presidente della VII CONSEU: Aureli Argemí.

5.30 – 7 PM The reform of international institutions: the current situation, Josep Xercavins (UBUNTU, World Forum for Civil Society Networks). La réforme des institutions internationale : état de la question, Josep Xercavins (UBUNTU, Forum Mondial de Réseaux de la Société Civile). La riforma delle istituzioni internazionali: stato della questione, Josep Xercavins (UBUNTU, Foro Mondiale di Reti della Società Civile).

7 – 7.30 PM Debate. Débat. Dibattito.

Saturday 13th October. Samedi, 13 Octobre 2007. Sabbato, 13 Ottobre 2007

9.15 – 9.45 AM Proposal for reforming the General Assembly of the United Nations, Xosé Manuel Beiras (Fundación Galiza Sempre, Galícia). Propositions pour la reforme de l’Assemblée Génerale des Nations Unies, Xosé Beiras (Fondation Galiza Sempre, Galice). Proposizioni per la riforma dell’Assemblea Generale dell’ONU, Xosé Beiras (Fondazione Galiza Sempre, Galizia).

9,45 – 10,15 AM The recognition of the right of nations without state in international agreements, Ramon Torrent (Globalisation Observatory, University of Barcelona, Catalonia). La reconnaissance du droit des nations sans état dans les accords internationaux, Ramon Torrent (Observatoire de la Globalisation, Université de Barcelone, Catalogne). Il riconoscimento del diritto delle nazioni senza stato negli accordi internazionali, Ramon Torrent (Osservatorio della Globalizazione. Università di Barcellona. Catalogna).

10.15 – 10.30 AM Debate. Débat. Dibattito.

10.30 – 11.00 AM Break and coffee. Pause-café. Pausa-caffé.

11.00 – 11.30 AM Reforming the International Court of Justice from the perspective of stateless nations, Iann Choucq (lawyer, expert in International Law, Britain). La réforme de la Cour Internationale de Justice dans la perspective des nations sans état, Iann Choucq (avocat, expert en droit international. Bretagne). La riforma della Corte Internazionale di Giustizia nell’ottica delle nazioni senza stato, Iann Choucq (avvocato, specialista in diritto internazionale, Bretagna).

11.30 – 12.00 AM For a new framework of dialogue with the Human Rights Council of ONUl: the initiative of Behatokia (Observatory of the Human Rights in Basque Country), Julen Azuaga (lawyer member of Behatokia, Basque Country). Pour un nouveau cadre de dialogue avec le Conseil des Droits Humains de l’ONU : l’initiative de Behatokia (Observatoire des Droits Humains au Pays Basque), Julen Azuaga (avocat, membre de Behatokia, Pays Basque). Per un nuovo scenario di dialogo con il Consiglio dei Diritti Umani dell’ONU: l’iniziativa di Behatokia (Osservatorio dei Diritti Umani nei Paesi Baschi), Julen Azuaga (avvocato, membro di Behatokia, Paesi Baschi).

12.00 – 12.30 PM Debate. Débat. Dibattito.

12.30 – 1.30 PM Press conference. Conférence de presse. Conferenza stampa.

1.30 – 3.00 PM Lunch. Déjeuner. Pranzo.

3.00 – 3.30 PM For a UNESCO of all languages and cultures, Diegu Corraine (sociolinguist, correspondent of UNESCO, Sardignia). Pour une UNESCO de toutes les langues et cultures, par Diegu Corraine (sociolinguiste, correspondant de l’UNESCO, Sardaigne). Per una UNESCO di tutte le lingue e culture, Diegu Corraine (sociolinguista, corrispondente dell’UNESCO, Sardegna).

3.30 – 4.00 PM Non-represented peoples in the framework of the ECOSOC and the Council of Human Rights of ONU, Keyvan Sayar (specialist in Human Rights and member of UNPO, Unrepresented Nations and Peoples Organization). Les Peuples non représentés dans le cadre de l’ECOSOC et du Conseil des Droits Humains de l’ONU, Keyvan Sayar (spécialiste en Droits Humains et membre d’UNPO, Organisation de Nations et Peuples non Représentés). I popoli non rappresentati nello scenario dell’ECOSOC e del Consiglio dei Diritti Umani dell’ONU, Keyvan Sayar (membro dell’ UNPO, Organizzazione di Nazioni e Popoli Non Rappresentati).

4.00 – 4.30 PM Debate. Débat. Dibattito.

4.30 – 5.00 PM Break and coffee. Pause-café. Pausa-Caffé.

5.00 – 5.30 PM The future of the constitutional treaty, Luciano Caveri, President of the Government of the Aosta Valley. Le futur du traité constitutionel, Luciano caveri, Président du Gouvernement de la Vallée d’Aoste. Il futuro del trattato costituzionale, Luciano Caveri, Presidente del Governo della Valle d’Aosta.

5.30 – 6.00 PM The reform of european institutions, Roseanne Cunningham, deputy in Scottish Parliament. La réforme des institutions européennes, Roseanne Cunningham, deputée au Parlément Écossé. La riforma delle istituzioni europee, Roseanne Cunningham, deputata al Parlamento Scozese.

6.00 – 6.30 PM Debate. Débat. Dibattito.

6.30 – 7.15 PM Plenary session of the CONSEU assembly. Debate and conclusions. Séance plenière de l’Assemblée de la CONSEU. Débat et conclusions. Sessione Plenaria dell’Assemblea della CONSEU. Dibattito e Conclusione.

8.00 PM Lunch. Dîner. Cena.

9.30 PM Concert of traditional Arpitan music. Concert de musique traditionelle de la Vallée d’Aoste. Concerto di musica tradizionale della Valle d’Aosta.

Sunday 14th October. Dimanche, 14 Octobre 2007. Domenica, 14 Ottobre 2007

Closure of the conference. Départ. Congedo.

Conclusions de la VII Assemblea de la Conseu

Finalitzada la setena assemblea de la CONSEU (Conferència de Nacions Sense Estat d’Europa) que ha tingut lloc a Saint Vincent, a la Vall d’Aosta, del 12 al 13 d’octubre de 2007, els participants, provinents de les diverses nacions sense estat d’Europa, després d’haver estudiat i debatut el tema “Les nacions sense estat i la reforma de les institucions internacionals”, declarem que:

1. Ens plau constatar la vitalitat de la CONSEU, nascuda el 1985 com a un primer intent de crear una xarxa de contactes, d’informació recíproca, de solidaritat i com a grup de pressió internacional entre les nacions europees marginades en major o menor mesura. Gràcies a les noves tecnologies, aquesta xarxa ha esdevingut una resposta i una necessitat per poder incidir en les decisions que determinen, cada vegada més, el futur d’Europa i de la humanitat. És per això que els participants en aquesta setena Assemblea ens proposem de recollir els fruits de l’experiència madurada fins al dia d’avui i de rellançar i ampliar la mateixa CONSEU.

2. És en aquest context que podem avaluar millor la importància que han de tenir les xarxes formades per les institucions internacionals, encaminades a garantir la convivència democràtica i la pau. Ens adonem que la majoria de les institucions internacionals existents s’han envellit i que el seu funcionament presenta carències evidents, sobretot quan la globalització està canviant el món i fa més profunda la clivella entre la societat humana i les institucions creades per servir-la.

3. Segurament, un dels problemes més importants i urgents de resoldre és el de la representativitat democràtica de les institucions internacionals: aquesta es troba en mans del poder dels Estats, i ofereix escassos mecanismes de participació dels actors que constitueixen la raó de ser d’aquestes mateixes institucions: les persones i els pobles. Aquesta situació comporta sovint la contradicció que, les institucions internacionals, en lloc de resoldre els problemes de convivència i de pau, són instrumentalitzades per a generar conflictes i justificar violacions dels drets humans.

4. Considerem urgent que les institucions internacionals esdevinguin un autèntic punt de referència independent, en conformitat als principis que la CONSEU ha sostingut sempre: només desenvolupant, defensant i exercitant els drets humans individuals, personals i col·lectius dels pobles, podrem construir la convivència i la pau. No hi ha altre camí. Per tant, totes les institucions internacionals, perquè esdevinguin democràtiques, han de ser el fidel reflex de tals objectius, ben indicats a la “Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles”, aprovada a la CONSEU fa gairebé vint anys.

5. Ens proposem de treballar plegats per a la reforma de les institucions internacionals. Amb aquesta finalitat, farem tot el que sigui possible per a mantenir-nos recíprocament informats, amb l’objectiu de saber com actuar i com aprofitar les esquerdes que hi ha en aquests organismes. Això hauria de permetre’ns introduir-nos-hi per resoldre problemes concrets i per ésser presents en el grans debats en curs sobre la reforma de les institucions. Des d’aquesta perspectiva, cercarem de col·laborar en el si dels organismes que des de l’interior de la societat civil treballen per la reforma de les institucions internacionals i per ser-hi reconeguts.

6. Finalment, proposem de preparar plegats la vuitena Assemblea de la CONSEU, que tractarà el tema: “Un nou discurs per a Europa” (un nou discurs elaborat per les Nacions sense Estat). Un nou discurs que tingui present la llarga trajectòria vital d’aquestes nacions a Europa i el fet que aquestes construeixen també el futur d’Europa, malgrat que el nou tractat constitucional avui l’ignori. En qualsevol cas, la construcció de l’Europa haurà de tenir en compte la realitat de les Nacions sense Estat.

Ens retrobarem a la vuitena Assemblea de la CONSEU (que serà probablement el mes de novembre de 2008 a Barcelona), després d’haver organitzat en diversos punts d’Europa seminaris preparatius per a desenvolupar els temes concrets que tractarem.

Donem les gràcies per l’esplèndida i cordial acollida del Govern de la Vall d’Aosta i a la contribució del Centre de Congressos de Saint Vincent, del Sindicat Autònom Valdostà dels treballadors (SAVT) i del CIEMEN de Barcelona i de la Vall d’Aosta, que han esdevingut la secretaria ad hoc de la setena Assemblea de la CONSEU.

Saint Vincent, 18 d’octubre de 2007

Conclusions of the Seventh Assembly of the CONSEU

At the close of the Seventh Assembly of the Conference of the Stateless Nations of Europe (CONSEU), which took place in Saint Vincent, Aosta Valley, on 12th and 13th October 2007, the participants from Europe’s various stateless nations, having studied and debated the theme “Stateless nations and reforming international institutions”, have drafted the following points for consideration:

1. We are pleased to note that the CONSEU, formed in 1985 as a first step towards boosting communication, information sharing and solidarity among Europe’s marginalised nations and creating an international pressure group to represent their interests, is going from strength to strength. Thanks to new technologies, this network of marginalised nations plays a vital role in the decision-making processes that are shaping the future of Europe and the globe. The participants in the Seventh Assembly would therefore like to build on over twenty years of experience and expand and give new impetus to the CONSEU.

2. With this in mind, we are in a better position to determine the importance of networks created by international institutions in an effort to safeguard peace and democracy. We note that most of today’s international institutions are outdated and fundamentally flawed: globalisation is changing the world and widening the gap between society and the institutions that represent it.

3. One of the major problems facing international institutions – and one which urgently needs to be addressed – is undoubtedly their lack of democratic representativity: only the State is represented on the international scene, with few opportunities, if any, for individuals and peoples, surely the raison d’être of international institutions, to participate. As a result, instead of promoting peace and democracy, international institutions are manipulated in order to provoke conflict and justify violations of human rights.

4. We believe that there is an urgent need for international institutions to constitute an independent reference point, according to the principles that have always been upheld by the CONSEU: it is only by developing, defending and exercising the individual, personal and collective rights of peoples that we can foster democracy and peace. There is no other way. If they are to become more democratic, international institutions must reflect these objectives, as stipulated in the “Universal Declaration of the Collective Rights of Peoples”, approved by the CONSEU almost twenty years ago.

5. We propose to work together in order to bring about the reform of international institutions. We will do everything possible to share information in order to identify and exploit the weak points in international bodies. In this way, we hope to contribute in the ongoing debate on the reform of international institutions and participate in the search for solutions. We intend to collaborate with organisations working within civil society to bring about the reform of international institutions that are already recognised by these institutions.

6. Finally, we will begin preparations for the Eighth Assembly of the CONSEU, which will discuss the theme “A new discourse for Europe” (a new discourse developed by stateless nations). A new discourse that takes into account the role Europe’s stateless nations have played in the past and the role they will play in building Europe’s future, although ignored by the new constitutional treaty. The new Europe has no choice but to recognise the reality of its stateless nations.

The Eighth Assembly of the CONSEU will be held – probably in Barcelona in November 2008 – following preparatory seminars in various European locations to determine the specific themes that will be addressed.

We would like to thank the Aosta Valley Government for its extremely warm welcome, as well as the Saint Vincent Conference Centre, the Syndicat Autonome Valdôtain des Travailleurs (SAVT) and Barcelona- and Aosta Valley-based CIEMEN – who acted as the ad hoc chairs of the Seventh Assembly – for their contributions.

Saint Vincent, 18th October 2007

Conclusions de la 7e Assemblée de la Conseu

Au terme de la 7e Assemblée de la CONSEU (Conférence des nations sans Etat d’Europe), qui s’est tenue à Saint-Vincent, au Val d’Aoste, les 12 et 13 octobre 2007, les participants, venus de différentes nations sans Etat d’Europe, après avoir étudié le thème « Les nations sans Etat et la réforme des institutions internationales » et en avoir débattu, déclarent :

1- Nous sommes heureux de constater la vitalité de la CONSEU, née en 1985 comme première tentative de former un réseau de contacts, d’informations réciproques, de solidarité et comme groupe de pression international entre nations européennes diversement marginalisées. Grâce aux nouvelles technologies, ce réseau est devenu une réponse et une nécessité pour intervenir dans les choix qui déterminent toujours plus l’avenir de l’Europe et de l’humanité. C’est pourquoi, nous participants à cette 7e assemblée, nous nous proposons de recueillir les fruits de l’expérience mûrie jusqu’à ce jour pour continuer à développer la CONSEU.

2- C’est dans ce contexte que nous devons évaluer au mieux l’importance des réseaux formés par les institutions internationales destinées à garantir la vie démocratique et la paix. Nous nous rendons compte, en fait, que les institutions existantes, dans leur grande majorité, ont vieilli et que leur fonctionnement présente des carences évidentes, surtout depuis que les changements imposés par la globalisation ont élargi le fossé entre la société humaine et les institutions créées pour la servir.

3- Assurément, le problème le plus important et urgent à résoudre est celui qui concerne la représentativité démocratique des institutions internationales, aux mains du pouvoir des Etats, et l’étroitesse des mécanismes de participation des acteurs qui constituent la raison d’être de ces institutions mêmes : la personne et les peuples. Cette situation aboutit souvent à la contradiction que les institutions internationales, au lieu de résoudre les problèmes de coexistence et de paix, sont instrumentalisées pour aviver les conflits et justifier les violations des droits humains.

4- Il est urgent que les institutions internationales deviennent vraiment un point de référence indépendant en conformité avec ces principes que la CONSEU a toujours soutenus : c’est seulement en développant, en défendant et en exerçant les droits humains, individuels des personnes et collectifs des peuples, que nous pouvons construire la coexistence et la paix. Il n’y a pas d’autre voie. Ainsi, pour qu’elles deviennent vraiment démocratiques, toutes les institutions internationales doivent refléter fidèlement ces objectifs, tels qu’ils figurent dans la “Déclaration universelle des droits des peuples”, approuvée par la CONSEU il y a presque vingt ans.

5- Tandis que nous nous proposons de travailler ensemble aux réformes des institutions internationales, nous ferons tout notre possible pour nous informer réciproquement, dans l’objectif de savoir comment agir afin que les failles qui existent dans ces organismes nous permettent de nous y introduire pour résoudre les problèmes concrets et pour être présents dans les grands débats en cours sur les réformes des institutions. Dans cette perspective, nous chercherons à collaborer au sein des organismes qui, à l’intérieur de la société civile, travaillent à la réforme des institutions internationales et qui sont reconnus par ces dernières.

6- Enfin, nous nous proposons de préparer ensemble la 8e Assemblée de la CONSEU, qui traitera du thème « Un nouveau discours pour l’Europe » (un nouveau discours élaboré par les nations sans Etat. Un nouveau discours qui tienne compte de leur longue vie en Europe et du fait qu’elles construisent l’avenir de l’Europe, bien que le nouveau traité constitutionnel aujourd’hui les ignore. En aucun cas, la construction de l’Europe ne pourra éviter de se confronter avec la réalité des nations sans Etat).

Nous nous donnons rendez-vous pour la 8e Assemblée de la CONSEU (qui se tiendra probablement en novembre 2008 à Barcelone) après avoir organisé en divers points de l’Europe des séminaires préparatoires pour élaborer les arguments à développer.

Nous remercions le splendide et cordial accueil du gouvernement du Val d’Aoste et la contribution du Palais des congrès de Saint-Vincent, du Syndicat autonome valdôtain des travailleurs (SAVT) et du CIEMEN de Barcelone et du Val d’Aoste, qui sont devenus le secrétariat ad hoc de la 7e Assemblée de la CONSEU.

Saint-Vincent, le 13 octobre 2007

Conclusione della VII Assemblea della Conseu

Al termine della settima assemblea della CONSEU (Conferenza delle Nazioni senza Stato dell’Europa) che si è tenuta a Saint Vincent, nella Valle d’Aosta, dal 12 al 13 ottobre 2007, i partecipanti, provenienti da diverse Nazioni senza Stato dell’Europa, dopo aver studiato e dibattuto il tema “Le nazioni senza Stato e le riforme delle Istituzioni internazionali”, dichiarano:

1. Siamo lieti di constatare la vitalità della CONSEU, nata nel 1985 come un primo tentativo di formare una rete di contatti, di informazioni reciproche, di solidarietà e come un gruppo di pressione internazionale fra Nazioni europee differentemente emarginate. Grazie alle nuove tecnologie, questa rete è diventata una risposta ed una necessità per poter essere incisivi nelle scelte che determinano, sempre di più, l’avvenire dell’Europa e della umanità. Perciò, noi partecipanti a questa settima Assemblea ci proponiamo di cogliere i frutti dell’esperienza maturata fino ad oggi e di rilanciare ed ampliare la CONSEU stessa.

2. È in questo contesto che possiamo valutare meglio l’importanza che devono avere le reti formate dalle Istituzioni internazionali, volte a garantire la convivenza democratica e la pace. Ci rendiamo, inoltre, conto che le Istituzioni internazionali esistenti, nella loro grande maggioranza, sono invecchiate e che il loro funzionamento presenta evidenti carenze, soprattutto da quando la globalizzazione sta cambiando il mondo e rende più profondo il divario fra la società umana e le Istituzioni create per servirla.

3. Sicuramente, uno dei problemi più importanti ed urgenti da risolvere è quello relativo alla rappresentatività democratica delle Istituzioni internazionali, in mano ai poteri degli Stati, ed agli scarsi meccanismi di partecipazione degli attori che costituiscono la ragione di essere di queste Istituzioni stesse: le persone e i popoli. Questa situazione arreca spesso la contraddizione che le Istituzioni internazionali, invece di risolvere i problemi di convivenza e di pace, sono strumentalizzate per avviare conflitti e giustificare violazioni dei diritti umani.

4. Riteniamo urgente che le Istituzioni internazionali diventino davvero un punto di riferimento indipendente, in conformità a quei principi che la CONSEU ha sempre sostenuto: soltanto sviluppando, difendendo ed esercitando i diritti umani individuali, personali e collettivi dei popoli, possiamo costruire la convivenza e la pace. Non vi è altra strada. Quindi, tutte le Istituzioni internazionali, perché diventino democratiche, devono essere fedele riflesso di tali obiettivi, ben indicati nella “Dichiarazione universale dei diritti dei popoli”, approvata dalla CONSEU quasi vent’anni fa.

5. Mentre ci proponiamo di lavorare insieme per le riforme delle Istituzioni internazionali, faremo tutto il possibile per informarci reciprocamente, con lo scopo di sapere come operare, affinché le crepe che vi sono in questi organismi ci permettano di introdurci in essi per risolvere problemi concreti e per essere presenti nei grandi dibattiti in corso proprio sulle riforme delle Istituzioni. In questa prospettiva, cercheremo di collaborare in seno agli organismi che dall’interno della società civile lavorano per la riforma delle Istituzioni internazionali e che da queste ultime sono riconosciute.

6.Infine, ci proponiamo di preparare insieme l’ottava Assemblea della CONSEU, che tratterà il tema: “Un nuovo discorso per l’Europa” (un nuovo discorso elaborato dalle Nazioni senza Stato). Un nuovo discorso che abbia presente la loro lunga vita in Europa ed il fatto che esse costruiscono il futuro dell’Europa, malgrado il nuovo trattato costituzionale oggi le ignori. In ogni caso, la costruzione dell’Europa non potrà evitare di confrontarsi con le realtà delle Nazioni senza Stato).

Ci diamo appuntamento per l’ottava Assemblea della CONSEU (che si terrà probabilmente nel mese di novembre 2008 a Barcellona), dopo aver organizzato in diversi punti dell’Europa dei seminari preparativi per sviluppare gli argomenti da affrontare.

Ringraziamo la splendida e cordiale accoglienza del Governo della Valle d’Aosta ed il contributo del Centro Congressi di Saint Vincent, del Syndicat Autonome Valdôtain des travailleurs(SAVT) e del CIEMEN di Barcellona e della Valle d’Aosta, che sono diventati la segreteria ad hoc della settima Assemblea della CONSEU.

Saint Vincent, 13 ottobre 2007

Assembly/Assemblée/Assemblea
Grand Hôtel Billia
Viale Piemonte, 72
11027 Saint-Vincent (Ao)
Tel. +39-166.52.31

VI CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA (CONSEU)
Barcelona, 30 de setembre-2 d’octubre de 2005
CONSEU’S VI ASSEMBLY
Barcelona, 30th September-2nd October 2005
VI ASSEMBLÉE DE LA CONSEU
Barcelone, 30 Septembre-2 Octobre 2005
VI ASAMBLEA DE LA CONSEU
Barcelona, 30 de Septiembre-2 de Octubre de 2005

ÍNDEX

Programa en català
Program in English
Programme en français
Programa en español

Conclusions en català
Conclusions in English
Conclusions en français
Conclusiones en español
Conclusións en galego

PROGRAMA (ca)

LA NOVA IMMIGRACIÓ I LES NACIONS SENSE ESTAT A EUROPA
REPTES I SOLUCIONS

Divendres 30 de setembre de 2005

9 – 9,30 h: acollida i inscripcions a l’assemblea

9,30 – 13,30 h: Sessió plenària

9,30 – 10,15 h: Salutacions institucionals i de la CONSEU
Molt Honorable President del Parlament, Sr. Ernest Benach
Sr. Aureli Argemí, president del CIEMEN

10,15 – 11 h: Panorama general de la immigració extracomunitària a Europa
Andreu Domingo, CED (Centre d’Estudis Demogràfics) de la Universitat Autònoma de Barcelona
Moderat per Aureli Argemí, president del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa cafè

11,30 h – 12,15 h: Impacte del fenomen migratori a les nacions sense estat. Xoc d’identitats i cultures “minoritzades”?
Yahyà Babeli, jurista especialista en immigració

12,15 – 13,30 h: Debat

13,30 h – 15 h: Dinar

15 h – 19 h: Anàlisi d’alguns exemples concrets
Sessió moderada per David Minoves, Director de l’Agència Catalana de Cooperació

Estat Francès
Els amazics: entre el desconeixement i el reconeixement. Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonització-migració: l’exemple comorenc (Afif Mshangama, advocat de les Illes Comores)

Estat Espanyol
Catalunya: Miquel Fernández, Els altres andalusos
País Basc (integració, assimilació, sincretisme, confrontació i drets de la ciutadania) Pedro Albite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galícia, M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Estat Eslovè
La immigració de l’est: quin acolliment. Estat emergent i la seva economia. Bojan Brezigar, director del diari Primorski Dnevnik

Estat Italià
Sudtirol: Integració – discriminació (cultura dominant – cultura minoritzada en un context d’immigració italianitzada). Thomas Bennedikter, Acadèmia Europea de Bolzano
Vall d’Aosta: La comunitat de la Vall d’Aosta davant la nova immigració. Guido Corniolo, SAVT

Debat

Dissabte 1 d’octubre de 2005

9 – 11 h: Com orientar la immigració en les nacions sense estat. Teoria i exemples des de la perspectiva des de les nacions sense estat.
Montserrat Guibernau, professora de la Queen Mary University of London
Moderat per Mònica Sabata, coordinadora del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa cafè

11,30 – 13,30 h: Perspectives i propostes a nivell institucional europeu (UE i Consell d’Europa)
Miguel Pajares, responsable d’immigració del CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals) i assessor al Comitè Econòmic i Social Europeu.

13,30 – 15 h: Dinar

15 h – 19 h: Perspectives i propostes del punt de vista de la CONSEU
Treball en grups:
Llengua i cultura. Joaquim Arenas, membre de la Junta del CIEMEN
Drets individuals i drets col·lectius (Identitat). Aureli Argemí, president del CIEMEN
Integració / Assimilació / Interculturalitat. Yann Choucq (advocat bretó) i Afif Mshangama (advocat de les Illes Comores)
Retorn al plenari per a les conclusions dels grups

Diumenge, 2 d’octubre de 2005

9 – 13,30 h: Plenari final
Conclusions i propostes de l’assemblea
Perspectives de futur

Es durà a terme a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (C/ del Carme, 47. Barcelona)

 

PROGRAM (eng)

THE NEW IMMIGRATION AND EUROPEAN STATELESS NATIONS:
CHALLENGES AND SOLUTIONS

Friday, 30Th September 2005

9 – 9.30 AM: welcome and registration to the Assembly

9.30 AM – 13.30 PM: Plenary session

9.30 – 10.15 AM: Institutional and CONSEU’ s salutation
Mr. Ernest Benach, President of the Parliament of Catalonia
Mr. Aureli Argemí, President of CIEMEN

10.15 – 11 AM: General overview of extra-Community immigration in Europe.
Andreu Domingo, Center for Demographic Studies of the Universitat Autònoma de Barcelona
Chaired by Aureli Argemí, President of CIEMEN

11 – 11.30 AM: Break / Coffee

11.30 AM – 12.15 PM: Impact of the migration phenomenon on stateless nations. Clash of “minoritised” cultures?
Yahyà Babeli, jurist expert on immigration

12.15 – 13.30 PM: Debate

13.30 – 15 PM: Lunch

15 – 19 PM: Analysis of some concrete examples. Session chaired by David Minoves, director of Agència Catalana de Cooperació

French State
The Amazighs: between ignorance and recognition. By Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonisation-migration: the Comoran exemple. By Afif Mshangama, lawyer from the Comoro Islands

Spanish State
Catalonia. By Miquel Fernàndez, from the association Els altres andalusos
Basque Country. Integration, assimilation, syncretism, confrontation and citizenship rights. By Pedro Albeite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galicia. By M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Slovenian State
Immigration from the east. What kind of reception? And emerging state and its economy. By Bojan Brezigar, editor-in-chief of the newspaper Primorski Dnevnik

Italian State
South Tirol. Integration-discrimination, dominant culture-minoritised culture in a context of italianised immigration. By Thomas Benedikter, EURAC
Aosta Valley. The community of the Aosta Valley and the new immigration. By Guido Corniolo, SAVT

Debate

Saturday, 1st October 2005

9 – 11 AM: How to approach immigration in stateless nations. Theory and examples from the perspective of stateless nations
Montserrat Guibernau, professor at Queen Mary University of London
Chaired by: Mònica Sabata, coordinator of CIEMEN

11 – 11.30 AM: Break / Coffee

11.30 AM – 13.30 PM: Prospects and proposals at European institutional level (EU and Council of Europe)
Miguel Pajares, responsible of the CERES immigration section and advisor for the European Economic and Social Committee

13.30 – 15 PM: Lunch

15 – 19 PM: Prospects and proposals from CONSEU’ s perspective
Work in groups:
Language and culture. By Joaquim Arenas, member of CIEMEN’s Board
Individual and collective rights (Identity). By Aureli Argemí, President of CIEMEN
Integration / Assimilation / Interculturality. By Yann Choucq (lawyer from Brittany) and Afif Mshangama (lawyer from the Comoro Islands)
Return to the plenary for the group conclusions

Sunday, 2nd October 2005

9 AM – 13.30 PM: Final plenary
Conclusions and proposals of the Assembly
Prospects for the future

The Conference will be held at the Institut d’Estudis Catalans (IEC), carrer del Carme, 47. Barcelona

 

PROGRAMME (fra)

LA NOUVELLE IMMIGRATION: LES NATIONS SANS ÉTAT EN EUROPE
ENJEUX ET SOLUTIONS

Vendredi le 30 Septembre 2005

9 h – 9,30 h: Réception et inscriptions à l’Assemblée

9,30 h -13,30 h: Séance plénière

9,30 h – 10,15 h: Salutations institutionnelles et de la CONSEU
M. Ernest Benach, Président du Parlement de Catalogne
M. Aureli Argemí, Président du CIEMEN

10,15 h- 11h: Panorama général de l’immigration extracommunautaire en Europe
M. Andreu Domingo, CED (Centre d’Estudis Demogràfics de l’Universitat Autònoma de Barcelona)
Modéré par Aureli Argemí, Président du CIEMEN

11 h – 11,30 h: Pause- café

11,30 h – 12,15 h: L’impact du phénomène de l’immigration dans les nations sans état. Choc de cultures “minorisées” ?
Yahyà Babeli, juriste especialisé en immigration

12,15 h – 13,30 h: Débat.

13,30 h – 15 h: Déjeuner

15 h – 19 h: Quelques exemples concrets
Séance modérée par M. David Minoves, Directeur de l’Agència Catalana de Cooperació

France
Les amazighs (entre l’ignorance et la reconnaissance)
M. Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonisation-migration : L’exemple des Iles Comores (M. Afif Mshangama , avocat de l’Archipel des Comores)

État espagnol
La Catalogne : intervention de M. Miquel Fernández, Els altres andalusos
Le Pays Basque (intégration, assimilation, syncrétisme, confrontation, droits de la citoyenneté ?). M. Pedro Albite, Universidad del País Vasco.
Galice : Mme. M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Slovénie
L’ immigration de l’est (quelle réception?). État émergeant / économie. M. Bojan Brezigar, directeur du journal Primorski Dnevnik

État italien
Tyrol du Sud : Intégration / discrimination (culture dominante – minorisée dans un contexte d’immigration italianisée). M. Thomas Benedikter, Accademia Europea de Bolzano
Vallée d’Aoste : La communauté du Val d’Aoste face à la nouvelle immigration. M. Guido Corniolo, SAVT

Débat

Samedi, le 1r Octobre 2005

9 h – 11 h: Comment orienter l’immigration dans les nations sans état. Théorie et exemples. Perspective des nations sans état
Mme. Montserrat Guibernau, Professeure à la Queen Mary University of London
Moderée par : Mme. Mònica Sabata, coordinatrice du CIEMEN

11 h – 11,30 h: Pause- café

11,30 h – 13,30 h: Perspectives et propositions au niveau institutionnel européen (UE et Conseil d’Europe)
M. Miguel Pajares, responsable d’immigration du CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals) et conseiller auprès du Comité Economique et Social Européen (CESE)

13,30 h – 15 h: Déjeuner

15 h – 19 h: Perspectives et propositions dès la perspective de la CONSEU
Travail en groupes :
Langue et culture. M. Joaquim Arenas, membre du Conseil du CIEMEN
Droits individuels et droits collectifs (identité). M. Aureli Argemí, Président du CIEMEN
Intégration / Assimilation / Interculturalité. M. Yann Choucq (avocat breton) et M. Afif Mshangama (avocat des Illes Comores)

Dimanche, le 2 Octobre 2005

9 h – 13,30 h: Séance plénière finale
Conclusions et propositions de l’ assemblée
Perspectives d’avenir

La VI Assemblée de la CONSEU se déroulera à l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (C/ del Carme, 47. Barcelona)

 

PROGRAMA (es)

LA NUEVA IMMIGRACIÓN: LAS NACIONES SIN ESTADO EN EUROPA
RETOS Y SOLUCIONES

Viernes, 30 de Septiembre de 2005

9 – 9,30 h: acogida e inscripciones a la asamblea

9,30 – 13,30 h: Sesión plenaria

9,30 – 10,15 h: Saludos institucionales y de la CONSEU
Muy Honorable Presidente del Parlamento de Catalunya, Sr. Ernest Benach
Sr. Aureli Argemí, presidente del CIEMEN

10,15 – 11 h: Panorama general de la inmigración extracomunitaria en Europa.
Sr. Andreu Domingo, CDE (Centre d’Estudis Demogràfics) de la Universitat Autónoma de Barcelona
Moderado por: Aureli Argemí, presidente del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa café

11,30 h – 12,15 h: Impacto del fenómeno migratorio en las naciones sin estado. Choque de culturas “minorizadas”
Yahyà Babeli, jurista especialista en immigración

12,15 – 13,30 h: Debate

13,30 h – 15 h: Comida

15 h – 19 h: Algunos ejemplos concretos
Sesión moderada por David Minoves, Director de la Agencia Catalana de Cooperación

Estado Francés
Los amazics: entre el desconocimiento y el reconocimiento. Mustapha Saadi, Berbères de France
Colonización-migración: el ejemplo comorenco (Afif Mshangama, abogado de las Islas Camores)

Estado español
Cataluña. Miquel Fernández, Els altres andalusos
País Vasco: integración, asimilación, sincretismo y confrontación, derechos de la ciudadanía. Pedro Albite, Euskal Herriko Unibertsitatea
Galicia. M. Antonia Pérez Rodríguez, Universidade da Coruña

Estado esloveno
La inmigración del este: qué acogida. Estados emergentes y su economía. Bojan Brezigar, director del periódico Primorski Dnevnik

Estado italiano
Tirol del Sur: Integración – discriminación (cultura dominante – cultura minorizada en un contexto de inmigración italianizada). Thomas Bennedickter, Academia Europea de Bolzano
Valle de Aosta: la comunidad del Valle de Aosta ante la nueva immigración. Guido Corniolo, SAVT

Debate

Sábado, 1 de Octubre de 2005

9 – 11 h: Cómo orientar la inmigración en las naciones sin estado. Teoría y ejemplos. Perspectiva desde las naciones sin estado
Montserrat Guibernau, profesora de la Queen Mary University of London
Moderado por: Mónica Sabata, coordinadora del CIEMEN

11 – 11,30 h: Pausa café

11,30 – 13,30 h: Perspectivas y propuestas a nivel institucional europeo (UE y Consejo de Europa)
Miguel Pajares, responsable de immigración del CERES (Centre d’Estudis i Recerca Sindicals) y asesor en el Comité Económico y Social Europeo

13,30 – 15 h: Comida

15 h – 19 h: Perspectivas y propuestas (2). La perspectiva de la CONSEU
Trabajo en grupos:
Lengua y cultura. Joaquim Arenas, miembro de la Junta del CIEMEN
Derechos individuales y derechos colectivos (identidad). Aureli Argemí, presidente del CIEMEN
Integración / Asimilación / Interculturalidad. Yann Choucq (abogado bretón) y Afif Mshangama (abogado de las Islas Comores)

Domingo, 2 de Octubre de 2005

9 – 13,30 h: Plenario final
Conclusiones y propuestas de la asamblea
Perspectivas de futuro

La asamblea se realizará en el Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 47. Barcelona)

 

CONCLUSIONS DE LA CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA 2005

La VI Assemblea de la CONSEU, després d’haver debatut -del 30 de setembre al 2 d’octubre de 2005- sobre el fenomen migratori a Europa vist des de la perspectiva de les nacions sense estat, ha formulat les consideracions següents:

1) Tot i que la immigració no és un fenomen nou al continent europeu sí que ho són les causes que actualment la motiven. Avui el nombre d’immigrants augmenta de manera considerable a Europa per tres motius. Primer perquè les desigualtats econòmiques entre el Nord i el Sud mai havien estat tan grans. Segon per l’explotació extrema dels recursos dels països d’on són originaris els immigrants. I tercer a causa de la globalització de la informació i de les comunicacions.

2) D’altra banda, no existeix una política europea de cooperació, dotada de mitjans adequats i capaç de fomentar un desenvolupament social i econòmic sostenible dels països de procedència dels immigrants, persones que, majoritàriament, es veuen obligades a marxar de casa seva. En arribar a Europa la seva situació s’agreuja pel fet que molts d’ells han d’afrontar greus dificultats per trobar un habitatge digne i regularitzar la seva estada al continent. I tot, malgrat que les empreses europees han manifestat reiteradament que necessiten la seva força de treball.

3) En aquest context detectem que qui més sofreix les causes i els efectes de l’emigració són els membres de pobles menystinguts o perseguits en els propis llocs d’origen. Ciutadans marginats per l’Estat del qual provenen per la seva no pertinença a la cultura dominant. En general, aquestes persones no són acollides en els països on immigren com a membres de pobles postergats sinó tan sols com a súbdits d’uns Estats que els oprimeixen. Europa, juntament amb la resta d’immigrants, els considera objectes de lleis restrictives d’estrangeria més que no pas persones amb drets.

Conseqüentment, els participants en aquesta VI Assemblea:

1) Exigim -a la llum dels articles 15-18 de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles (text que constitueix l’ideari de la CONSEU)- el respecte, a tot arreu, dels drets de les persones i dels pobles. També sol·licitem especial atenció als immigrants de les comunitats doblement marginades, per la seva indigència i pel no reconeixement dels seus drets com membres d’un poble distint en els seus països d’origen.

2) A la vegada ens proposem de col·laborar en projectes que s’encaminin a millorar la realitat socioeconòmica dels llocs de procedència dels immigrants.

3) A més denunciem que les nacions sense estat d’Europa no puguin intervenir en l’elaboració de polítiques relacionades amb el fenomen migratori ni amb la gestió de la mateixa immigració, donat que els Estats constituïts es reserven plens poders per a decidir.

Per a afrontar millor els reptes que, en el terreny de les migracions, també ens afecten, en tant que membres de nacions sense estat, a la CONSEU hem arribat a les següents conclusions:

1) Si, segons la Declaració Universal dels Drets Humans, cada persona posseeix el dret individual de tenir una nacionalitat i de canviar-la en cas que així ho decideixi lliurement, aquest principi hauria de ser aplicable també a l’immigrant. Si així fos, l’exercici del seu dret individual hauria de ser completat pel seu deure de formar part de la comunitat d’acolliment. No es tracta d’imposar a l’immigrant la seva assimilació o integració a una nova societat sinó d’instar-lo a participar en un projecte de vida col·lectiva vertebrat per una comunitat de la qual vol ser un membre de ple dret. Cal que immigrants i receptors es reconeguin i es respectin mútuament per allò que són, més enllà de si són o no reconeguts a nivell estatal. El reconeixement de l’altre per allò que és facilita que l’immigrant reconegui i estimi el poble que l’acull també per allò que és.

2) En el procés de construcció i consolidació de les relacions entre l’immigrant i el país receptor, cal que l’immigrant pugui aportar a la comunitat d’acollida el bagatge de la pròpia cultura. Ha de poder gaudir també del dret d’emetre el seu vot en les eleccions que més directament l’afecten, tot esperant de poder participar plenament en la vida política del poble que el rep en un futur pròxim.

3) El reconeixement recíproc entre els nouvinguts i els qui els acullen ha de ser facilitat per la societat civil. Amb aquest objectiu, caldria dotar-nos d’organitzacions adients per a aproximar-nos als immigrants, ajudar-los a obtenir el més aviat possible els permisos de residència i treball, l’accés als serveis de salut, habitatge, etc. Aquest procediment permetria a receptors i nouvinguts enriquir-se culturalment de forma recíproca, faria possible el respecte dels drets dels immigrants com a persones i evitaria la formació de guetos.

4) Les nacions sense estat, en la mesura que són receptores d’immigració, han de tenir les competències per a poder actuar també a través de les seves institucions públiques. D’aquesta manera, entre altres coses, els immigrants podrien ser rebuts no tan sols com a membres d’un Estat determinat, sinó també, i sobretot, com a integrants d’un poble distint, tingui o no un estat que els representin com a tal.

5) Un dels instruments clau per a les relacions entre immigrants i receptors és la llengua de comunicació que s’utilitza en els diferents espais de convivència. En el marc de les nacions sense Estat:

a) La llengua de la nació sense estat ha de ser vehicle de socialització i nexe de comunicació entre els parlants. En definitiva, ha de ser la llengua comuna de tots els qui hi construeixen la convivència, en tots els àmbits, des de l’ensenyament fins a la comunicació pública o les noves tecnologies.

b) Cal establir mecanismes perquè els immigrants s’assabentin, abans o en últim extrem al moment d’arribada sobre quina és la llengua i cultura pròpia i comuna del país de destinació. Això és especialment necessari en el cas de les nacions sense Estat que acostumen a tenir una llengua comuna minoritzada per les polítiques estatals. En els llocs on la llengua comuna és objecte d’una política de fragmentació, s’ha de fer tot el possible per tal que els immigrants en rebin la informació necessària.

c) D’aquí que sigui d’interès fer pedagogia a fi que l’immigrant vegi la necessitat de contribuir, mitjançant l’ús de la llengua comuna, en la construcció de la nació dins la qual viu. A la vegada, cal que els mateixos membres de la nació sense estat donin exemple a l’hora d’usar la llengua comuna sense deixar-se portar per teories o miratges sobre la major utilitat d’altres llengües.

d) Les institucions de les nacions sense estat, en els llocs on existeixen i la societat civil, en general, han de ser protagonistes actius en la reivindicació, l’ensenyament i l’ús de la llengua comuna, tot prestigiant-la. Sobretot quan aquesta està amenaçada per una altra llengua considerada, per les instàncies estatals, com oficial o cooficial en el conjunt del territori que administren.

e) Cal també que les institucions europees distingeixin entre les polítiques adreçades a les nacions amb llengües minoritzades i les destinades a grups d’immigrants amb llengües distintes. Protegir les llengües minoritzades és donar resposta als drets individuals i col·lectius de persones que formen una comunitat territorial. Els drets lingüístics dels immigrants, en canvi, pertanyen a l’esfera dels drets individuals en trobar-se els seus parlants fora del territori on serien o haurien de ser subjectes de drets col·lectius.

* * *

Finalment, els participants a la VI Assemblea decideixen convocar per a finals del 2006 la VII Assemblea de la CONSEU sota el lema: “Propostes de les nacions sense estat per a la reforma de les organitzacions de dret internacional (ONU i altres)”.

Barcelona, 3 d’octubre de 2005

 

CONCLUSIONS OF THE CONFERENCE OF STATELESS NATIONS OF EUROPE 2005

The VI Assembly of the Conference of Stateless Nations of Europe (CONSEU), after examining and discussing for three days about the topic “New immigration and stateless nations in Europe: challenges and solutions” has drafted the following considerations:

1) Even though migration flows constitute a traditional phenomenon in the European continent, the causes that provoke them are new. Nowadays, the number of immigrants arriving to Europe is increasing considerably due to three major reasons. Firstly because the differences between the North and the South have never been so deep. Secondly, because of the frantic exploitation of the resources carried out by the Northern countries in the areas where immigrants comes from. And in the third place due to the globalisation of communications and information.
2) This situation is not being counterbalanced by effective European cooperation policies with appropriate means and resources and able to foster a sustainable economical and social development in the immigrant’s countries of origin. Moreover, when arriving to Europe, the immigrants’ conditions worsen because they face accommodation difficulties and need to regularize their working status –even though the working market is actually demanding more labour hand.

3) In this context, those who ultimately suffer the causes and consequences of emigration are members of excluded and persecuted peoples in their native territories for their belonging to linguistic and cultural minoritised communities. In general terms, these people are not received in the new countries as members of downtrodden peoples deserving special attention but as merely citizens of the states that keep them oppressed and, in the best of cases, as victims of restrictive immigration laws instead of full citizens with full rights.

Consequently, the participants of the VI Assembly of the CONSEU:

1) Demand, in accordance with articles 15-18 of the Universal Declaration of the Collective Rights of Peoples (which constitutes the basic doctrine of the CONSEU), respect for the rights of peoples and individuals, specially those excluded both for their poverty and for the lack of recognition of their rights as a distinctive people.

2) Commit ourselves to collaborate in projects aiming at improving the socio-economic conditions of the migrant’s countries.

3) Denounce the stateless nations’ lack of political power to implement policies regarding the migration phenomenon or to manage immigration itself, given the fact that the States keep for themselves full power to legislate, regardless of the guidelines drawn by the European institutions.

In order to face the challenges of migration, which are also affecting us, the participants of the CONSEU, being as we are citizens of stateless nations, have concluded that:

1) If, in accordance with the Universal Declaration of Human Rights, everyone has the right to a nationality and no one can be denied the right to change it, this principle should also be applied to immigrants. Their individual rights must be combined with their right and duty to become members of the new community. It is not about imposing integration or assimilation upon immigrants; it is about inviting them to participate in a project of collective life. It must be reminded, though, that this participation will be a fact if the receiving members of the society and the newcomers respect each other for what they are, regardless of whether they are recognised at a state level or not. The recognition of the immigrant for what he/she is constitutes the fundamental basis for the newcomer to acknowledge the receiving society for what it is.

2) The immigrant must have the right to contribute to the enrichment and configuration of the collective life through their countries’ cultural knowledge They must also have the right to vote in the elections that might affect him directly, a previous step to fully participate in the new society’s political life.

3) The reciprocal respect between newcomers and receivers must be favoured by the civil society, which should provide itself with appropriate organisations to approach the immigrants and help them to get documents of residence and work papers, healthcare, accommodation, etc. Good living-standards would make their adaptation faster and easier and would open the door to a real cultural exchange, and at the same time would prevent the formation of ghettoes.

4) Stateless nations, being as they are receivers of new immigration, should have the political power to implement policies through their public institutions. Immigrants, then, could be received as members of distinctive peoples rather than simply members of a determinate state.

5) Language plays a very important role in the life of the community and is one of the key elements to foster the relationship between receivers and newcomers. In the context of the stateless nations:

a) The language of the nation must be a socialisation tool, a link amongst speakers of different languages and the common language of those who share a territory and want to build a community based on respect. Therefore, it must also be the language of education, institutional communications and new technologies.

b) Immigrants should be informed about the “real” country they have migrated to, what is the language and the culture of the territory. This is particularly important in stateless nations with languages minoritised by state policies. They should also be informed about the real causes of language fragmentation, impoverishment and minorisation.

c) Information programmes should be launched in order to make the newcomers see the need to contribute to the nation-building process through language. To do so, the members of the stateless nation must set a good example using the common language everywhere and without shifting to the most powerful.

d) Promoting the teaching and usage of the language is crucial. In this process, national institutions –if they exist-, social movements and civil society must play a very important role in making the endangered language more prestigious and counterbalance the power of the state language –which could be official or co-official in the national territory.

e) European institutions should distinguish between language policies to be implemented in minoritised communities and those addressed to groups of immigrants with different languages. This should be so because the indigenous languages are the result of individual and collective rights of people living in a territorial community, whereas the languages of the immigrants must be placed in the field of individual rights since the speakers are not living in the territory where the collective rights should be applied.

* * *

Finally, the participants of the VI Assembly agree to call for the VII Assembly by the end of 2006 under the theme “Proposals by stateless nations on the reform of the international organisations (UN and others)”.

Barcelona, 3rd of October 2005

 

CONCLUSIONS DE LA CONFERENCE DE NATIONS SANS ETAT D’EUROPE 2005

La VIème Assemblée de la CONSEU, après son débat -du 30 septembre au 2 octobre 2005- sur le phénomène migratoire en Europe au sein des nations sans Etat, a formulé les considérations suivantes:

1) Même si l’immigration n’est pas un phénomène nouveau en Europe, ses causes actuelles le sont. Aujourd’hui le nombre d’immigrants augmente considérablement pour trois raisons: d’abord, parce que les inégalités économiques entre le Nord et le Sud n’ont jamais été aussi grandes que maintenant ; deuxièmement, à cause de l’exploitation extrême des ressources des pays des immigrants; enfin à cause de la globalisation de l’information et des communications.

2) Par ailleurs, il n’existe pas une politique européenne de coopération, avec des moyens adéquats et capables de promouvoir un développement social et économique soutenable des pays d’origine des immigrants qui, dans la plupart des cas, se voient obligés de quitter leur pays. Lorsqu’ils arrivent en Europe leur situation devient pire car la plupart d’entre d’eux doivent affronter des graves problèmes pour trouver un logement digne et pour légaliser leur situation, même si les entreprises européennes ont manifesté leur besoin de la force de travail.

3) Dans ce contexte on s’aperçoit que ce sont les membres des peuples poursuivis dans le même lieu d’origine qui souffrent les causes et les effets de l’émigration. Citoyens marginalisés par l’Etat duquel ils proviennent pour la non-pertinence à la culture dominante. En général, ces personnes ne sont pas accueillies dans les pays récepteurs comme des membres des peuples subordonnés des états qui les oppriment. Plus que des personnes avec leur droits, l’Europe, avec le reste d’immigrants, considère ces membres objecte des lois restrictives des étrangers.

Par conséquent, les participants à cette VIème Assemblée:

1) Exigent –au titre des articles 15-18 de la Déclaration Universelle des Droits Collectifs des Peuples (texte qui constitue l’idéologie de la CONSEU)- le respect, partout, des droits des personnes et des peuples. Il est par ailleurs demandé qu’une attention particulière soit portée aux immigrants des communautés doublement marginalisées, pour leur indigence et pour la manque de reconnaissance de leurs droits comme membres d’un peuple différent dans leurs pays d’origine.

2) proposent en même temps de collaborer sur des projets destinés à améliorer la réalité socioéconomique des lieux de provenance des immigrants.

3) dénoncent en outre le fait que les nations sans Etat ne puissent pas intervenir ni dans l’élaboration des politiques qui s’occupent du phénomène migratoire ni dans la gestion de l’immigration, vu que les Etats constitués se réservent les pleins pouvoirs de décision.

Afin de mieux affronter les enjeux qui, dans le domaine des migrations nous affectent, en tant que membres des nations sans Etat la CONSEU a conclu ce qui suit:

1) Si, en accord avec la Déclaration Universelle des Droits de l’Homme, chaque personne possède le droit individuel d’avoir une nationalité et de la changer librement, l’immigrant devrait être capable de faire de même. Si cela était le cas, l’exercice de son droit individuel devrait être complété par son devoir de faire partie d’une communauté d’accueil. Il ne s’agit pas d’imposer à l’immigrant son assimilation ou l’intégration à une nouvelle société mais de l’encourager à participer à un projet de vie collective structuré par une communauté à laquelle l’immigrant veut faire partie comme membre de plein droit. Il faut qu’il y ait une reconnaissance et un respect mutuels entre les immigrants et les populations d’accueil à une échelle étatique. La reconnaissance de l’autre personne pour ce qu’elle est, rend plus facile le fait que l’immigrant puisse reconnaître et aimer le peuple d’accueil pour ce qu’il est.

2) Dans le processus de construction et de consolidation du rapport entre l’immigrant et le pays d’accueil, il faut que l’immigrant puisse apporter à la communauté d’accueil les expériences de sa propre culture. Il doit également avoir le droit de voter aux élections qui l’affectent de façon plus directe, en attendant de pouvoir participer pleinement dans la vie politique du peuple qui le reçoit dans un futur proche.

3) La reconnaissance réciproque entre immigrants et ceux qui l’accueillent doit être facilitée par la société civile. Dans ce but, il faudrait nous doter d’organisations adaptées afin de nous rapprocher des immigrants, les aider à obtenir rapidement les cartes de séjour et de travail, l’accès aux services médicaux, logement, etc. Cette procédure pourrait permettre aux récepteurs et immigrés de s’enrichir culturellement de façon réciproque, et rendrait possible le respect des droits des immigrants et cela éviterait la formation des ghettos.

4) Les nations sans Etat, en tant que récepteurs d’immigration, doivent avoir des compétences pour agir au travers leurs institutions publiques. De cette façon, les immigrants pourraient être accueillis non pas comme des membres d’un Etat déterminé, mais aussi, et surtout, comme des membres d’un peuple différent, qu’ils aient un Etat qui les représente ou non.

5) Un des instruments clé pour les relations entre immigrants et récepteurs c’est la langue de communication utilisée dans les différents espaces de vie. Dans le cadre des nations sans Etat:

a) La langue de la nation sans Etat doit être un moyen de socialisation et de liaison de communication entre les parlants. En définitive, la langue de la nation sans Etat doit être la langue commune de tous ceux qui contribuent à la vie commune, dans tous les domaines, de l’éducation jusqu’à la communication publique ou les nouvelles technologies.

b) Il faut établir des mécanismes afin d’informer les immigrants, avant ou dans le pire des cas au moment de leur arrivée, sur la langue et la culture propres et communes du pays de destination. Cela devient spécialement nécessaire dans le cas des nations sans Etat qui normalement ont une langue commune rendue minoritaire par les politiques étatiques. Dans les endroits où la langue commune est objecte d’une politique de fragmentation, il faut faire des efforts afin que les immigrants puissent recevoir toute l’information nécessaire.

c) Pour cette raison, il est nécessaire de faire preuve de pédagogie afin que l’immigrant voie le besoin de contribuer, avec l’usage de la langue commune, à la construction de la nation dans laquelle il vit. En même temps, il faut que les membres de la nation sans Etat servent d’exemple quand il s’agit d’utiliser la langue commune, sans se laisser emporter par des théories sur l’utilité des autres langues majoritaires.

d) Les institutions des nations sans Etat, où elles sont basées, et la société civile, en général, doivent être les protagonistes actifs de la revendication, et doivent enseigner et utiliser la langue commune en lui donnant du prestige. Surtout quand celle-ci est menacée par une autre langue, considérée par les autorités étatiques comme la langue officielle ou co-officielle dans l’ensemble du territoire qu’elles administrent.

e) Les institutions européennes doivent distinguer les politiques adressées aux nations avec des langues minoritaires et les politiques destinées aux groupes d’immigrants avec des langues différentes. Protéger les langues minoritaires signifie aussi donner une réponse aux droits collectifs et individuels des personnes formant une communauté territoriale. En revanche, les droits linguistiques des immigrants font partie des droits individuels car les sujets se trouvent en dehors du territoire où ils devraient être sujets au droit collectif.

* * *

Finalement, les participants à la VIème Assemblée décident de convoquer vers la fin 2006 la VIIème Assemblée de la CONSEU sous la devise: “Propositions des nations sans Etat pour la réforme des organisations de droit international (ONU et autres)”.

Barcelone, 3 octobre 2005

 

CONCLUSIONES DE LA CONFERENCIA DE NACIONES SIN ESTADO DE EUROPA 2005

La VI Asamblea de la CONSEU, habiendo debatido -del 30 de septiembre al 2 de octubre de 2005- sobre el fenómeno de la inmigración desde la perspectiva de las naciones sin estado, expone a modo de introducción las siguientes consideraciones:

1) Aunque la inmigración no es un fenómeno nuevo en el continente europeo sí lo son las causas que actualmente la motivan. Hoy en día en Europa el número de inmigrantes aumenta de forma considerable por tres motivos. En primer lugar porque las desigualdades económicas entre el Norte y el Sur nunca habían sido tan extremas. En segundo lugar debido a la sobreexplotación de los recursos de los países de dónde proceden los inmigrantes. Y por último a causa de la globalización de la información y de las comunicaciones.

2) Por otra parte, no existe una política europea de cooperación, dotada de los medios adecuados para fomentar un desarrollo económico y social sostenible de los países de origen de los inmigrantes, personas que, mayoritariamente, se ven obligadas a dejar sus casas. Al llegar a Europa su situación se ve agravada por las dificultades que muchos deben afrontar para encontrar una vivienda digna y regularizar su estancia en el continente. Y todo ello, a pesar de que las empresas europeas han manifestado una y otra vez que necesitan su fuerza de trabajo.

3) En este contexto consideramos que entre los que más sufren las causas y los efectos de la emigración se encuentran los miembros de los pueblos marginados o perseguidos en sus mismos lugares de origen. Ciudadanos menospreciados por su pertenencia a comunidades minorizadas existentes dentro de un estado con otra lengua o cultura dominantes. En general, estas personas no son acogidas en los países donde emigran como miembros de pueblos postergados sino como simples súbditos de estados que los oprimen. En Europa, cómo el resto de inmigrantes, son tratados como objeto de leyes restrictivas de extranjería más que como ciudadanos de pleno derecho.

Por lo tanto, los participantes en esta VI Asamblea:

1) Exigimos –con amparo a los artículos 15-18 de la Declaración Universal de los Derechos Colectivos de los Pueblos (texto del que nace el ideario de la CONSEU)- que, en todas partes, los derechos de las personas y de los pueblos sean siempre respectados. En particular, solicitamos especial atención para los inmigrantes que proceden de comunidades doblemente marginadas por su pobreza y por el no-reconocimiento de sus derechos como pueblos distintos dentro de sus países de procedencia.

2) Al mismo tiempo, nos proponemos colaborar en proyectos pensados para la mejora de la realidad socioeconómica de los lugares de origen de los inmigrantes.

3) Además denunciamos que las naciones sin estado de Europa no puedan intervenir en la elaboración de políticas relacionadas con el fenómeno migratorio ni con la gestión de la misma inmigración, dado que los Estados constituidos se reservan plenos poderes para decidir.

Para afrontar mejor los retos que en el terreno de las migraciones también nos afectan, como miembros de naciones sin estado, los participantes de la CONSEU hemos llegado a las siguientes conclusiones:

1) Si de acuerdo con la Declaración Universal de los Derechos Humanos, cada persona posee el derecho individual de tener una nacionalidad y de cambiarla libremente si así lo desea, este principio debería ser aplicable también al inmigrante. Dado el caso, el ejercicio de su derecho individual tendría que ser completado con el ejercicio de su deber de formar parte de la comunidad de acogida. No se trata de imponer al inmigrante una asimilación o de obligarlo a integrarse a una sociedad sino de invitarlo a participar en un proyecto de vida colectiva vertebrado por los miembros de un pueblo que constituyen una comunidad distinta de la cual quiere ser un miembro de pleno derecho. Es necesario que inmigrantes y receptores se reconozcan y se respeten mutuamente por lo que son, más allá de si son o no reconocidos a nivel estatal. El reconocimiento del otro por lo que es, constituye la base primordial para que el inmigrante reconozca el pueblo que lo acoge también por lo que es.

2) En el proceso de construcción y consolidación de las relaciones entre el inmigrante y el país receptor, es de interés que el inmigrante pueda aportar a la comunidad de acogida el bagaje de la propia cultura. Debe poder disfrutar también del derecho de votar en las elecciones que de manera más directa le afectan, esperando poder participar plenamente en un futuro próximo en la vida política del pueblo que lo acoge.

3) El reconocimiento recíproco directo entre los recién llegados y los que los acogen tiene que ser facilitado por la sociedad civil. Con este objetivo la sociedad civil debería dotarse de organizaciones adecuadas para aproximarse a los inmigrantes ayudándoles a obtener, lo más pronto posible, los permisos de residencia y trabajo, el acceso a los servicios de salud, vivienda, etc. Este procedimiento permitiría a receptores y recién llegados enriquecerse culturalmente de forma recíproca, posibilitaría el respeto a los derechos de los inmigrantes como personas y evitaría la formación de guetos.

4) Las naciones sin estado en la medida que son receptoras de inmigración deben tener competencias para intervenir en lo que acontece a través de sus instituciones públicas. Si así fuera los inmigrantes, entre otras cosas, podrían ser recibidos no sólo como miembros de un estado determinado sino como integrantes de un pueblo distinto, tenga o no tenga un estado que los represente como tal.

5) Uno de los instrumentos clave para las relaciones entre los inmigrantes y receptores es la lengua de comunicación que se utiliza en los distintos espacios de convivencia. En el contexto de las naciones sin Estado:

a) La lengua de la nación sin estado debe ser vehículo de socialización, nexo de comunicación entre los hablantes. En definitiva tiene que ser la lengua común de todos los que construyen la convivencia, en todos los ámbitos, desde el de la enseñanza hasta el de la comunicación pública o el de las nuevas tecnologías.

b) Deben establecerse mecanismos para que los inmigrantes tengan información (antes de viajar o en el momento de llegada) sobre el país real de destino. Esto es especialmente necesario en el caso de las naciones sin estado que acostumbran a tener una lengua común, aunque sea minorizada por las políticas estatales. En los lugares en los que la lengua común es objeto de una política de fragmentación es necesario que los inmigrantes reciban la información necesaria.

c) Por ello es de interés hacer pedagogía con el objeto que el inmigrante vea la necesidad de contribuir, mediante el uso de la lengua común, en la construcción de la nación en la que vive. Al mismo tiempo, es necesario que los mismos miembros de la nación sin estado den ejemplo utilizando la lengua común sin dejarse llevar por teorías y/o espejismos sobre la mayor utilidad de otras lenguas.

d) Las instituciones nacionales, en los lugares dónde existen, y la sociedad civil, en general, deben ser protagonistas activos en la reivindicación, enseñanza y uso de la lengua común, prestigiándola. Sobretodo cuando ésta está amenazada por otra lengua considerada, por las instancias estatales, como oficial o co-oficial en el conjunto de territorio que administran.

e) Es necesario también que las instituciones europeas distingan entre las políticas dirigidas a comunidades con lenguas minorizadas y las pensadas para grupos de inmigrantes con lenguas distintas. Proteger las lenguas minorizadas significa dar respuesta a los derechos individuales y colectivos de personas que forman una comunidad territorial. Los derechos lingüísticos de los inmigrantes, en cambio, pertenecen a la esfera de los derechos individuales, por encontrarse sus hablantes fuera del territorio dónde serían o deberían ser sujetos de derechos colectivos.

* * *

Finalmente, los participantes a la VI Asamblea deciden convocar para finales del 2006 la VII Asamblea de la CONSEU bajo el lema: “Propuestas de las naciones sin estado para la reforma de las organizaciones de derecho internacional (ONU y otras)”.

Barcelona, 3 de octubre de 2005

 

CONCLUSIÓNS DA CONFERENCIA DE NACIÓNS SEN ESTADO DE EUROPA 2005

A VI Asamblea da CONSEU, despois de debater –do 30 de setembro ao 2 de outubro de 2005- sobre o fenómeno da inmigración dende a perspectiva das nacións sen estado, expón a modo de introdución as seguintes consideracións:

1. Aínda que a inmigración non é un fenómeno novo no continente europeo sí que o son as causas que actualmente a motivan. Hoxe en día en Europa o número de inmigrantes aumenta de xeito considerábel por tres motivos: En primeiro lugar porque as desigualdades económicas entre o Norte e o Sul nunca tiñan sido tan extremas. En segundo lugar debido á sobreexplotación dos recursos dos países de onde proceden os inmigrantes. E por último, a causa da globalización da información e das comunicacións.

2. Por outra banda, non existe unha política europea de cooperación, dotada dos medios acaídos para fomentar un desenvolvemento económico e social sostíbel dos países de orixe dos inmigrantes, persoas que, maioritariamente, vense obrigadas a deixar as súas casas. Ao chegar a Europa a súa situación vese agravada polas dificultades que moitos deben afrontar para atopar unha vivenda digna e regularizar a súa estancia no continente. E todo isto, a pesares de que as empresas europeas manifestaron unha e outra vez que necesitan a súa forza de traballo.

3. Neste contexto consideramos que entre os que máis sofren as causas e os efectos da emigración atópanse os membros dos pobos marxinados ou perseguidos nos seus mesmos lugares de orixe. Cidadáns menosprezados pola súa pertenza a comunidades minorizadas existentes dentro dun estado con outra lingua ou cultura dominantes. En xeral, estas persoas non son acollidas nos países onde emigran como membros de pobos postergados senón como simples súbditos de estados que os oprimen. En Europa, como o resto de inmigrantes, son tratados como obxecto de leises restritivas de estranxeiría máis que como cidadáns de pleno dereito.
Polo tanto, os participantes nesta VI Asamblea:

1. Esiximos –ao abeiro dos artigos 15-18 da Declaración Universal dos Dereitos Colectivos dos Pobos (texto do que nace o ideario da CONSEU) – que, en todas partes, os dereitos das persoas e dos pobos sexan sempre respectados. En particular, solicitamos especial atención para os inmigrantes que proceden de comunidades doblemente marxinadas pola súa pobreza e polo non-recoñecemento dos seus dereitos como pobos distintos dentro dos seus países de procedencia.

2. Ao mesmo tempo, propoñemos a nosa colaboración en proxectos pensados para a mellora da realidade socieconómica dos lugares de orixe dos inmigrantes.

3. Ademáis denunciamos que as nacións sen estado de Europa non poidan intervir na elaboración de políticas relacionadas co fenómeno migratorio nin coa xestión da mesma inmigración, dado que os Estados constituidos se reservan plenos poderes para decidir.
Para afrontar mellor os reptos que no terreo das migracións tamén nos afectan, como membros de nacións sen estado, os participantes da CONSEU temos chegado ás seguintes conclusións:

1. Se consonte á Declaración Universal dos Dereitos Humanos, cada persoa posee o dereito individual de ter unha nacionalidade e de cambiala libremente se así o desexa, este principio debería ser aplicábel tamén ao inmigrante. Dado o caso, o exercizo do seu dereito individual tería que ser completado co exercizo do seu deber de formar parte da comunidade de acollida. Non se trata de impoñer ao inmigrante unha asimilación ou de obrigalo a integrarse nunha sociedade senón de convidalo a participar nun proxecto de vida colectiva vertebrado polos membros dun pobo que constitúen unha comunidade distinta da cal quere ser un membro de pleno dereito. Cómpre que inmigrantes e receptores se recoñezan e respecten mutuamente polo que son, alén de se son ou non recoñecidos a nível estatal. O recoñecemento do outro polo que é, constitúe a base primordial para que o inmigrante recoñeza ao pobo que o acolle tamén polo que é.

2. No proceso de construción e consolidación das relacións entre o inmigrante e o país receptor, é de interese que o inmigrante poida achegar á comunidade de acollida a bagaxe da cultura propia. Debe poder disfrutar tamén do dereito de votar nas eleccións que de maneira máis directa lle afectan, agardando poder participar plenamente nun futuro próximo na vida política do pobo que o acolle.

3. O recoñecemento recíproco directo entre os recén chegados e os que os acollen ten que ser facilitado pola sociedade civil. Con este obxectivo a sociedade civil debería dotarse de organizacións axeitadas para aproximarse aos inmigrantes axudándolles a obter, o máis axiña posíbel, os permisos de residencia e traballo, o acceso aos servizos de saúde, vivenda etc. Este procedemento permitiría a receptores e recén chegados enriquecerse culturalmente de xeito recíproco, posibilitaría o respecto aos dereitos dos inmigrantes como persoas e evitaría a formación de guetos.

4. As nacións sen estado na medida en que son receptoras de inmigración deben ter competencias para intervir no que acontece a través das súas institucións públicas. Se así fora os inmigrantes, entre outras cousas, poderían ser recibidos non só como membros dun estado determinado senón como integrantes dun pobo distinto, teña ou non teña un estado que os represente como tal.

5. Un dos instrumentos claves para as relacións entre os inmigrantes e receptores é a lingua de comunicación que se emprega nos distintos espazos de convivencia. No contexto da nacións sen Estado:

· A lingua da nación sen estado debe ser vehículo de socialización, nexo de comunicación entre os falantes. En definitiva ten que ser a lingua común de todos os que constitúen a convivencia, en todos os ámbitos, dende o do ensino até o da comunicación pública ou o das novas tecnoloxías.

· Deben establecerse mecanismos para que os inmigrantes teñan información (antes de viaxar ou no momento da chegada) sobor do país real de destino. Isto é especialmente necesario no caso das nacións sen estado que acostuman ter unha lingua común, ainda que sexa minorizada polas políticas estatais. Nos lugares nos que a lingua común é obxecto dunha política de fragmentación cómpre que os inmigrantes reciban a información necesaria.

· Por iso é de interese facer pedagoxía co obxecto que o inmigrante vexa a necesidade de contribuir, mediante o uso da lingua común, na construción da nación na que vive. Ao memos tempo, é necesario que os mesmos membros da nación sen estado dean exemplo usando a lingua común sen se deixar levar por teorías e/ou espellismos sobre a maior utilidade de outras linguas.

· As institucións nacionais, nos lugares onde existen, e a sociedade civil, en xeral, deben ser protagonistas activos na reivindicación, ensino e uso da lingua común, prestixiándoa. Sobre todo cando ésta está ameazada por outra lingua considerada, polas instancias estatais, como oficial ou co-oficial no conxunto de territorio que administran.

· É preciso tamén que as institucións europeas distingan entre as políticas dirixidas a comunidades con linguas minorizadas e as pensadas para grupos de inmigrantes con linguas distintas. Protexer as linguas minorizadas significa dar resposta aos dereitos individuais e colectivos de persoas que forman unha comunidade territorial Os dereitos lingüísticos dos inmigrantes, en cambio, pertencen á esfera dos dereitos individuais, por atoparse os seus falantes fora do territorio onde serían ou deberían ser suxeitos de dereitos colectivos.

* * *

Finalmente, os participantes na VI Asamblea deciden convocar para finais de 2006 a VII Asamblea da CONSEU baixo o lema: “Propostas das nacións sen estado para a reforma das organizacións de dereito internacional (ONU e outras)”.

Barcelona, 3 de outubro de 2005.

V CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA (CONSEU)

PROPOSTES PER A UNA CONSTITUCIÓ EUROPEA

CAGLIARI (SARDENYA), 26-28 DE SETEMBRE DE 2003

PRESENTACIÓ [català | english]

PROGRAMA PROVISIONAL [català | castellano | english | français]

CONCLUSIONS [català | castellano | english | français]

PRESENTACIÓ
Des de la seva primera sessió, el 1986, la CONSEU ha anat analitzant els aspectes comuns que caracteritzen la situació de les Nacions sense Estat dintre d’Europa i cercant les vies de solució a les problemàtiques, també comunes, que tenen plantejades aquestes Nacions dintre del context europeu i, més en general, en el món. Els participants en les quatre sessions que fins ara s’han fet de la CONSEU (1986, 1989, 1998, 2001) sempre ha intentat aprofundir el principi que, per a reformular la qüestió nacional i per a ressituar tots els ciutadans i tots els pobles reals als llocs que els correspon dintre del mosaic que és la societat europea, cal aprofundir el significat dels drets humans. És en el procés d’aprofundiment d’aquests drets que serà possible aproximar posicions i avançar cap a una Europa integradora de les igualtats i diferències i, en conseqüència, no excloent en res.

Dintre d’aquesta línia, un dels resultats més remarcables fins ara de la CONSEU ha estat la confecció d’una “Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles” oferta a la societat i a les seves institucions en tant que complement de la “Declaració Universal dels Drets Humans” (centrada en els drets individuals), pauta per a construcció i vertebració dels sistemes democràtics. Aquesta última iniciativa de la CONSEU ha volgut sintonitzar amb el progrés en la comprensió dels drets humans per part de la societat, més concretament amb el que s’ha anomenat la nova generació dels drets humans en la qual despunta l’aprofundiment de la dimensió col·lectiva d’aquests drets. A la vegada, la Declaració de la CONSEU ha procurat omplir un buit, donat que fins ara cap institució representativa no n’ha presentat cap altra, tot i ser necessària, per exemple, de cara a posar en relleu els valors de referència per construir una Unió Europea més humana, més fidel a ella mateixa, a la seva pròpia identitat. Un eslògan assumit per la CONSEU és una síntesi del que seria una Europa emancipada: sí a l’Europa oberta dels Pobles o les Nacions, no a l’Europa tancada dels Estats.

El treball de la CONSEU consisteix, en definitiva, en elaborar idees i aportar elements de solució a una Europa que té problemes greus per resoldre, sobretot de caràcter més directament humà com és el de pobles o nacions encara marginats i que no poden participar, plenament, com a tals a la construcció del la Unió Europea. La discriminació és sempre humanament negativa i, com podem observar cada dia, causa dels conflictes més greus que posen en perill la pau i la convivència dintre del nostre continent. D’aquí que la CONSEU intenti cercar vies a fi que noves estructures, nous paràmetres polítics, noves institucions, s’adaptin millor a les exigències del drets humans individuals i col·lectius, i en conseqüència, també a les reivindicacions d’aquells pobles a qui no són, amb més o menys gravetat, respectats.

Ja en la IV Assemblea la CONSEU va plantejar la necessitat de treballar per l’Europa dels Pobles enfront de l’Europa dels Estats que continua promovent la proposta de Constitució Europea. L’objectiu principal fou analitzar què podien aportar les Nacions sense Estat a aquesta Constitució partint de les seves respectives experiències i de les seves reivindicacions o aspiracions.

Actualment, el Secretariat de la CONSEU convoca la V Assemblea d’aquesta organització oberta a tots els moviments polítics, socials, culturals de les Nacions sense Estat d’Europa.

Aquesta V Assemblea de la CONSEU es durà a terme a Cagliari (Sardenya) i es celebrarà entre el 26 i el 28 de setembre de 2003.

Creiem que el procés de construcció europea fa que aquesta assemblea tingui un especial interès. Sobretot, tenint en compte que ens trobem en un període tan decisiu, també per les nacions sense estat, en què la nova Constitució europea ha de determinar el nostre futur immediat.

 

PRESENTATION
Ever since its opening session in 1986, the CONSEU has been analysing the common aspects that characterise the situation of stateless nations in Europe, as well as searching ways to solve the common problems that these nations have to face within the European context and, in more general terms, in the world. The participants in the previous four sessions of the CONSEU (1986, 1989, 1998 and 2001) have always tried to get a deep insight of the idea that, in order to reformulate the national issue and to relocate all citizens and all real peoples in their corresponding places within the mosaic of the European society, a deeper meaning of human rights has to be found. Only by having a deeper understanding of these rights will it be possible to bring positions closer and move towards a Europe that integrates equalities and differences, therefore towards a non-exclusionary Europe.

Following this line of thinking, one of the most remarkable results of the CONSEU so far has been the elaboration of the “Universal Declaration of the Collective Rights of Peoples”, presented to society and to its institutions as a complement to the “Universal Declaration of Linguistic Rights” (focused on individual rights), which is a guideline for the construction and the articulation of democratic systems. This latter initiative, launched by the CONSEU, intended to be in tune with the advance of society in its understanding of human rights and, more specifically, with the so-called new generation of human rights, in which a deepening of the collective dimension of such rights stands out. At the same time, CONSEU’s Declaration intends to fill a gap, since up to now no representative institution has presented such a document, despite it being necessary, for instance in order to highlight the values to be taken into account for the construction of a European Union that is more human and more faithful to itself and to its own identity. One of CONSEU’s mottos may synthesize the idea of an emancipated Europe: “yes to the Europe of the Peoples or Nations; no to the Europe of the States.

In short, CONSEU’s work consists in elaborating ideas and furnishing elements for solutions for a Europe with serious problems that need to be solved, especially at a human level, such as that of the still marginalised peoples or nations which cannot fully participate as such in the construction of the European Union. Discrimination is always negative from a human point of view and, as we can see in everyday life, it is also the cause of more serious conflicts, which endanger peace and co-existence within our continent. Thus, the CONSEU intends to find new paths, so that the new structures, the new political parameters and the new institutions can better adapt to the demands of individual and collective human rights, and, consequently, to the claims of those peoples whose rights, to a greater or lesser extent, are not respected.

In its IV Assembly, the CONSEU called for the need to work for the Europe of the Peoples instead of the Europe of the States, as is still being promoted by the draft European Constitution. Its main objective was to analyse how stateless nations could contribute to this Constitution based on their respective experiences and their claims or aspirations.

In the present time, the Secretariat of the CONSEU is summoning all political, social and cultural movements in European stateless nations to take part in its V Assembly.

IV CONFERÈNCIA DE NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA (CONSEU)
BARCELONA, 19-21 DE GENER DEL 2001

PRESENTACIÓ
LA UNIÓ EUROPEA I LES NACIONS SENSE ESTAT D’EUROPA. ASSIGNATURA PENDENT

En els diferents Tractats i Acords que han anat marcant el procés de creació i desenvolupament de la Unió Europea, trobem esmentats, com a protagonistes del projecte i de la seva realització no solament els governs estatals, sinó també els ciutadans i els pobles que formen la societat europea. Són, en definitiva, aquests dos últims els qui donen sentit i representativitat democràtica als mateixos governs estatals. Tot i així, existeixen dèficits estructurals i polítics en la interrelació dels governs establerts, dels ciutadans i dels pobles. Altrament no hi haurien molts dels conflictes i tensions que sorgeixen arreu. Per superar aquests dèficits, la Unió Europea hauria de ser com un nou terreny o àmbit en què s’obrissin més i millors vies per a fomentar el respecte a la igualtat íntrìsenca de tots els éssers humans (en el nostre cas de tots els ciutadans europeus) i el respecte a la diferència que personifica o distingeix cada un d’aquests ciutadans (amb les corresponents llengües, cultures i identificacions a un dels pobles o comunitats que formen el mosaic humà del nostre continent).

Dintre d’aquest procés, que hauria de permetre poder donar passos endavant en el perfeccionament de la democràcia i, per tant, de la convivència, persones i pobles, a vegades qualificats com a minories en el propi territori històric, es troben marginats. A causa d’un conjunt de circumstàncies que no els han estat favorables. Són aquestes persones i aquests pobles que, en conseqüència, estan millor disposats, si més no objectivament, a reivindicar una Unió Europea que sigui, de veritat, un òptim exponent de la pluralitat, en tots sentits, dels seus ciutadans i pobles o nacions.

Malgrat tot, no existeixen suficients plataformes o punts de trobada entre partits, moviments, associacions dels pobles marginats o no reconeguts com a tals, per poder discutir i posar en comú unes línies de treball de cara a aconseguir la Unió Europea que desitgen, més comprensiva i compromesa amb la seva pròpia realitat plurinacional. D’aquí que fos ben oportuna la proposta que l’entitat cultural CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions) i altres entitats varen difondre, a començaments dels anys 1980, de crear una permanent “Conferència de Nacions sense Estat d’Europa” (CONSEU). D’alguna manera, la proposta responia a les necessitats de trobar sortida a una assignatura pendent dintre de la Unió Europea, presentada davant del món en termes de voler ser paradigma de la democràcia i de la convivència entre els seus ciutadans i els seus pobles.

FINALITATS DE LA CONSEU

Des de la seva primera sessió, el 1986, la CONSEU ha anat analitzant els aspectes comuns que caracteritzen la situació de les Nacions sense Estat dintre d’Europa i cercant les vies de solució a les problemàtiques, també comunes, que tenen plantejades aquestes Nacions dintre del context europeu i, més en general, en el món. Els participants en les tres sessions que fins ara s’han fet de la CONSEU (1986, 1989, 1998) sempre ha intentat aprofundir el principi que, per a reformular la qüestió nacional i per a ressituar tots els ciutadans i tots els pobles reals als llocs que els correspon dintre del mosaic que és la societat europea, cal aprofundir el significat dels drets humans. És en el procés d’aprofundiment d’aquests drets que serà possible aproximar posicions i avançar cap a una Europa integradora de les igualtats i diferències i, en conseqüència, no excloent en res.
Dintre d’aquesta línia, un dels resultats més remarcables fins ara de la CONSEU ha estat la confecció d’una “Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles” oferta a la societat i a les seves institucions en tant que complement de la “Declaració Universal dels Drets Humans” (centrada en els drets individuals), pauta per a construcció i vertebració dels sistemes democràtics. Aquesta última iniciativa de la CONSEU ha volgut sintonitzar amb el progrés en la comprensió dels drets humans per part de la societat, més concretament amb el que s’ha anomenat la nova generació dels drets humans en la qual despunta l’aprofundiment de la dimensió col·lectiva d’aquests drets. A la vegada, la Declaració de la CONSEU ha procurat omplir un buit, donat que fins ara cap institució representativa no n’ha presentat cap altra, tot i ser necessària, per exemple, de cara a posar en relleu els valors de referència per construir una Unió Europea més humana, més fidel a ella mateixa, a la seva pròpia identitat. Un eslògan assumit per la CONSEU és una síntesi del que seria una Europa emancipada: sí a l’Europa oberta dels Pobles o les Nacions, no a l’Europa tancada dels Estats.

El treball de la CONSEU consisteix, en definitiva, en elaborar idees i aportar elements de solució a una Europa que té problemes greus per resoldre, sobretot de caràcter més directament humà com és el de pobles o nacions encara marginats i que no poden participar, plenament, com a tals a la construcció del la Unió Europea. La discriminació és sempre humanament negativa i, com podem observar cada dia, causa dels conflictes més greus que posen en perill la pau i la convivència dintre del nostre continent. D’aquí que la CONSEU intenti cercar vies a fi que noves estructures, nous paràmetres polítics, noves institucions, s’adaptin millor a les exigències del drets humans individuals i col·lectius, i en conseqüència, també a les reivindicacions d’aquells pobles a qui no són, amb més o menys gravetat, respectats.

En el procés que hauria de portar a superar les contradiccions d’una Europa encara massa ancorada al passat i a consolidar els aspectes positivament innovadors de la Unió Europea, ha anat creixent la convicció, cada dia més compartida, que la mateixa Unió Europea, per tal d’arribar a ser el que hauria de ser, s’hauria de dotar d’una Constitució pròpia. Darrerament les discussions sobre aquest tema han començat a cristal·litzar-se en la “Carta Europea dels Drets Fonamentals”, un embrió o un preàmbul del que seria la Constitució Europea, segons els criteris del que podríem anomenar l’Europa oficial.

APORTACIONS AL DEBAT SOBRE LA NECESSITAT DE REDACTAR UNA “CONSTITUCIÓ EUROPEA”

Empès per aquesta dinàmica “constituent”, el Secretariat de la CONSEU, seguint les resolucions preses a la tercera assemblea general de la CONSEU (22 de novembre del 1998), convoca la quarta assemblea general per als dies 19-21 de gener del 2001 a Barcelona (Països Catalans), en els termes indicats al Programa adjunt.

El tema central de la quarta assemblea general serà, com pot observar-se en el text del Programa, la Constitució Europea: què podem aportar-hi les Nacions sense Estat, a partir de les seves respectives experiències i de les seves respectives reivindicacions o aspiracions.

Ja des d’ara, el Secretariat de la CONSEU demana que els participants en aquesta assemblea (oberta a tothom que acrediti una representació d’alguna entitat cívica, política o sindical), preparin les seves aportacions, per escrit si és possible, a fi de agilitzar i facilitar els treballs.

En totes les aportacions, caldria tenir present que un dels objectius dels treballs de la quarta assemblea és palesar que almenys molts membres de les Nacions sense Estat són favorables a una Constitució en la qual els drets humans individuals i col·lectius figurin com a primers valors, com a fonts, justificació i garantia. Les propostes concretes, que es faran arribar a les institucions europees, començant pel Parlament Europeu, i a la societat europea en general, s’afegiran a altres projectes que, des de diferents instàncies, s’elaborin.

Es tracta d’una ocasió única, donat que ens trobem ja al llindar del procés que ha de portar-nos a fer un pas de gran transcedència per al futur de la Unió Europea. Les Nacions sense Estat tenen, naturalment, la seva paraula a dir-hi, encara que en certs nivells de decisió es trobin, de moment, descartades com a tals.

PROGRAMA
PROPOSTES PER A UNA CONSTITUCIÓ EUROPEA
(BARCELONA, 19-21 DE GENER DE 2001)

19 de gener

10,00-11,00 h.
Inscripcions i lliurament de la documentació

11,00-11,45 h.
Presentació de la quarta cimera de la CONSEU: Per què una Constitució Europea? Plantejament general des de l’òptica de les Nacions sense Estat,
Aureli Argemí (Secretariat de la CONSEU)

11,45-12,30 h.
Projectes de Constitució Europea elaborats fins ara al si de les Institucions Europees
Equip coordinat pel Secretariat de la CONSEU

12,30-12, 45 h.
Pausa cafè

12,45-13,45 h.
La “Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Embrió de la Constitució Europea?” Valoració dels resultats obtinguts durant la Conferència Intergovernamental de Niça (7-9 de desembre del 2000).
Joan Vallvé (Exeurodiputat)

14,00-15,30 h.
Dinar

15,30-16,15 h.
Propostes específiques des de l’òptica de l’intergrup del Parlament Europeu “Per l’Europa dels Pobles”

16,15-16,30 h.
Pausa

16,30-20,00 h.
Torn obert a les comunicacions dels participants

20 de gener

10,00-13,00 h.
Grups de treball
1) Principis Generals
2) Institucions (mecanismes d’ampliació de la Unió Europea)
3) Processos vers la plena integració i la sobirania compartida
4) Altres aspectes fonamentals
a. Ecologia i noves tecnologies
b. Immigració i solidaritat

(hi haurà una pausa-cafè, de les 11,00 a les 11,30h.)

13,00-14,15 h.
Presentació de les síntesis o conclusions dels grups de treball
Moderadors i persones designades pels mateixos grups de treball

14,15-16,00 h.
Dinar

16,15-18,00 h.
Taula rodona per a debatre estratègies de cara a la presentació de les propostes de la CONSEU a les institucions europees i a l’opinió pública
Carles Riera (Moderador. Secretariat de la CONSEU)
Participació: 2 representants del Parlament Europeu i 2 representants de les enitats adherides a la CONSEU

18,00-18,15 h.
Pausa

18,15-20,00 h.
Presentació/discussió d’un document sobre l’articulació de les aportacions dels participants de la CONSEU a la Constitució Europea.
Aureli Argemí (Relator. Secretari General del CIEMEN)
Nomenament d’un equip d’experts per a confeccionar el text definitiu de les propostes, emandades deles participants a la CONSEU, sobre la “Constitució Europea”
Yann Choucq (Moderador. Secretariat de la CONSEU)

21 de gener

10,30-13,00 h.
Conclusions
Lectura i aprovació, si s’escau, de les esmenes introduïdes, per l’equip d’experts nomenats en el tercera cimera de la CONSEU, al text de la “Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles”.
Elecció dels membres del Secretariat permanent de la CONSEU
Línies de treball de cara a les activitats a realitzar per portar endavant les conclusions i per preparar la propera cimera de la CONSEU
Jordi Xena (Moderador. President del CIEMEN)

Valoració de la CONSEU 19-21 de gener de 2001

El CIEMEN valora molt positivament la celebració de la IV Assemblea de la Conferència de Nacions sense Estat d’Europa (CONSEU), que ha tingut lloc al Pati maning (Antiga Casa de la Caritat) de Barcelona, durant els dies 19, 20 i 21 de gener:

· La iniciativa ha tingut el suport institucional de la Generalitat de Catalunya, a través de la Conselleria de Relacions Institucionals (des de la Direcció General de Relacions Exteriors), de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Barcelona .

· Per a la seva organització s’ha comptat amb un Consell assessor fomat per persones vinculades a diverses opcions polítiques, Joan Vallvé (CiU), Jaume Renyer(ERC), Joan Colom i Xavier Rubert de Ventós (PSC), Antoni Gutiérrez Díaz (IC).

· La convocatòria ha estat seguida per un públic nombrós que ha omplert del tot la capacitat de la Sala d’actes de la Casa de la Caritat.

· Per primera vegada s’ha aconseguit reunir a Barcelona representants de la majoria de les nacions sense estat d’Europa: (CiU, ERC, PSC, IC, PSAN, BNV, PSM, PNB, EA, EH, BNG, UDB, PDB, Corsica Nazione, Sardigna Natzione, Partitu Sardo Nazione, Volksunie, Partit Nacionalista Gal·lès, Celtic League, SNP, Sinn Feinn, ,…a més d’entitats cíviques i culturals)

· Les sessions s’han desenvolupat en un ambient d’absoluta normalitat democràtica, sense posicions radicals ni exclusivismes, de manera que han pogut conviure i dialogar des d’un vicepresident del Parlament Europeu socialista, a eurodiputats del PNB, EA o EH, en una actitud modèlica per part de tothom de respecte pels valors democràtics i de tolerància envers les posicions dels adversaris polítics.

· S’ha aconseguit fer participar en un mateix fòrum de debat, representants de diverses formacions polítiques amb representants d’entitats cíviques i culturals, propiciant així un acostament real de la societat civil a les institucions europees.

· Les conclusions dels treballs portats a terme aquests dies esdevenen una aportació molt interessant de cara a la construcció d’una Europa més democràtica i respectuosa amb la diversitat. Es planteja la necessitat d’avançar cap a una veritable unió europa, entesa com a federació de pobles, que trenqui amb les actituds tancades i fonamentalistes d’uns estats que es resisteixen a perdre els seus privilegis.

· Les nacions sense estat d’Europa representades en la CONSEU han posat en evidència una clara voluntat europeista, que contrasta amb els posicionaments conservadors dels estats que a Niça van voler fer valdre els seus particularismes alentint així el procés d’unificació europea, assegurant-se que no perdrien la seva capacitat de decisió en detriment de les institucions comunitàries.

· S’ha posat les bases per a crear un ampli grup de pressió que integri tots els partits nacionalistes europeus, a més entitats i organitzacions cíviques, de cara a fer un front comú en defensa dels drets col·lectius dels pobles. Amb la perspectiva d’un extens programa d’acció conjunta per fer arribar al Parlament Europeu, a la resta d’institucions i a l’opinió pública en general els principis i les propostes aquí elaborades, i en general la veu de totes les nacions sense estat.

· L’acord de tots els grups presents a la CONSEU queda només pendent de la confirmació dels seus respectius òrgans de direcció, per tal de formar un secretariat permanent que permeti vehicular fins al Parlament Europeu les propostes aprovades aquests dies, i emprendre altres iniciatives de coordinació i d’actuació conjunta.

Per tot això, el CIEMEN considera aquesta CONSEU com un esdeveniment molt important de cara a consolidar una força europea que aglutini les nacions sense estat, que permeti defensar els seus drets tot construint una Europa més justa, més democràtica i més respectuosa amb els drets col·lectius dels pobles.

Barcelona, a gener de 2001