La celebració de la Diada Nacional de Catalunya sempre comporta un repte i una oportunitat. El repte implica actualitzar les reivindicacions nacionals de Catalunya com a poble al temps i al context que vivim a través de les mobilitzacions que s’organitzen a diferents indrets del nostre país. L’oportunitat implica ampliar l’espectre del missatge per arribar a aquella ciutadania que encara no se sent interpel·lada pel moviment sobiranista i convidar-la a participar mitjançant una proposta inclusiva que abraci les seves aspiracions de progrés social en un moment de crisi.
L’obligació i la responsabilitat de les organitzacions cíviques com el CIEMEN és llegir el moment polític per imaginar alternatives; per esdevenir capaços col·lectivament d’incidir en el nostre context immediat i transformar el mig i llarg termini. No només hem de defensar les nostres conviccions, sinó que cal afegir-hi generositat i perspicàcia.
Cinc anys després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre de 2017, constatem que el moviment d’emancipació nacional continua desorientat, fruit dels efectes de la repressió de l’Estat i de la manca de diagnosi compartida entre els partits i les entitats sobiranistes.
Per altra banda, la inexistència d’una estratègia acordada de l’independentisme no permet fixar una agenda consensuada a l’hora de donar resposta als diferents reptes del context polític i social, marcats per un govern de l’Estat que es manté immòbil davant les legítimes aspiracions d’amnistia i autodeterminació del poble català i que no dona altra resposta que mantenir l’estatus quo. Una situació que es veu agreujada per un poder judicial que insisteix a acarnissar-se sobre les 4.200 persones represaliades per defensar el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Una lectura realista i sensible de l’entorn que ens envolta ens obliga també a fer esment a la crisi econòmica, energètica i de preus que estem vivint. S’albira una tardor difícil i a Catalunya probablement acabarem l’any 2022 amb un increment de la inflació proper al 10%. Una situació que preocupa el conjunt de la ciutadania i que té un impacte especialment rellevant en la classe treballadora del país. És necessari que les forces polítiques independentistes -però també les entitats cíviques- facin propostes per tal de mitigar les conseqüències d’una crisi que està impactant sobre els sectors més desafavorits. El moviment sobiranista no pot permetre que ningú quedi enrere.
La dècada anterior, Catalunya va protagonitzar una explosió sobiranista que va culminar amb grans mobilitzacions però que s’ha tancat amb patiment, repressió i un necessari replantejament de l’estratègia política. La configuració d’aquest gran avenç va construir un moviment social complex, amb nous referents on s’hi van sumar persones d’orígens i posicionaments molt diversos -fins i tot contradictoris-. En un moment de desorientació com el que vivim, és previsible que les discrepàncies marquin l’agenda política quan el que caldria és recosir les confiances i teixir noves estratègies.
Malgrat això, des del CIEMEN creiem que cal afrontar aquest moment obrint espais des de la transversalitat i la generositat per a construir vies àmplies; per a fer més gran el carril central del sobiranisme. La força del moviment es demostra en la seva capacitat d’analitzar el context i fer la necessària autocrítica, garantint la seva pluralitat, sumant més voluntats i oferint espais de mobilització que permetin canalitzar la seva força.
És normal que moltes persones independentistes estiguin perplexes. Les grans transformacions del nostre temps ens ensenyen que la resiliència i la organització són el millor antídot contra el desànim i la desafecció. No existeixen receptes simples ni solucions màgiques i ràpides, sinó el treball constant i continuat que demana temps i tenacitat per tal d’assolir l’objectiu de la plena llibertat i el ple desenvolupament.
Des del CIEMEN creiem que la millor manera d’encarar la Diada Nacional de Catalunya per tal de sortir d’aquest atzucac és participant activament i massiva, cadascú des del seu espai, en les diverses mobilitzacions convocades arreu del territori i fer-ho amb esperit inclusiu i reivindicatiu.
Només si som capaços de teixir complicitats, reconstruir confiances i activar espais compartits reprendrem el camí que ens permeti sumar forces perquè Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur com a poble.
Barcelona, setembre de 2022