Des que el febrer de 2022 al CIEMEN vam assistir a la reunió convocada pel president Pere Aragonès en què es va presentar el projecte de Pacte Nacional per la Llengua promogut pel Parlament de Catalunya el setembre de 2021, vam acordar conjuntament amb la resta d’entitats i organitzacions assistents que entomàvem l’encàrrec de defensar el català preservant la llengua del partidisme, buscant el màxim consens i superar les fronteres de l’independentisme. En aquell moment ja compartíem una diagnosi d’emergència lingüística que, amb les dades recollides en la darrera Enquesta d’usos lingüístics a la població de Catalunya, ens mostra la velocitat amb què recula l’ús social de la llengua catalana i de la necessitat d’aplicar mesures que reverteixin la situació com més aviat millor.
Després de quatre anys de treballs i reunions, des del CIEMEN creiem que no podem esperar més i cal tancar un acord per fixar una agenda compartida que ens permeti posar fil a l’agulla: som conscients que no n’hi ha prou amb la feina que fem des de la societat civil per donar resposta a aquesta situació. Les institucions han d’actuar amb exemple i no podem esperar eternament fins que torni a canviar la correlació de forces entre l’independentisme i l’Estat, ni tampoc podem estar a expenses de l’enèsima sentència d’uns tribunals que ja sabem d’antuvi que mai han estat aliats de la llengua catalana.
Des del CIEMEN alertem que algunes de les mesures que inclou el Pacte depenen de la voluntat d’altres administracions: per exemple, el document parla de l’elaboració d’un pla de política lingüística municipal que es posarà a disposició dels municipis de Catalunya sense preveure que s’hi hagin d’acollir explícitament, i que no inclogui mesures de seguiment del compliment.
El mateix passa amb els aspectes del Pacte en els quals les competències són estatals o europees. Hi ha limitacions evidents per poder dur a terme de manera efectiva les propostes en aquests àmbits. El cas més sagnant és el català a l’escola. El que proposa el Pacte no podrà frenar l’ofensiva judicial per ampliar les hores de castellà a l’escola. Aquests aspectes i altres en limiten l’abast, que només vincula l’administració de la Generalitat i les entitats.
Bona part de les mesures incloses en el Pacte es quantifiquen en costos interns. Cal vetllar perquè es duguin a terme de manera efectiva, mitjançant un calendari clar i mecanismes de control perquè no quedin en simples declaracions d’intencions.
Capítol a part mereix el pressupost per a cultura que inclou el Pacte, que a parer del CIEMEN continua essent insuficient per garantir un avenç que sigui constatable per a la creació d’un mercat cultural entre els territoris de parla catalana.
Malgrat això, des del CIEMEN valorem positivament que la major part de les mesures vinguin acompanyades de dotació pressupostària, però manca concreció en algunes i caldrà vetllar perquè el pressupost sigui adequat a la necessitat existent, com el cas dels cursos de català per a persones adultes, que continuen sense cobrir la demanda de sol·licituds.
Per totes aquestes consideracions, creiem que el Pacte Nacional per la Llengua és un pacte de mínims, però és un bon punt de partida al qual cal dotar de suficients recursos econòmics i humans per poder-lo desplegar amb garanties d’èxit, i que caldrà supervisar i adaptar en funció del compliment.
Pel CIEMEN, el Pacte torna a situar el català com una prioritat de país que proposa impulsar polítiques públiques per revertir l’estat de minorització i disminució de l’ús social de la llengua, i la concep com una qüestió transversal de totes les polítiques públiques que ha d’endegar el Govern, proposant objectius concrets que caldrà programar. Igualment, caldrà avaluar-ne l’impacte de manera periòdica entre les parts signants.
Finalment, des del CIEMEN ens posem a disposició de les parts signants per continuar treballant de manera conjunta amb l’objectiu de fer del català una llengua plenament normalitzada als Països Catalans, reconeguda i protegida oficialment tant a casa nostra com a la Unió Europea, amb igualtat de drets que la resta de llengües oficials. Des del CIEMEN continuarem treballant per contribuir a conscienciar sobre la situació de minorització de la llengua catalana i la necessitat d’empoderar-nos lingüísticament per revertir aquesta situació, sigui treballant internacionalment en el marc de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística, com amb la Federació d’Organitzacions de la Llengua Catalana als Països Catalans.
Des del CIEMEN continuarem incidint políticament a través de la campanya “En català sempre! No canviïs la llengua” perquè les persones catalanoparlants siguin conscients dels seus drets dins del domini lingüístic i mantinguin la llengua, i continuarem treballant amb les associacions de persones d’origen divers i les entitats del tercer sector social per garantir que el català sigui realment llengua d’acollida i cohesió i en millori l’ús en aquest àmbit.