El CIEMEN ha acollit aquest divendres, 24 d’octubre, Dia de les Nacions Unides, la conferència “80 aniversari de l’apel·lació dels catalans a les Nacions Unides”. Durant l’acte, els responsables de la reedició de «Cas de Catalunya» Jordi Miravet i Andreu Marfull han analitzat l’episodi cabdal de la història contemporània de Catalunya: la petició que, l’any 1945, un grup de catalans a l’exili va adreçar a les Nacions Unides per reclamar el dret d’autodeterminació del poble català.
Amb aquest acte, el CIEMEN i Memorial 1714 han volgut reivindicar la vigència històrica i política d’aquella iniciativa i recordar el paper de l’exili català en la defensa internacional dels drets nacionals de Catalunya. «80 anys després de l’Apel·lació dels catalans a les Nacions Unides, l’independentisme continua apostant per una República catalana en un sistema multilateral», ha reivindicat el president del CIEMEN, David Minoves durant l’acte.
Per la seva banda, Andreu Marfull ha reclamat que «el que cal fer és pensar en màxims i no conformar-nos amb mínims» i ha insistit que «cal recuperar el relat de la nostra lluita per l’emancipació dels pobles d’Espanya». Marfull ha recordat que els catalans «tenim tot el dret de proclamar-nos com a poble» i ha destacat la importància de la memòria històrica: «si no tenim present la nostra memòria històrica, no sabem com som de forts», ha conclòs. Per la seva part, Jordi Miravet també ha destacat que «continua tenint sentit aquesta apel·lació». «Si volem ser un estat hem de tenir poder a tot arreu. És fonamental», ha insistit. I ha afegit que «ha de ser els catalans que hem de dir que volem la independència».
Totes les nacions tenen dret a decidir lliurement com volen ser governades
Durant l’acte a l’auditori de l’Espai CIEMEN, els autors han repassat els elements més rellevants d’aquell document històric, plenament vigents avui. Segons Miravet i Marfull, en nom dels drets nacionals de Catalunya i de tots els catalans, l’apel·lació definia el país com la “Gran Catalunya” i sostenia que l’alliberament nacional és una qüestió d’abast internacional, en línia amb els principis de la Carta Atlàntica de 1941, segons la qual totes les nacions —grans o petites— tenen dret a decidir lliurement com volen ser governades.
Per l’altra banda, l’apel·lació reclamava també el reconeixement dels catalans com a nació i demanava la protecció de les Nacions Unides per evitar que Espanya actués alhora com a jutge i part en un conflicte històric que té el seu origen en el Tractat d’Utrecht (1713). El text recordava que Catalunya havia perdut la seva llibertat no per derrotes militars, sinó per desfetes diplomàtiques, tant a Utrecht (1713) com a Versalles (1919) i Ginebra (1924). Així mateix, els autors han recordat que, el document subratllava que la lluita del poble català no era només contra el feixisme, sinó també contra l’estructura de l’Estat unitari espanyol, tant sota règims monàrquics com republicans.
Per contextualitzar aquest moment històric, Miravet i Marfull han repassat l’evolució de la Societat de Nacions (1919) fins a la seva transformació en Nacions Unides (1945), com a projectes internacionals orientats a la pau i la resolució de conflictes després de les dues guerres mundials.
Segons els responsables d’aquesta reedició, aquesta apel·lació va ser impulsada per catalans establerts a Nova York, membres de la Delegació als Estats Units del Consell Nacional Català de Londres, entitat creada el 28 de març de 1942 i registrada oficialment com a organització estrangera amb funcions de govern de Catalunya a l’exili. Aquesta delegació comptava amb el suport d’entitats representatives de 75.000 catalans expatriats al continent americà, i va aconseguir que l’ONU es comprometés a considerar formalment la seva demanda.
—
Jordi Miravet Sanç és economista i president del Memorial 1714, des de 1995 a 2022. Disposa d’una àmplia trajectòria com a gestor i assessor cultural centrada als fets de 1714 i, de forma especial, de l’Apel·lació de 1945.
Andreu Marfull Pujadas és arquitecte urbanista i doctor en geografia, i des de l’any 2018 és professor universitari i investigador a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, a Mèxic. Ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles d’interès acadèmic sobre urbanisme, història i patrimoni.
Ambdós han presentat el tema de l’apel·lació per diversos llocs de Catalunya des de l’any 2021, especialment als darrers mesos, en què en Marfull gaudeix d’una estança de sabàtic a Barcelona i es compleixen els 80 anys d’aquest document.