Més de vuitanta delegacions d’organitzacions per la diversitat lingüística i els drets dels parlants de les llengües minoritzades d’arreu d’Europa han iniciat aquest divendres 14 de novembre l’assemblea general de la Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN) a Barcelona. La capital catalana hostatja la reunió anual d’aquesta xarxa per la posició central que té avui la reivindicació de l’ús social del català i l’emergència lingüística que experimenta aquesta llengua, que malgrat que disposa de deu milions de parlants es troba en situació de minorització. La recepció oficial de l’assemblea, que ha tingut lloc aquesta tarda al Centre Cultural El Born, ha comptat amb els parlaments de Davyth Hicks, secretari general de l’ELEN; David Minoves, president del CIEMEN; Elin Haf Gruffydd Jones, presidenta de l’ELEN; Nicolas Levrat, relator especial de l’ONU sobre Qüestions de les Minories; Marta Salicrú, comissionada per a l’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona; Francesc Xavier Vila, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, i Josep Rull, president del Parlament de Catalunya. “Cada cop hi ha més membres de l’ELEN, i no només pel nombre d’organitzacions que hi pertanyen, sinó també pel dels delegats que assisteixen a l’assemblea general. Com a analistes i activistes, coneixem els reptes majúsculs a què s’enfronten les nostres llengües, i com és d’important disposar de moviments forts de la societat civil que advoquin per la igualtat lingüística arreu d’Europa”, ha explicat Elin Haf Gruffydd Jones, presidenta de l’ELEN. El president del Parlament, Josep Rull, ha apuntat que Europa “té molts reptes, i un d’aquests és incrementar el reconeixement i la protecció de les llengües minoritàries i minoritzades”, perquè ha considerat que pot ser “una eina en la lluita contra els discursos deshumanitzadors de l’extrema dreta” que recorren el continent. Rull ha remarcat que són les llengües “d’unes nacions que representem una Europa dels pobles amb identitat pròpia i amb uns drets lingüístics que volem respectats”. El català, Barcelona i Catalunya, al centre de la trobada “El reconeixement de l’emergència lingüística del català i la petició per part de l’Estat espanyol del reconeixement de la llengua catalana a Europa, igual que la basca i la gallega, fruit de la pressió de les entitats en defensa de la llengua, ha situat Barcelona a l’epicentre de la mobilització global pel reconeixement dels drets lingüístics”, ha valorat David Minoves, president del CIEMEN, l’entitat que acull enguany l’assemblea general de l’ELEN. “Una lluita en què no estem sols: arreu d’Europa hi ha moltes altres llengües que pateixen minorització, i Barcelona pot ser la punta de llança per aturar aquesta minorització, sigui a les institucions o a les xarxes socials, el nou camp de batalla on es lliura el futur lingüístic del jovent”, ha afegit. “A Catalunya hem creat instruments de reflexió i anàlisi sobre com revitalitzar una llengua, fins al punt de poder parlar d’una sociolingüística catalana, que ha generat conceptes i metodologies pensades per a les nostres llengües, començant pel mateix concepte de llengua minoritzada, que ens ajuda i empodera,” ha remarcat el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. “Barcelona té l’honor d’haver estat la seu de la Conferència Mundial on el 1996 es va signar la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, a iniciativa del CIEMEN i el PEN Català. I celebrem que la ciutat sigui ara amfitriona, gràcies a l’organització d'una entitat barcelonina com el CIEMEN, de l’Assemblea General de l’ELEN. Barcelona és la ciutat de les 300 llengües, però sobretot la capital de la nostra llengua pròpia, el català”, ha dit Marta Salicrú, comissionada per a l’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona. El món digital, un espai essencial La reunió té com a tema transversal l’efectivitat de les tecnologies i de les xarxes socials en mantenir i incrementar l’ús diari d’aquestes llengües. “Reclamem a tots els governs a tots els nivells que treballin amb els activistes per garantir més igualtat en la tecnologia lingüística, invertint en infraestructures i continguts, i també confrontant les corporacions globals que exclouen les nostres llengües d’eines de comunicació essencials”, ha dit Elin Haf Gruffydd Jones. “És fonamental situar les nostres llengües al centre de l’era digital. Garantint que les eines i plataformes del futur respectin i promoguin els drets lingüístics de totes les persones. I assegurant que cadascú pugui viure plenament en la seva llengua també en l’àmbit digital”, ha explicat Francesc Xavier Vila. Una estratègia d’incidència reforçada El plenari de l’ELEN, que se celebrà demà dissabte dia 15, debatrà una nova estratègia d’incidència política davant les institucions europees per enfortir i ampliar els drets lingüístics de les persones que parlen llengües minoritzades. “Ara més que mai, la Unió Europea ha de fer passes per protegir les llengües europees minoritzades i en perill, com exigeix l’Article 2 del Tractat de Lisboa”, ha dit Davyth Hicks, secretari general de l’ELEN. “L’opinió pública és clara: el 84% dels europeus donen suport a la protecció més forta per a les nostres llengües. És l’hora que la UE actuï”, ha afegit. Per desenvolupar la seva nova estratègia, l’ELEN està treballant amb Nicolas Levrat, relator especial de l’ONU sobre Qüestions de les Minories. “La UE no està complint les expectatives dels seus valors, com ara el del ‘respecte al dret de les persones pertanyents a minories’, que és un valor que figura en el tractat de la UE. És clar que aquest valor no es reflecteix en les polítiques i la legislació de la UE, especialment pel que fa a les persones que parlen llengües minoritzades. Espero ajudar a millorar aquesta situació mitjançant la visita de seguiment a la UE que duré a terme el gener de 2026 i el seu procediment de seguiment”, ha explicat Levrat. “Tenint en compte l’atenció molt marginal que reben les minories en el sistema de Nacions Unides, i constatant amb preocupació el col·lapse del sistema de drets humans de l’ONU, l’octubre passat vaig llançar davant l’Assemblea General de les Nacions Unides una crida per a una Cimera Mundial sobre qüestions de minories que se celebri abans de 2030. Espero rebre un suport fort de la societat civil i dels governs subestatals (regionals), com el de Catalunya, en aquest camí cap a una Cimera Mundial de les Minories”, ha afegit el relator especial.
