Conjuntament amb representants d’altres entitats que treballen en l’àmbit dels drets lingüístics, el president del CIEMEN, David Minoves, ha donat suport des de Madrid a la proposició de llei de garantia del plurilingüisme i dels drets lingüístics que el Congrés dels Diputats ha aprovat prendre en consideració, i ha afirmat que la seva aprovació definitiva durant l’actual legislatura suposaria un impuls per a l’oficialitat del català a Europa. “No seria creïble que es demanés el català, l’euskera i el gallec a Europa si no es garanteix primer que aquestes llengües també tinguin rang d’oficialitat davant de l’administració general de l’Estat”, ha dit el president de l’entitat.
Davant del Congrés dels Diputats, David Minoves ha remarcat que és “una anomalia absoluta que més del 45% de les persones, que viuen en territoris on la llengua pròpia no és el castellà, no tinguin garantits els seus drets lingüístics a l’Estat espanyol”. En un context d’emergència lingüística als Països Catalans, Euskal Herria i Galícia, “és important que el primer missatge que es doni és que es pugui aprovar una reforma com la que s’està plantejant”, ha conclòs Minoves.
A banda del CIEMEN, les entitats que s’han desplaçat a Madrid per assistir al debat i presa en consideració de la proposició de llei orgànica han estat A Mesa pola Normalización Lingüística, de Galícia, la Federació Escola Valenciana, del País Valencià i Iniciativa pol Asturianu, d’Astúries, en nom de la resta d’organitzacions en defensa dels drets lingüístics.
Manifest conjunt de les entitats socials
El desembre de 2020 es va registrar al Congrés una Proposició No de Llei, impulsada per entitats socials, a favor de la normalització de les llengües dels seus països. Aquesta PNL incloïa els punts del manifest conjunt Igualtat Lingüística: llibertat, igualtat, democràcia i va ser debatuda i aprovada parcialment l’11 de març de 2021. Un dels punts aprovats amb tots els vots excepte Vox va ser el que exigia un respecte real basat en drets i deures i l’acció compromesa de tots els poders de l’Estat.
El contingut d’aquest PNL es basava en el deure de l’Estat espanyol de “complir els acords i tractats internacionals que ha ratificat, com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, o documents acordats per la societat civil, entitats internacionalment reconegudes i grups d’experts com ara la Declaració Universal dels Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics”.
Tant les entitats per a l’estandardització de les llengües, com ara el Comitè d’Experts del Consell d’Europa per a la Carta Europea de les Llengües, com el Consell de Ministres d’aquesta organització internacional, han assenyalat repetidament la validesa d’un marc legal contrari a la Carta i la necessitat de canvis estructurals per al veritable reconeixement de la pluralitat lingüística, amb igualtat de drets i deures per als ciutadans que volen viure en aquestes llengües.
En aquest sentit, la consideració del Projecte de Llei Orgànica per garantir el multilingüisme i els drets lingüístics dels ciutadans davant les institucions estatals ha de ser el punt de partida per al reconeixement real i efectiu de la pluralitat lingüística i l’inici d’una política decidida per posar fi a la discriminació per raó de llengua.
Pel futur de les nostres llengües, exigim la necessitat d’un debat profund sota la premissa de garantir l’oficialitat plena i real i el dret a viure a les nostres llengües als nostres països sempre i a tot arreu i circumstàncies.