El CIEMEN i el PEN Català impulsen l’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics trenta anys després de la seva proclamació

Trenta anys després de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL) a Barcelona (1996), el CIEMEN i el PEN Català presenten conjuntament un ambiciós projecte internacional per actualitzar aquest text de referència i adequar-lo als profunds canvis socials, tecnològics i polítics del segle XXI. La presentació pública del projecte d’actualització es farà a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) dimecres 15 d’abril a les 19 h.

La iniciativa neix amb l’objectiu de reforçar la protecció efectiva dels drets lingüístics arreu del món i situar-los al centre de les agendes democràtiques, culturals i de drets humans. El projecte compta amb el suport d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions, entre les quals Linguapax, Plataforma per la Llengua, Xarxa Vives d’Universitats, Òmnium Cultural o ELEN, i es planteja com un procés obert, participatiu i d’abast global.

Una resposta als nous desafiaments globals

L’actualització de la DUDL vol donar resposta a reptes emergents com la digitalització accelerada, l’impacte de la intel·ligència artificial, les migracions internacionals, els conflictes armats o els processos de minorització lingüística. També abordarà aspectes clau com els drets lingüístics en entorns digitals i educatius, així com la protecció davant processos d’assimilació forçada.

Segons dades de la UNESCO, més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer durant aquest segle si no s’estableix un marc internacional efectiu de protecció. En aquest context, el projecte aspira a impulsar el reconeixement formal dels drets lingüístics dins del sistema de les Nacions Unides.

Un procés internacional i participatiu

El projecte es desenvoluparà en diverses fases fins al 2028, amb l’objectiu final de presentar la nova Declaració davant dels organismes de drets humans de l’ONU. A partir del 15 d’abril de 2026, institucions, experts i entitats d’arreu del món podran fer arribar les seves aportacions per contribuir a la redacció del nou text. Aquest procés vol esdevenir també un espai de debat i mobilització global en defensa de la diversitat lingüística com a patrimoni comú de la humanitat.

Segons el president del CIEMEN, David Minoves, “els drets lingüístics no cauen del cel”, i per això, “és tan necessari aquesta actualització”. El president de l’entitat coimpulsora del projecte ha remarcat que la Declaració “continua sent un referent trenta anys després, però el món ha canviat profundament. Necessitem un instrument actualitzat que garanteixi que totes les llengües —i, per tant, totes les comunitats— puguin viure amb dignitat i en igualtat de condicions en un context global cada cop més complex”. Per a Minoves, l’actualització és imprescindible “per incorporar nous àmbits com l’entorn digital o la intel·ligència artificial, però també per reforçar el reconeixement dels drets lingüístics com a drets humans efectius, amb mecanismes reals de protecció i reparació.”

Per la seva banda, Vicenta Tasa, coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català, directora de la càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València i coimpulsora del projecte, ha afirmat que la declaració ha servit fins ara per augmentar la pressió sobre els estats i per contribuir a revertir les polítiques lingüístiques assimilacionistes i uniformitzadores de les seves minories lingüístiques. Ha afirmat que “totes les persones tenim dret a viure en la nostra llengua en el nostre país. Els drets lingüístics són drets humans bàsics i previs a la possibilitat de gaudir-ne d’altres”. Tasa reafirma que sense el reconeixement i garantia real dels drets lingüístics no són possibles altres drets humans de forma plena com ara la llibertat d’expressió, la participació política, o els drets a la cultura, l’educació, la salut i a un judici just. Finalitza dient que “Això ha de ser un dels eixos del debat de la nova Declaració: entendre que si no hi ha drets lingüístics, la resta de drets humans es devaluen”.

Un llegat que mira cap al futur

La Declaració Universal dels Drets Lingüístics, proclamada el 6 de juny de 1996 en el marc del Congrés Mundial de Drets Lingüístics, va suposar un punt d’inflexió en el reconeixement internacional del dret a la llengua. Tot i no ser jurídicament vinculant, ha estat una eina clau per a institucions, governs i moviments socials durant gairebé tres dècades.

Amb aquesta actualització, el CIEMEN i el PEN Català volen mantenir viu l’esperit de 1996 i reforçar-lo, situant la dignitat de totes les llengües al centre del debat global sobre els drets humans i la justícia.

Calendari previst

  • 2026: Recollida d’aportacions (abril-desembre)
  • 2026–2027: Redacció i revisió del nou text
  • Novembre 2027: Presentació pública a Barcelona
  • 2028: Presentació davant l’ONU i la UNESCO

Entitats que donen suport del projecte impulsat pel PEN Català i el CIEMEN

Linguapax, Plataforma per la Llengua, GliDi, GELA, Garabide, Kontseilua, Hizkuntz Eskubideen Behatokia, A Mesa pola Normalización Lingüística, la Xarxa Vives d’Universitats, ELEN, el PEN Internacional, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, i Òmnium Cultural. El projecte és un procés obert, participatiu i internacional.

Trenta anys després: per què cal actualitzar la Declaració Universal de Drets Lingüístics, per Oriol Ramón i Mimó