Durant la seva intervenció, a l’Intergrup del Sàhara del Parlament de Catalunya aquest dijous, el director del CIEMEN Jordi Garrell ha situat el cas del Sàhara Occidental com “un exemple paradigmàtic de descolonització incompleta” i ha denunciat la distància existent entre el reconeixement formal del dret internacional i la seva aplicació efectiva. En aquest sentit, ha recordat que les Nacions Unides continuen considerant el Sàhara Occidental un territori pendent de descolonització i que el poble sahrauí manté reconegut el dret a decidir el seu futur polític.
El director del CIEMEN ha defensat que el dret a l’autodeterminació “ja no es pot interpretar únicament com el dret a la independència”, sinó que passa primer pel reconeixement dels pobles com a subjectes polítics amb drets propis. També ha reivindicat la necessitat de mecanismes democràtics i negociats —com referèndums, models d’autonomia o fórmules federals i confederals— per canalitzar conflictes polítics i territorials de manera pacífica.
En relació amb el conflicte sahrauí, Garrell ha remarcat la responsabilitat històrica de l’Estat espanyol com a potència administradora i ha advertit que la manca d’una resolució democràtica respon principalment a interessos geopolítics i econòmics que bloquegen l’exercici efectiu del dret d’autodeterminació.
El CIEMEN també ha reivindicat la vigència de la seva proposta de Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles, publicada l’any 1990, que entén l’autodeterminació com una eina fonamental per al reconeixement polític dels pobles i per a la resolució dialogada dels conflictes.
Garrell ha conclòs que “el gran repte contemporani és avançar cap a un sistema internacional capaç de conciliar la sobirania dels estats amb la legitimitat democràtica dels pobles”, reforçant vies pacífiques, democràtiques i negociades davant els conflictes territorials i nacionals.