El CIEMEN i la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) han commemorat aquest 14 de juliol els trenta anys del Correllengua a Catalunya amb una taula rodona per reflexionar sobre la vigència i el futur d’aquesta iniciativa de mobilització popular en favor de la llengua catalana. L’acte, celebrat a la seu del CIEMEN sota el títol 30 anys del Correllengua. De la CAL al Correllengua Agermanat, ha reunit una cinquantena de persones i diverses veus vinculades a la defensa i la promoció del català.
La vicepresidenta del CIEMEN, Xesca Oliver, ha obert la jornada destacant el paper que el Correllengua ha tingut durant aquestes tres dècades a l’hora d’enfortir els vincles entre els diversos territoris de parla catalana i de reforçar el treball col·lectiu en defensa de la llengua. La taula, moderada per Marta Rosique, ha comptat amb la participació de Pau Emili Muñoz, coordinador del Correllengua Agermanat; Jaume Marfany, president de la CAL, i Francesc de Dalmases, impulsor de la primera edició del Correllengua al Principat.
Durant el debat, els participants han reivindicat el Correllengua com una iniciativa impulsada des de la societat civil que ha sabut combinar la dimensió festiva amb la reivindicació lingüística. També han posat en valor la seva capacitat per implicar municipis, entitats i noves generacions, mantenint viu un projecte transversal que, trenta anys després del seu naixement, continua essent una eina de cohesió i de promoció de l’ús social del català.
Una part de la conversa s’ha centrat en l’experiència del Correllengua Agermanat, nascut arran de l’èxit del Correllengua Interilles i convertit enguany en una iniciativa compartida entre joves dels diferents territoris del domini lingüístic. Els ponents n’han destacat la capacitat per reforçar la col·laboració entre els diversos territoris dels Països Catalans i han expressat la voluntat de donar continuïtat al projecte en els pròxims anys.
La cloenda ha anat a càrrec del president del CIEMEN, David Minoves, que ha subratllat la capacitat del Correllengua per recuperar l’espai públic com a lloc de reivindicació de la llengua i per esdevenir, al llarg de tres dècades, un punt de trobada de la cultura popular i de la cohesió social arreu dels Països Catalans. Minoves ha remarcat que el Correllengua és “una iniciativa especialment important per al CIEMEN perquè comparteix una mirada de país complet” i ha defensat que la situació del català als diferents territoris de parla catalana fa necessari reforçar els vincles entre tots ells. En aquest sentit, ha assegurat que “defensar la llengua significa assumir que els drets lingüístics no poden quedar fragmentats per fronteres estatals o administratives”.