El dret de vot de les persones migrades, una qüestió de participació i inclusió als municipis

El director del CIEMEN, Jordi Garrell i la investigadora d’Instrategies, Silvia Caraballo, han presentat aquest dimecres 1 d’octubre l’informe “El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya: anàlisi de les potencialitats en l’àmbit municipal” en el marc de la jornada “La participació pública de les persones migrades”, organitzada pel Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya i adreçada a professionals de l’àmbit acadèmic, social i comunitari i a tècnics municipals de Migracions, Refugi i Antiracisme.

L’informe, elaborat pel CIEMEN, de la mà de Gemma Pinyol-Jiménez, amb la col·laboració de Silvia Caraballo (Instrategies) i dels investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Andreu Domingo, Nachatter Singh i Jordi Bayona, analitza el potencial de participació electoral de la població estrangera resident a Catalunya en l’àmbit municipal i identifica mesures per afavorir l’exercici efectiu del dret a vot.

El director del CIEMEN, Jordi Garrell i la investigadora d'Instrategies, Silvia Caraballo, durant la presentació.
El director del CIEMEN, Jordi Garrell i la investigadora d’Instrategies, Silvia Caraballo, durant la presentació.

Durant la seva intervenció, el director del CIEMEN ha assenyalat que existeixen dos reptes que s’ha d’abordar alhora: “ampliar el dret de vot a les persones que avui en queden excloses i aconseguir que les persones que ja tenen aquest dret reconegut el puguin exercir efectivament”. En aquest sentit, ha remarcat que disposar d’un dret reconegut no garanteix per si mateix poder-lo exercir, i que la informació, l’acompanyament i la facilitació dels tràmits són també elements clau.

El director del CIEMEN ha posat el focus en la situació de moltes persones migrades que formen part de la vida dels municipis però no poden participar en l’elecció dels seus governs “poden cotitzar però no participar”, ha assenyalat, i ha defensat que les persones migrades siguin reconegudes com a “subjectes polítics, amb veu pròpia i capacitat de decisió”. En aquest context, ha destacat el paper dels municipis i dels serveis d’acollida, el padró, les oficines d’atenció ciutadana i els espais comunitaris per informar i facilitar l’exercici del dret remarcant que la participació política “ha de formar part de les polítiques d’inclusió”.

Finalment, Jordi Garrell ha situat aquesta qüestió en el marc del compromís del CIEMEN amb els drets col·lectius i la democràcia recordant que “aprofundir en la democràcia vol dir avançar perquè les persones que comparteixen la vida dels nostres pobles i ciutats puguin compartir també la capacitat de decidir-ne el futur”.