De la mà del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i el PEN Català, Barcelona ha commemorat aquest divendres 23 d’octubre el 30è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), proclamada a la ciutat el 6 de juny de 1996 en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics, auspiciada per la UNESCO. L’acte, celebrat al Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona, ha reunit representants institucionals i referents internacionals per recordar el llegat de la Declaració i posar en valor la necessitat d’actualitzar-la davant els reptes lingüístics actuals.
Impulsada pel CIEMEN i el PEN Català, la Declaració de Barcelona va establir un marc de referència internacional per entendre els drets lingüístics com una dimensió essencial dels drets humans, tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Trenta anys després, el document continua sent un referent per a institucions, universitats i moviments socials, tot i que no ha estat adoptat formalment per les Nacions Unides ni ha esdevingut un instrument internacional vinculant.
La commemoració s’ha celebrat en un moment en què la globalització, les desigualtats entre llengües i l’expansió dels entorns digitals plantegen nous desafiaments per a la diversitat lingüística. Segons la UNESCO, més de la meitat de les llengües del món podrien desaparèixer al llarg d’aquest segle. Davant d’aquesta situació, el CIEMEN i el PEN Català han obert un procés internacional per actualitzar la Declaració i adaptar-la als reptes contemporanis, amb la voluntat de reforçar-ne la incidència global i promoure’n l’adopció en el marc dels organismes de drets humans de les Nacions Unides.
Barcelona, capital dels drets lingüístics
Durant l’acte de commemoració, la comissionada de l’Ús Social del Català de l’Ajuntament de Barcelona, Marta Salicrú Serra, ha recordat el paper de la ciutat en el naixement de la Declaració i la responsabilitat de mantenir-ne viu el llegat destacant que Barcelona “ha de ser la capital de la seva llengua pròpia, la llengua catalana, però també ha de ser capital dels drets lingüístics”. Marta Salicrú ha destacat que la ciutat disposa d’una llengua pròpia minoritzada, una ciutadania amb al voltant de 300 llengües maternes i entitats com el CIEMEN i el PEN Català que treballen per defensar el dret a la llengua.
Per la seva banda, la presidenta del PEN Català, Laura Huerga Ayza, ha subratllat el caràcter participatiu i internacional del procés d’actualització classificant-lo com “un espai obert de debat i mobilització global en defensa de la diversitat lingüística com a patrimoni compartit de la humanitat”.
En el seu torn, Isidor Marí i Mayans, membre del comitè redactor de la Declaració de 1996, ha advertit que els canvis globals fan encara més necessària una eina internacional de protecció lingüística. Segons el sociolingüista, “l’expansió del procés de globalització dirigit pels grans interessos econòmics —amb la gran mobilitat de la població i la irrupció de les comunicacions digitals— afecta profundament la diversitat lingüística i exigeix encara més que el 1996 una Declaració Universal de Drets Lingüístics”, ha assenyalat. Isidor Marí i Mayans ha reconegut que el context polític mundial és poc favorable, però ha apuntat que la commemoració de la Declaració Universal dels Drets Humans el 2028 i el balanç dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 poden obrir una oportunitat que cal aprofitar.
La dignitat lingüística, sense jerarquies
Per la seva banda, Vicenta Tasa Fuster, coordinadora del Comitè de Drets Lingüístics del PEN Català i coimpulsora del projecte d’actualització, ha situat la igualtat en el centre de la Declaració: “Les llengües són diferents en nombre de parlants, en reconeixement polític i en recursos. Però la dignitat de les persones que les parlen no admet jerarquies”. La coimpulsora del projecte ha defensat que el trentè aniversari sigui “alguna cosa més que la commemoració d’un llegat” i es converteixi en el moment en què una nova generació assumeixi el compromís de continuar-lo.
A la taula rodona sobre la internacionalització de la Declaració, moderada pel director del CIEMEN, Jordi Garrell, Fernand de Varennes, relator especial de les Nacions Unides sobre les qüestions de les minories entre 2017 i 2023, ha alertat que la protecció dels drets humans, dels drets de les minories i dels drets lingüístics a Europa és menys sòlida del que sovint es pensa. L’exrelator especial ha afirmat que “no vivim en un món millor que fa 30 anys”. Davant d’aquest escenari, ha defensat mantenir “la narrativa de l’esperança” i ha recordat que “les llengües ens fan humans i ens vinculen entre nosaltres”.
Per la seva banda, Daniel Bögre Udell, cofundador i director de Wikitongues i president del Comitè de Redacció de la DUDL, ha assenyalat que cada vegada hi ha més persones preocupades per la supervivència de les seves llengües i que això obre una oportunitat per “convertir els moviments lingüístics en un moviment polític”.
Una Declaració per als reptes del segle XXI
Durant el debat, el director del CIEMEN, Jordi Garrell Casanovas, ha reivindicat el caràcter transformador del procés que va fer possible la Declaració de 1996 destacant que el fet de recordar avui aquell procés “no és un simple exercici de nostàlgia o d’efemèride de calendari. La redacció de la Declaració fa trenta anys ens va ensenyar que els drets no es concedeixen: es polemitzen, es redacten i s’exigeixen”. El director del CIEMEN ha advertit que la desaparició d’una llengua comporta també la pèrdua d’una visió del món irrepetible i ha conclòs que “l’esperit de la Barcelona de 1996 no pertany al passat; és la brúixola que ens obliga a continuar batallant avui per un futur en què la paraula de tothom tingui el mateix dret a existir”.
A la cloenda, la vicepresidenta del CIEMEN, Xesca Oliver Crespí, ha remarcat la necessitat de disposar d’un instrument adaptat a les transformacions tecnològiques i socials: “Necessitem un instrument adaptat a l’era digital, capaç de respondre als reptes contemporanis i garantir que qualsevol persona, independentment de la demografia de la seva comunitat, pugui viure en la seva llengua amb plena dignitat i igualtat de condicions”, ha defensat. La vicepresidenta del CIEMEN ha insistit que la pèrdua de les llengües no és un procés natural, sinó el resultat de polítiques uniformitzadores, l’exclusió i la discriminació sistemàtica dels parlants. Per això, ha definit la Declaració com “el nostre full de ruta cap a una pau lingüística planetària que sigui justa i equitativa”.
Finalment, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya, Jaume Duch Guillot, ha posat l’accent en la necessitat que les llengües puguin tenir una presència plena en tots els àmbits de la vida. “Una llengua no pot viure plenament si queda confinada a l’àmbit privat. Necessita espais de transmissió, de creació, de coneixement i d’ús públic”, ha recordat. El conseller ha afegit que defensar els drets lingüístics no és només preservar un patrimoni cultural, sinó també garantir “la igualtat d’oportunitats, la participació democràtica i el dret de les persones a formar part de la societat sense haver de renunciar a una dimensió essencial de la seva identitat”.
Un procés internacional amb vocació de futur
El procés d’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics vol incorporar els nous desafiaments que afecten l’exercici efectiu d’aquests drets. Entre els àmbits que aborda hi ha els entorns digitals i educatius, l’impacte de la intel·ligència artificial, la globalització, les migracions, els desplaçaments forçats i els conflictes armats, i també la protecció davant els processos d’assimilació forçada.
El projecte vol obrir un espai internacional de debat i participació per actualitzar el contingut de la Declaració, mantenint-ne l’esperit original: situar la dignitat de totes les llengües i de les comunitats que les parlen al centre dels drets humans i de la justícia global. La iniciativa aspira a reforçar els mecanismes internacionals de protecció de la diversitat lingüística i a promoure un compromís explícit amb la sostenibilitat lingüística mundial.
A més del CIEMEN i el PEN Català, el projecte compta amb la participació de Linguapax, Òmnium Cultural, el Grup de Lingüistes per la Diversitat (GliDi), el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), Kontseilua, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), Catesco, Behatokia, Garabide, la Xarxa Europea per a la Igualtat Lingüística (ELEN), Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, la Xarxa Vives d’Universitats, A Mesa pola Normalización Lingüística i Plataforma per la Llengua.
Trenta anys després de la Declaració de Barcelona, les entitats promotores volen tornar a obrir el debat internacional sobre els drets lingüístics i impulsar una eina capaç de respondre als reptes actuals. L’objectiu és avançar cap a un futur en què totes les comunitats lingüístiques puguin viure plenament en la seva llengua, amb dignitat, seguretat i igualtat de condicions.