El CIEMEN i ACAPS han organitzat un debat amb motiu del 50è aniversari de la Marxa Verda per analitzar la situació actual i l’abast de la resolució 2797 del Consell de Seguretat de l’ONU sobre el Sàhara Occidental. La conclusió compartida pels participants és clara: la causa sahrauí no està vençuda, però el Marroc consolida avantatges diplomàtics i marca el ritme del procés.
L’acte celebrat a l’Espai CIEMEN ha comptat amb la participació de Mohamed Salem Laabeid, nou representant del Front Polisario a Catalunya; Najat Braim, activista sahrauí; i ha estat conduït per Marta Rosique presidenta de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles. David Minoves, president del CIEMEN, i Xavier Serra, president de l’ACAPS han obert l’acte.
Una resolució amb contradiccions
“La situació no és gens bona”, ha admès el representant del Front Polisario a Catalunya, Mohamed Salem Laabeid. “Es van presentar quatre esborranys de resolució, i la primera significava matar-nos políticament. La quarta, la que s’ha aprovat, és més equilibrada”. Segons el representant del Polisario, el text final evita que el pla marroquí sigui considerat l’única sortida i explicita que qualsevol solució ha de comptar amb l’acceptació del poble sahrauí.
Tanmateix, els participants han coincidit que la nova redacció relega de facto l’opció del referèndum, objectiu fundacional de la missió de l’ONU establerta el 1991.
La resolució 2797 renova per un any el mandat de la MINURSO i prioritza la proposta d’autonomia marroquina com a “base per a les negociacions”. Tot i això, segons els ponents, el text manté que la solució ha de ser “mútuament acceptable” i tenir en compte les resolucions anteriors que reconeixen el dret a l’autodeterminació del poble sahrauí.
Crítiques a la posició de l’Estat espanyol
Les crítiques a la posició del govern espanyol, que el 2022 va expressar suport al pla d’autonomia marroquina, van ser unànimes. Laabeid ha acusat Espanya d’haver abandonat les seves “responsabilitats jurídiques i polítiques” com a antiga potència administradora i de plegar-se al “xantatge” de Rabat.
Per la seva banda, el president del CIEMEN, David Minoves, ha denunciat la contradicció del discurs oficial espanyol: “Quan es tracta de Catalunya o Galícia es diu que l’autodeterminació no s’aplica perquè no són colònies. Però al Sàhara Occidental, que sí que ho era, es dona suport al pla del Marroc. Això passa de ser incoherent a ser una vergonya”. La moderadora de l’acte, Marta Rosique, presidenta de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, ha destacat que les entitats de la societat civil “tenen la responsabilitat de fer incidència davant del govern espanyol després del viratge” de la posició oficial d’Espanya el 2022.
El president del CIEMEN va anunciar una campanya d’incidència fins al 27 de febrer de 2026, 50è aniversari de la proclamació de la República Àrab Sahrauí Democràtica: “Nosaltres tenim memòria i estem al costat dels pobles”.
El futur incert del jovent sahrauí
Per la seva banda, Najat Braim ha posat el focus en les disjuntives que afronta el jovent sahrauí, tant als territoris ocupats com als camps de refugiats i a la diàspora. “Als territoris ocupats hi ha agressions, empresonaments i vulneracions constants de drets humans. Per tenir oportunitats, els joves han de ‘ser’ marroquins i renunciar a la seva identitat”, ha denunciat.
Als camps de refugiats, en canvi, molts joves formats es troben sense possibilitats de desenvolupar el seu projecte vital. I a la diàspora, sovint en situació d’apatrídia, veuen limitat el seu dret a retornar a la seva terra. “És difícil gestionar aquesta dualitat”, ha conclòs Braim.
