El CIEMEN ha participat aquest dissabte a l’Asemblea Aberta de Queremos Galego!, a Santiago de Compostel·la en què el president de l’entitat, David Minoves, ha reivindicat que la protecció i promoció de les llengües és una qüestió de drets humans universals. En l’acte per defensar els drets lingüístics i les llengües minoritzades d’arreu del món també ha participat el director de l’entitat, Jordi Garrell.
L’acte d’aquest dissabte 14 de març ha servit per presentar els resultats del procés participatiu Lingua Vital, impulsat per la plataforma ciutadana Queremos Galego! amb la participació de 57 entitats socials gallegues, amb l’objectiu de proposar mesures per revertir la situació d’emergència lingüística del gallec i reforçar-ne l’ús social.
Solidaritat internacional entre llengües minoritzades
Durant l’assemblea oberta de Queremos Galego!, el president del CIEMEN, David Minoves, ha intervingut en nom de totes les organitzacions d’altres nacions d’arreu del món que treballen per la defensa de la diversitat lingüística, els drets lingüístics i les llengües minoritzades “davant del supremacisme lingüístic i els lingüicidis”, ha reivindicat.
En aquest sentit, David Minoves ha remarcat que llengües com el gallec, el català o l’euskera “no són llengües minoritàries, sinó llengües minoritzades” per decisions polítiques històriques que les ha volgut “disminuir, substituir o erradicar.”
El dret universal a viure en la pròpia llengua
Durant la seva intervenció, íntegrament en gallec, el president del CIEMEN ha destacat la importància del procés participatiu Lingua Vital i la mobilització social per garantir el futur del gallec en tots els àmbits “davant la situació d’emergència lingüística.” En aquest sentit, el president del CIEMEN ha reivindicat que la protecció i promoció de les llengües és una qüestió de drets humans universals: “defensar la llengua és defensar un dret humà universal”.
El president del CIEMEN ha qualificat la trobada a Galícia “l’epicentre de la mobilització global pel reconeixement dels drets lingüístics.” Una mobilització per garantir que “puguem viure tots els aspectes de les nostres vides en les nostres llengües respectives, i plegats, construir un moviment imparable a favor de la diversitat lingüística per tal de garantir el seu futur per a les generacions esdevenidores, ha reivindicat.”
La necessitat de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics continua vigent
Per concloure, David Minoves ha recordat també l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, aprovada a Barcelona l’any 1996, que enguany celebra el seu 30è aniversari. Segons el president del CIEMEN, el seu objectiu continua plenament vigent: corregir els desequilibris lingüístics i garantir el respecte i el ple desenvolupament de totes les llengües. La Declaració Universal dels Drets Lingüístics viurà un procés d’actualització per adequar-la a les noves realitats socials i lingüístics que començarà a caminar el pròxim mes d’abril liderat pel CIEMEN i el PEN Català.
Per la seva banda, a Galícia, la iniciativa del procés participatiu Lingua Vital, impulsat per la plataforma ciutadana Queremos Galego! planteja diverses propostes per avançar en la normalització del gallec, com ara millores normatives per garantir els drets lingüístics, la consolidació del gallec com a llengua normal dels serveis públics, la promoció d’una llengua de qualitat en tots els àmbits o el suport institucional a l’ús del gallec també fora de la comunitat autònoma.
