El CIEMEN valora positivament la creació de l’Oficina de Protecció de Drets Lingüístics com una eina necessària per donar resposta a les situacions de discriminació lingüística que pateixen els catalanoparlants. L’entitat ho ha expressat durant la reunió de seguiment del Pacte Nacional per la Llengua, coincidint amb el primer aniversari de la seva aprovació.
El president del CIEMEN, David Minoves, celebra els avenços assolits pel Pacte Nacional per la Llengua, però adverteix que “la situació d’emergència lingüística requereix passar dels compromisos generals a mesures concretes i immediates”. En aquest sentit, recorda que, segons les dades del CEO, la principal discriminació que denuncien patir els catalans és la discriminació lingüística.
Per aquest motiu, el CIEMEN reclama l’activació urgent de diversos plans de xoc sectorials per garantir drets lingüístics que “ja haurien d’estar plenament assegurats”.
En primer lloc, l’entitat reclama un pla de xoc per garantir l’accés real a cursos de català arreu del país per a totes les persones immigrants que es troben en procés de regularització. Segons el CIEMEN, cal assegurar que aquestes persones puguin adquirir un coneixement efectiu de la llengua catalana abans de renovar el permís de residència.
En segon lloc, el CIEMEN demana un pla de xoc específic perquè qualsevol empresa o establiment comercial de Catalunya pugui garantir l’atenció efectiva en català als consumidors i consumidores. L’entitat considera imprescindible assegurar el compliment dels drets lingüístics també en l’àmbit comercial i de serveis.
A més, el CIEMEN reclama un pla de xoc adreçat als governs locals perquè impulsin plans municipals de promoció del català abans de les pròximes eleccions municipals. L’objectiu és consolidar polítiques lingüístiques estables i transversals que no depenguin dels canvis polítics als ajuntaments, sinó d’acords de ciutat a llarg termini.
Finalment, el CIEMEN insisteix que tots els alts càrrecs del Govern de la Generalitat s’expressin públicament de manera habitual en català en l’exercici de les seves funcions a Catalunya, també en actes amb participació internacional. L’entitat recorda que existeixen mecanismes de traducció i interpretació suficients per garantir la presència del català en qualsevol reunió o esdeveniment públic i considera que les institucions han de liderar amb l’exemple el compromís amb la llengua pròpia del país.