El Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha presentat l’informe Usos lingüístics en el tercer sector, elaborat per la investigadora Farida Boudichat Fortas, una recerca que analitza com les entitats socials gestionen els usos lingüístics en un context de creixent diversitat cultural i lingüística.
L’estudi conclou que el català ocupa una posició consolidada com a llengua de treball dins del tercer sector social, però posa de manifest la necessitat de reforçar les polítiques públiques d’acompanyament, la formació dels equips professionals i els recursos disponibles perquè les entitats puguin compatibilitzar la promoció del català amb una atenció accessible i eficaç a les persones usuàries.
Segons les dades de l’enquesta, prop del 80% de les entitats utilitzen majoritàriament el català en la seva comunicació interna, però menys de la meitat disposen d’un protocol lingüístic formalitzat. A més, el 60% inicia habitualment l’atenció a les persones usuàries en català, tot i que la necessitat de garantir la comprensió fa que moltes organitzacions adaptin posteriorment la llengua de la conversa.
El president del CIEMEN, David Minoves, ha valorat positivament que “l’estudi ens diu que el català és, majoritàriament, la llengua de treball de les entitats. Aquesta és una bona notícia”. Tanmateix, ha advertit que “també ens diu que aquesta realitat descansa més en el compromís dels equips que no pas en estructures consolidades, en protocols o en eines específiques. Ens diu que hi ha convicció, però que encara falten recursos”.
La membre de la Junta del CIEMEN Omaira Beltrán ha destacat que “aquest informe posa paraules i dades a una realitat que les entitats vivim cada dia: el català és una eina d’acollida, cohesió i igualtat d’oportunitats”. Beltrán ha afegit que “per desplegar tot aquest potencial, cal facilitar als equips recursos, formació i criteris clars que permetin incorporar-lo amb naturalitat, afavorint la comprensió, la participació i el sentiment de pertinença de totes les persones”.
Per la seva banda, l’autora de l’estudi, Farida Boudichat Fortas, ha remarcat que “la gestió dels usos lingüístics en el tercer sector no es pot interpretar en termes dicotòmics entre promoció lingüística i eficàcia assistencial, sinó que requereix mecanismes que permetin compatibilitzar ambdues dimensions”. L’informe constata, precisament, que les entitats reconeixen el valor del català com a eina d’inclusió social i d’oportunitats, però reclamen més eines pràctiques, recursos i formació per gestionar el multilingüisme sense que la llengua esdevingui una barrera d’accés als serveis.
En la presentació de l’informe, el director del CIEMEN, Jordi Garrell, ha recordat que aquesta recerca s’emmarca en la trajectòria de l’entitat en la defensa dels drets lingüístics i que “la llengua deixa de ser únicament una eina de comunicació per convertir-se en un instrument d’inclusió, d’acollida, de participació i de cohesió social”.
Durant la cloenda de l’acte, el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila Moreno, ha reivindicat el paper estratègic de les entitats socials en el futur del català. “El tercer sector és un actor lingüístic de primer ordre i un motor poderós per a la normalització lingüística. Per la seva proximitat amb la ciutadania i per la confiança que genera, té una responsabilitat en la transformació sociolingüística del país”, ha afirmat.
El conseller també ha defensat que “el català és útil tant pel que permet fer com pel que representa. Té un valor instrumental, com a eina de progrés social, i un valor simbòlic, com a indicador privilegiat d’integració i columna vertebral de la nació”, tot subratllant que la llengua és alhora una eina d’inclusió i un element fonamental de cohesió col·lectiva.
En aquesta mateixa línia, el president del CIEMEN, David Minoves, ha reivindicat que la promoció del català s’ha d’entendre des dels drets i les oportunitats: “Perquè el català no és una prova que cal superar per formar part de la societat. És una porta que cal obrir perquè tothom en pugui formar part.”
El CIEMEN considera que aquesta recerca ofereix una diagnosi pionera sobre els usos lingüístics en el tercer sector i assenyala les principals línies de treball per als pròxims anys: reforçar la formació dels equips professionals, elaborar protocols lingüístics flexibles, incrementar els recursos disponibles i millorar la coordinació entre les administracions públiques, els organismes de política lingüística i les entitats socials perquè el català continuï sent una eina d’acollida, cohesió social i igualtat d’oportunitats.
Finalment, Vila ha fet una crida a passar del diagnòstic a l’acció: “És hora de moure’s ràpid, de canviar rutines i transformar hàbits. L’estudi que avui hem presentat ens ajuda a entendre millor aquesta realitat. Ara toca convertir tot aquest coneixement en accions. És hora d’aprofitar les oportunitats que ens brinda la llengua per fer un país millor.”
