Aquest 11 de Setembre, no defallim!​

La Diada nacional de Catalunya és una oportunitat per fer memòria, però sobretot un moment d’afirmació col·lectiva: som un poble viu que vol ser amo del seu futur.

Des del CIEMEN, lleials a cinquanta anys de compromís amb els pobles i les nacions sense estat, reafirmem que l’horitzó nacional és la independència, perquè només així podrem governar-nos amb lleis pròpies, sense dependre de conjuntures alienes ni de marcs polítics que ens limiten. La independència no és només un objectiu polític; és una idea transformadora, un motor activista capaç de mobilitzar la societat i d’inspirar un futur de llibertat, prosperitat i justícia social.

Reprenem la iniciativa i recuperem la capacitat de mobilització per fer possible la República catalana

Avui, més que mai, l’independentisme hem d’assumir la nostra responsabilitat històrica. Després d’uns anys de desorientació i desmobilització que han marcat el tram final del que vam denominar “procés”, cal reprendre la iniciativa i recuperar la capacitat de mobilització per fer possible la República catalana, i fer-ho des d’una estratègia clara, plural i inclusiva.

La construcció nacional, però, no pot limitar-se a la reivindicació simbòlica. Ha d’anar acompanyada d’un discurs i una pràctica útils en clau social, que connecti amb les necessitats reals de la ciutadania: habitatge digne, un servei de rodalies fiable, transició ecològica justa, igualtat d’oportunitats i prosperitat compartida. La República catalana només tindrà sentit si és oberta i inclusiva, si és capaç d’integrar totes les persones que viuen i treballen al nostre país, i si s’arrela en valors de justícia, solidaritat i convivència. El nostre moviment, per tant, ha d’adreçar-se al conjunt de la població si vol ser veritablement transformador, incidint en tres àmbits essencials, indispensables per l’emancipació, que marquen el nostre temps.

El creixement desmesurat de la desigualtat econòmica, la precarització laboral i la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne són les qüestions que ocupen i preocupen les majories socials del nostre país, en especial a les generacions més joves. És necessari que l’independentisme faci valer els interessos d’aquesta àmplia majoria que pateix l’especulació fer que les administracions públiques garanteixin l’accés a l’habitatge digne, tot abaixant els lloguers, reduint els pisos turístics i recuperant habitatges públics.

El descens alarmant de l’ús social de la llengua catalana i l’augment de la catalanofòbia arreu dels Països Catalans exigeix igualment una mobilització ferma en favor de la defensa, protecció, promoció i ús del català. És urgent impulsar polítiques més ambicioses des dels poders públics, perquè la nostra llengua no és només un patrimoni cultural, sinó també l’eix de cohesió social i la clau que ens vincula a Europa i al món.

La lluita antifeixista, una obligació democràtica. L’independentisme, un front democràtic i popular

L’auge de l’extrema dreta també a casa nostra, que inventa i magnifica problemes per oferir falses solucions que retallen els nostres drets, situa la lluita antifeixista com una obligació democràtica, en un context europeu i mundial on els discursos d’odi i l’autoritarisme guanyen terreny, en un context advers on creix el militarisme arreu del món. L’independentisme ha d’esdevenir, doncs, un front democràtic i popular que no només reivindiqui sobirania, sinó que també planti cara a tota forma de feixisme i exclusió.

A escala internacional, la proliferació de guerres i de vulneració dels drets humans i dels drets col·lectius dels pobles és a l’ordre del dia, i per fer-hi front cal reforçar el compromís solidari i teixir aliances amb la resta de pobles que lluiten per la seva emancipació.

En l’actual context, mentre esperem l’aplicació efectiva i sense excepcions de l’amnistia per als represaliats de l’1-O hi ha reptes que l’independentisme català s’ha plantejat a curt termini utilitzant els vots a Madrid. El primer és posar fi a l’espoli fiscal que asfixia el nostre desenvolupament econòmic a través d’un finançament just que permeti desplegar polítiques pròpies al servei del benestar de la ciutadania. El segon és aconseguir l’oficialitat del català a la Unió Europea, com a llengua pròpia d’un poble amb voluntat de ser i amb dret a tenir representació i dignitat institucional.

Però el context a l’Estat espanyol pot canviar en qualsevol moment, i això ens ha d’esperonar a fixar objectius estructurals a més llarg termini, reprenent el camí cap a la independència nacional.

La força rau en la ciutadania organitzada, en els moviments socials

La Diada nacional d’enguany no pot ser només una expressió d’afirmació i de nostàlgia. Ha de ser una crida a la unitat, a la mobilització plural i a la determinació. Les institucions catalanes han d’assumir el lideratge que els correspon, però la força decisiva rau en la ciutadania organitzada, en els moviments socials, en la gent que no es resigna i que cada dia manté viva l’esperança d’una Catalunya lliure. En aquest sentit, des del CIEMEN assumim el repte de recuperar l’autoestima com a poble i acompanyar les iniciatives ciutadanes per potenciar el coneixement i l’ús de la llengua catalana arreu dels Països Catalans.

Per això, avui des del CIEMEN, proposem un camí en positiu: un horitzó nacional basat en la sobirania, la democràcia i la solidaritat i rebutgem qualsevol deriva autoritària i excloent que pugui aparèixer dins del sobiranisme. Reivindiquem una Catalunya independent, justa i inclusiva, capaç de contribuir a la pau i a la cooperació entre pobles. No defallim!

Barcelona, 11 de setembre de 2025
CIEMEN – Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions