Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles

Què és?
La Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles (XMDCP) és una organització internacional d’entitats i partits de nacions i pobles sense estat. El seu objectiu és coordinar les organitzacions d’aquests pobles i nacions per unir esforços per a fer progressar el reconeixement i l’exercici del dret a l’autodeterminació en l’era de la globalització. La XMDCP va fer la seva primera reunió al Fòrum Social Mundial de Belém, el 2009, va celebrar el seu Congrés Fundacional a Girona el 2010, i es va constituir legalment a Brussel·les el 2011. Va celebrar la seva Assemblea General al Parlament Europeu (Brussel·les) el 2014.

Des de 2015, les organitzacions membres van mantenir contactes interns, sense activitat pública.
La desmobilització d’una part dels seus membres i les dificultats financeres derivades de la crisi econòmica van comportar la interrupció de la seva activitat durant més d’una dècada. No va ser fins al juliol de 2025 que les organitzacions impulsores van reprendre els contactes per reactivar la Xarxa, un procés que es va formalitzar en l’Assemblea General celebrada a Brussel·les el 16 d’abril de 2026.

Recativació de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles
El 24 de juliol de 2026, la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles (XMDCP) es va reunir a Santiago de Compostel·la, acollits amb la generositat i el compromís de les organitzacions gallegues en el marc de la celebració del Dia Nacional de Galícia. En la jornada prèvia a les mobilitzacions del 25 de Juliol, es va celebrar una assemblea que va marcar un punt d’inflexió en el procés de recuperació d’aquest espai internacional imprescindible per a la defensa dels drets col·lectius dels pobles.

Una nova etapa de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles
En l’assemblea de Santiago de Compostel·la (juliol de 2026), la Xarxa va expressar “la voluntat d’actualitzar i reactivar aquest espai davant la necessitat de disposar d’àmbits d’interlocució internacional i de plataformes específiques per a la defensa de l’autodeterminació dels pobles en el nou context sociopolític i geoestratègic”.

L’objectiu és ampliar la Xarxa incorporant noves organitzacions representatives dels seus respectius pobles i nacions per construir una aliança internacional capaç de promoure el reconeixement dels drets col·lectius i polítics dels pobles arreu del món.

Els Estatuts estableixen, entre les seves finalitats principals:

• Crear els instruments polítics i jurídics necessaris per promoure els drets col·lectius dels pobles davant les institucions internacionals i la societat civil.
• Coordinar i donar veu als actors socials i polítics que treballen en favor dels drets col·lectius dels pobles, especialment d’aquells que encara no gaudeixen d’un ple reconeixement en el dret internacional.

Per assolir aquestes finalitats, la Xarxa es proposa, entre d’altres:

• Impulsar el reconeixement dels drets col·lectius dels pobles dins del sistema internacional, especialment a les Nacions Unides, i treballar perquè el dret d’autodeterminació pugui ser exercit democràticament per tots els pobles.
• Donar suport als moviments i organitzacions que defensen el seu territori, les seves llengües, les seves cultures i els seus recursos naturals, com també denunciar qualsevol forma de repressió contra les persones i col·lectius que lluiten pels seus drets.

L’assemblea de Santiago juliol de 2026
L’assemblea celebrada a Santiago de Compostel·la va representar un pas decisiu en aquesta nova etapa. Durant la reunió es van incorporar a la Xarxa organitzacions representatives dels pobles maies de Guatemala, Palestina, el Quebec i Còrsega.

Al mateix temps, es va acordar iniciar el procés d’incorporació d’organitzacions del Sàhara Occidental, Puerto Rico, Nova Caledònia, el poble maputxe, Balutxistan, Bretanya, Escòcia, Irlanda, Gal·les i els pobles amazics, ampliant així l’abast geogràfic i polític de la Xarxa.

Finalment, els membres de la Xarxa es van emplaçar a celebrar una nova trobada el pròxim mes de setembre de 2026 a Brussel·les, en la qual es presentarà el pla de treball i el programa d’activitats que han de marcar aquesta nova etapa.

Mirant endavant
Malgrat el retrocés de l’espai democràtic internacional i l’augment dels discursos autoritaris i centralitzadors, les forces democràtiques que treballen per l’alliberament nacional i la defensa dels drets col·lectius tenim no només la legitimitat, sinó també la responsabilitat de construir espais de cooperació internacional.

La reactivació de la Xarxa Mundial pels Drets Col·lectius dels Pobles respon precisament a aquesta necessitat: generar aliances, compartir estratègies i reforçar la incidència internacional perquè el dret dels pobles a existir, decidir i desenvolupar-se lliurement ocupi el lloc que li correspon en l’agenda política global.

Amb tenacitat, perseverança i una clara voluntat transformadora, continuarem treballant perquè la veu dels pobles sense estat i de les nacions minoritzades sigui escoltada allà on es decideix el futur dels drets humans i de la democràcia.

Què fa?
Promou el reconeixement dels drets col·lectius dels pobles en institucions i organismes internacionals, amb una atenció particular inicial al Fòrum Social Mundial. Dona suport a moviments i organitzacions que lluiten pels seus drets col·lectius, i coordina i articula diversos actors socials i polítics que treballen en favor d’aquests drets.

Qui la va executar des d’un principi?
Les organitzacions membres (una trentena) col·lectivament. El CIEMEN es va hostatjar el secretariat.

La CONSEU
El precedent a escala europea de la XMDCP va ser la Conferència de Nacions Sense Estat d’Europa (CONSEU), un fòrum de debat i de confluència entre organitzacions polítiques, culturals i cíviques amb l’objectiu comú d’avançar cap a una Europa respectuosa amb la seva diversitat nacional, lingüística i cultural.

L’espai de la CONSEU es va vincular a la XMDCP a partir de la fundació d’aquesta organització.