Contra una sentència inacceptable: llibertat presos i preses. Prou repressió. Autodeterminació

david ciemen

El procés judicial contra els i les líders independentistes de Catalunya ha estat la punta de llança de l’onada repressiva que l’Estat espanyol ha dirigit contra el moviment favorable a la independència. Les institucions de l’Estat, especialment des de la tardor de 2017, han fet tot allò que estava al seu abast per frenar una demanda ciutadana majoritària: que Catalunya decideixi per si mateixa quin subjecte polític vol esdevenir. Aquesta repressió es fa en nom d’una raó d’Estat —la unitat d’Espanya— que sempre s’anteposa al principi democràtic o al respecte als drets civils i polítics.

La veritable amenaça per a l’Estat espanyol és l’abandonament definitiu dels valors democràtics i de respecte a les minories nacionals que caldria que hi hagués en qualsevol Estat del món, especialment al si de la Unió Europea. Malauradament, però, observem que hi ha un procés de deshumanització i estigma contra el moviment social i polític independentista, malgrat que aquest sempre ha cercat l’assoliment dels seus objectius a través de vies democràtiques i pacífiques. La judicialització i persecució dels seus líders és la punta de l’iceberg d’aquesta pèrdua de drets.

Els i les membres del govern de Catalunya, així com la Presidenta del Parlament i els líders cívics empresonats, han estat víctimes de la revenja de l’Estat. La repressió no només pretén que aquestes persones —injustament encausades— deixin de perseguir públicament els seus objectius polítics, sinó que vol esdevenir un càstig exemplar adreçat a la resta del moviment. Tot plegat comporta un estretament de les vies democràtiques i un atac greu contra els drets civils i polítics a l’Estat espanyol.

El delicte de sedició és un càstig desproporcionat i abusiu. L’organització de mobilitzacions socials o la convocatòria i realització d’un referèndum com el del Primer d’Octubre no poden ser considerats com a un aixecament tumultuari contra l’autoritat. La sentència que avui coneixem constitueix, per tant, una amenaça greu al dret d’associació política, al pluralisme polític, a la protecció de la llibertat d’expressió i al dret de protesta pacífica.

Davant d’això, el CIEMEN demana la llibertat immediata de les preses i presos polítics i insta a totes les instàncies europees i internacionals a constatar la necessitat d’assolir solucions polítiques per a problemes polítics. La repressió judicial i policial hauria de deixar pas al diàleg i a la democràcia.

Per la llibertat i per justícia, amb la voluntat d’exercir el dret d’autodeterminació de Catalunya per vies pacífiques i amb el convenciment ple de la innocència de les preses i presos polítics, demanem la seva llibertat i l’obertura d’un nou cicle polític on la negociació i la política estiguin en primer terme.

Cridem a la ciutadania a sortir al carrer i participar activament i de manera continuada a les mobilitzacions noviolentes convocades a tal efecte per exigir la llibertat dels presos i preses polítiques, la fi de la repressió i el ple exercici del dret a l’autodeterminació.