Cinema kurd per entendre la repressió de Turquia i la guerra al nord de Síria

david ciemen

La quarta Mostra de Cinema Kurd de Barcelona programa durant tres dies cinema provinent de Kurdistan i, molt especialment, del nord de Kurdistan (Bakur), la regió que es troba dins les fronteres turques. Aquesta edició recull el testimoni de Bakur per entendre, a través del cinema, l’origen de l’actual invasió de l’Estat turc al nord-est de Síria.

El certamen, que té lloc al Centre Cívic Pati Llimona i al Cinema Zumzeig del 13 al 15 de desembre, és organitzat per Azadî – Plataforma en Solidaritat amb el Kurdistan i Ivardia Produccions. El CIEMEN hi col·labora amb el suport de l’ACCD i de l’AMB i hi aporta el film Her Mal Dibistanek (Cada casa és una escola).

La guerra invisible al sud-est de Turquia en dos documentals

La MCKB s’inaugura amb una pel·lícula rodada íntegrament per un equip de dones durant la guerra urbana l’any 2016 al sud-est de Turquia: Xwêbun, la resistència de les dones a Turquia. El documental és un testimoni de l’organització de les dones al territori per fer front a la repressió d’Erdogan. “Xwêbun” és un concepte kurd que parla de l’autoconeixement, de la importància de trobar una naturalesa pròpia, lliure d’influència i d’assimilació patriarcal, estatal i capitalista. En aquesta cerca es trobava una de les codirectores del documental, Sarah Dorsin, la internacionalista alemanya que va decidir sumar-se a la guerrilla kurda i va ser assassinada el passat 7 d’abril per l’Estat turc a les muntanyes del Kurdistan. El col·lectiu Azadî Jin li farà un homenatge a ella i a altres dones lluitadores durant la jornada.

Després de Xwêbun, el documental Sur: Ax u welat (Sur: la terra i el poble) s’apropa a aquesta guerra explicant la història d’un barri d’Amed (Diyarbakir), la capital no oficial del Kurdistan. Sur va patir una destrucció gairebé completa a causa dels bombardejos de l’any 2016 i la posterior demolició de les cases per aconseguir buidar el terreny i construir-hi un barri nou. Més de 30.000 persones van ser obligades a emigrar, moltes de les quals havien estat ja expulsades dels seus pobles natals per l’Estat turc als anys noranta.

Històries íntimes per endinsar-se a una cultura

Durant el matí de dissabte, al Pati Llimona es presenta el llibre Make Rojava Green Again i s’inaugura l’exposició de la Fundació de Dones Lliures de Rojava i el Nord de Síria (WJAR): “Confederalisme Democràtic a Rojava: alliberament de la dona, ecologisme i municipalisme”. Al migdia, el Comitè de Jinelojî d’Europa oferirà un taller sobre la jineolojî, la ciència desenvolupada per les dones kurdes, i el moviment democràtic de dones al Kurdistan.

El Cinema Zumzeig acull dissabte a la tarda dues històries intimistes que ens aproparan a la cultura kurda a través de la mirada innocent d’un nen (Rauf, de Soner Caner i Baris Kaya) i tres germans que tornen a les seves arrels després de créixer com a migrants kurdes a Europa. Haus Ohne Dach (Casa sense sostre), de la directora Soleen Yusef, s’estrena a Catalunya després de recórrer diversos festivals de tot el món. És l’única pel·lícula que ens presentarà la vida al Kurdistan de l’Iraq (Bashur en kurd). Yusef ens apropa sutilment a la realitat de tres germans que tornen al seu país d’origen, un territori que està dirigint-se cap a un conflicte inimaginable.

La resistència com a forma de vida

La resistència serà la protagonista del darrer dia de la Mostra de Cinema Kurd, a través de la ficció 14 Tirmeh (14 de Juliol) i de Her Mal Dibistanek (Cada casa és una escola) entendrem com és possible viure sota la repressió: generant respostes col·lectives als problemes. Des de la fraternitat davant les tortures a la presó de Diyarbakir als anys 80 fins a l’educació compartida entre famílies perquè els infants del Kurdistan puguin estudiar en la seva llengua materna. 

Hi haurà un col·loqui amb el el sociòleg kurd Helîm Bîçer aquella mateixa tarda.