Què fem… amb el poble amazic

A Catalunya viuen entre 100.000 i 200.000 persones amb arrels culturals amazigues. Moltes, procedents del Marroc; cada cop més, també, persones nascudes a Catalunya que volen mantenir i desenvolupar una cultura mil·lenària que abasta deu estats al nord d’Àfrica i un nombre creixent de països a la diàspora.

El col·lectiu catalanoamazic s’organitza en diverses entitats. Una de les principals és la Casa Amaziga de Catalunya, amb la qual el CIEMEN treballa des de 2013 en la defensa i promoció dels drets col·lectius del poble amazic. La formació, la recerca, els processos d’incidència política i la preservació de la llengua i cultura amazigues són els camps d’acció d’aquest partenariat.

Facilitar l’exercici del dret a la llengua

Un dels eixos històrics del CIEMEN és la defensa dels drets lingüístics de tots els pobles, particularment dels minoritzats. El CIEMEN dóna suport als esforços de la Casa Amaziga de Catalunya per preservar la llengua i la cultura amazigues. Una eina central en això són les classes que, en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat, el moviment catalanoamazic gestiona des del curs 2005-2006 en diverses localitats del país (durant el curs 2019-2020, són nou grups a Sabadell, Montcada i Reixac, Manresa i Granollers).

Amb finançament obtingut de diverses administracions catalanes, el CIEMEN ha inclòs la publicació d’un mètode d’aprenentatge de la llengua amaziga a Catalunya, “tc wawjdm”, en les seves activitats d’educació per a la justícia global, per a l’ús en aquestes aules. El mètode, dirigit per Carles Múrcia, respon a les necessitats de l’alumnat catalanoamazic i es compondrà, quan estarà complet, de 24 unitats, enregistraments sonors i guies didàctiques. Actualment estan disponibles sis unitats, que es poden descarregar lliurement al web del CIEMEN.

Una altra necessitat fonamental és la formació de professorat per a aquestes aules. El CIEMEN ha aportat els recursos per a la celebració de dos cursos: el 2018, on es va preparar vuit persones per exercir com a professor(e)s d’amazic, i el 2020, encara per impartir.

Igualment, el CIEMEN i la Casa Amaziga han elaborat i publicat (2019) un argumentari adreçat a pares i mares d’alumnes amazics sobre la importància i conveniència d’inscriure’ls a les aules de llengua i cultura amazigues (n’hem fet versions en català, castellà, amazic i àrab).

Totes les llengües sumen. I el dret a la llengua també s’exerceix incorporant el coneixement i ús del català entre el col·lectiu catalanoamazic. Amb aquest objectiu, des de 2019 el CIEMEN coordina un projecte per a l’extensió i reforçament de classes gratuïtes de llengua catalana, a Cornellà de Llobregat, la major part de l’alumnat de les quals són persones procedents de les regions amazigues del Marroc.

Fer investigació sobre el col·lectiu catalanoamazic

El CIEMEN va coordinar, el 2018, el que a dia d’avui és la publicació més actual sobre el col·lectiu catalanoamazic: El poble amazic a Catalunya, un volum coral de 80 pàgines que inclou 12 articles sobre llengua, política, societat, religió i dones, entre altres temàtiques, sobre la realitat històrica i actual d’aquest poble d’origen nord-africà i del seu col·lectiu al país.

El volum es troba emmarcat en la Col·lecció Drets Col·lectius que el CIEMEN publica al diari digital Nationalia, dins de la qual el 2020 està programada la publicació d’un segon dossier sobre el col·lectiu catalanoamazic. Coordinat per les col·laboradores del CIEMEN Günes Öztürk i Istar Montull, es tracta del primer estudi d’àmbit general sobre les realitats, interessos i necessitats de les dones catalanoamazigues. Es durà a terme un treball de camp durant la primera meitat de 2020, amb l’objectiu de publicar-lo durant la segona meitat.

També, el CIEMEN aporta recursos per a la tasca que encapçala la Casa Amaziga per a la creació d’un Centre de Documentació especialitzat en el poble amazic, la llengua amaziga i la seva cultura, amb l’objectiu de donar suport a l’estudi, la docència, la recerca i la divulgació de qualsevol temàtica relacionada amb el món amazic i, en especial, a la seva relació amb Catalunya.

Difondre el coneixement

L’acció del CIEMEN també s’orienta cap a la divulgació del coneixement sobre el poble amazic entre la societat catalana. Un dels mecanismes és la publicació de reportatges sobre el poble amazic a Nationalia, incloent-hi aquest de general sobre el col·lectiu a Catalunya (2017), aquesta sèrie de reportatges sobre les lluites del poble amazic al nord d’Àfrica (2019) i aquesta peça sobre les dones amazigues al Marroc (2019).

El CIEMEN i la Casa Amaziga de Catalunya també organitzen actes públics per difondre el coneixement sobre el poble amazic. Entre les diverses activitats, destaca aquest cicle de xerrades organitzat al final de 2018 a Barcelona, la publicació d’un tríptic divulgatiu sobre el poble amazic i també les presentacions que, en diverses localitats catalanes, es fan sobre el treball conjunt de les dues organitzacions. Per exemple, a Sabadell el febrer de 2020.

Igualment, el CIEMEN proveeix de recursos la Casa Amaziga perquè l’entitat imparteixi tallers als centres escolars catalans, adreçats a tot l’alumnat —amb els orígens familiars que siguin— i al professorat, sobre diversitat al nord d’Àfrica, immigració i cultura amaziga. Durant 2019 aquesta col·laboració ha facilitat la impartició de quatre tallers a Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. Durant 2020 estan previstos uns altres 11 tallers.

Donar suport a la incidència

Finalment, l’estratègia del CIEMEN es completa amb el suport a la incidència que la Casa Amaziga de Catalunya duu a terme en favor dels drets del poble amazic i, especialment, del col·lectiu catalanoamazic. Amb aquest objectiu, el CIEMEN està enllestint —sota la direcció de Mariona Lladonosa i Günes Öztürk— una recerca sobre l’estat dels drets col·lectius a Catalunya que, entre altres coses, servirà com a base acadèmica per a l’exigibilitat d’aquests drets davant l’administració i per a la definició de polítiques públiques més positives. Durant el 2020, el CIEMEN donarà suport a la Casa Amaziga en les seves accions d’incidència davant l’administració, entre altres mitjançant la seva participació a l’Intergrup pels Drets Col·lectius del Parlament de Catalunya o al procés participatiu del Pacte Nacional per a la Interculturalitat.