El CIEMEN fa una crida a les administracions perquè adoptin mesures que facilitin l’exercici efectiu del dret de vot de les persones immigrades a les eleccions municipals. L’entitat ha presentat l’informe El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya: anàlisi de les potencialitats en l’àmbit municipal, a l’Espai CIEMEN aquest dilluns 20 de juliol, una recerca que identifica on és més necessari actuar i proposa eines concretes per reforçar la participació democràtica als municipis.
Durant la presentació de l’informe, el president del CIEMEN, David Minoves, ha deixat clar que “la democràcia no pot continuar deixant fora centenars de milers de persones que viuen, treballen i contribueixen al país. Facilitar el dret de vot és una qüestió de qualitat democràtica i de cohesió social.” També ha remarcat que “les administracions tenen avui a les seves mans eines concretes per eliminar barreres i fer que els drets polítics siguin realment efectius.”
L’estudi, coordinat per Gemma Pinyol-Jiménez, amb la col·laboració de Silvia Caraballo (Instrategies) i dels investigadors del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) Andreu Domingo, Nachatter Singh i Jordi Bayona, analitza les dades del Cens Anual de Població de 2025 i conclou que Catalunya compta amb 508.412 persones amb potencial dret de vot a les eleccions municipals, entre ciutadania de la Unió Europea i de països amb acords de reciprocitat.
Una línia de treball sostinguda per aprofundir la democràcia
Aquest informe dona continuïtat al treball que el CIEMEN desenvolupa des de fa anys en defensa dels drets polítics de les persones immigrades. El 2023 l’entitat va impulsar la campanya “El dret a vot, el millor antídot contra el racisme” i va denunciar que només una tercera part de les persones estrangeres residents a Catalunya podien participar a les eleccions municipals. L’any 2024 va publicar un primer estudi sobre el dret de sufragi de les persones extracomunitàries a la Unió Europea, que ja plantejava eliminar el requisit dels acords de reciprocitat i avançar cap a la inscripció automàtica al cens electoral de les persones amb dret de vot.
Segons Minoves, “és una anomalia democràtica que moltes persones que fa anys que viuen i treballen a Catalunya, que són veïnes dels nostres pobles i ciutats i contribueixen cada dia a la societat, encara no puguin participar plenament en les decisions que afecten els seus municipis.”
En aquesta mateixa línia, la coordinadora de l’informe, Gemma Pinyol-Jiménez ha reivindicat que “hem de canviar alguns procediments administratius que estan burocratitzats i que dificulten la participació i també que hem de sensibilitzar. Perquè votar i participar és com construïm les societats democràtiques i aquí la suma de tota la població resident és on hauria d’estar el valor afegit”.
Més de mig milió de persones amb dret de vot, però moltes no l’exerceixen
La recerca constata que el principal problema ja no és únicament jurídic. Tot i que més de mig milió de persones tenen reconegut el dret de vot a les eleccions municipals, moltes no acaben participant perquè desconeixen els seus drets o perquè els tràmits administratius resulten excessivament complexos. La necessitat d’inscriure’s prèviament al cens electoral, els terminis administratius o la manca d’informació expliquen bona part d’aquesta baixa participació.
L’informe també evidencia que la realitat és molt diversa segons el territori. Les grans ciutats concentren el nombre potencial més elevat de votants estrangers, mentre que alguns municipis petits i mitjans presenten percentatges molt elevats de població amb dret de vot, fet que pot tenir una incidència determinant en la política local. Igualment, la ciutadania de la Unió Europea es concentra principalment en municipis costaners i residencials, mentre que les persones procedents de països amb acords de reciprocitat tenen més pes a les àrees metropolitanes i ciutats amb una llarga trajectòria migratòria.
Del diagnòstic a l’acció
L’estudi identifica quatre tipologies de municipis prioritaris per desplegar polítiques adaptades a cada realitat i planteja tres grans eixos d’actuació perquè les administracions puguin incrementar la participació electoral:
-
reforçar la informació i la comunicació amb campanyes permanents, accessibles i multilingües;
-
simplificar els procediments administratius, especialment la inscripció al cens electoral;
-
impulsar accions de sensibilització, treball comunitari i col·laboració amb ajuntaments, entitats socials i associacions de persones migrants.
L’informe també proposa desenvolupar experiències pilot en municipis seleccionats per avaluar quines actuacions són més eficaces abans d’estendre-les al conjunt del país.
Per al CIEMEN, facilitar la participació política de les persones immigrades no és només una qüestió de drets individuals, sinó també de qualitat democràtica. Segons el president de l’entitat, David Minoves, “la millor manera de combatre els discursos d’odi i la xenofòbia és garantir que les persones migrants puguin participar plenament en la vida democràtica dels municipis i defensar els seus drets des de les urnes”. Minoves ha ressaltat que per fer-ho possible “cal que les administracions es posin les piles amb les eines que facilita aquest estudi” i que “està a les seves mans aturar la xenofòbia als municipis catalans”.