El poble kurd viu avui un dels moments més crítics de les darreres dècades. Entre la revolta popular a l’Iran, la repressió persistent a Turquia i la violència oberta, el tall de subministraments i la neteja ètnica a Síria, el Kurdistan continua sent una nació esquarterada i sotmesa als interessos dels estats que el dominen. Aquest ha estat l’eix central de l’acte El Kurdistan avui: entre la revolta a l’Iran, la repressió a Síria i la negociació a Turquia, celebrat aquest divendres a l’Espai CIEMEN i organitzat pel CIEMEN – Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions.
Iniciant l’acte, David Minoves, president del CIEMEN, ha remarcat la necessitat de no normalitzar la violència contra el poble kurd ni l’abandonament internacional de projectes democràtics com el de Rojava. De manera contundent, ha denunciat que es permeti que es perpetri «aquesta veritable massacre» i ha fet una crida a la societat civil catalana a solidaritzar-se amb el poble kurd, recordant que el CIEMEN ha posat en marxa una campanya solidària conjuntament amb l’organització Mitja Lluna Roja Kurda – Heyva Sor a Kurdistanê.
Tot seguit, Hooman Saedpanah Ahmedi, president de l’Associació Berfîn, ha presentat la nova associació cultural del Kurdistan a Barcelona i ha agraït al CIEMEN el seu suport constant al poble kurd, destacant que l’entitat catalana ha facilitat que es puguin impartir classes de kurd i de català a la comunitat kurda a Catalunya a l’Espai CIEMEN. L’Associació Berfîn també ha fet una crida a participar en la manifestació convocada per aquest diumenge 25 de gener a les 12 h a la plaça Universitat de Barcelona.
Una nació dividida en cinc territoris
La periodista Marta Rosique, presidenta de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, ha conduït l’acte i ha situat el context general del debat, recordant que el Kurdistan és una nació esquarterada entre cinc territoris: Bakur (nord, sota administració turca), Rojava (oest, a Síria), Bashur (sud, a l’Iraq), Rojhilat (est, a l’Iran) i la diàspora. Rosique ha remarcat la importància de la taula rodona «per posar el focus en la massacre que pateix el poble kurd, sovint invisibilitzat».
A partir d’aquesta mirada global, el debat s’ha estructurat seguint els tres grans focus d’actualitat que marquen avui el futur del poble kurd.
Rojava (Síria): ocupació, neteja ètnica i abandonament internacional
El cas més greu i urgent és avui el de Rojava. La caiguda del dictador Bashar al-Assad el desembre de 2024 i l’arribada al poder de l’islamista Ahmed al-Sharaa (al-Julani) han desembocat en persecucions sistemàtiques contra alauites, drusos i kurds, fins a provocar episodis de neteja ètnica a Alep i a diverses zones de Rojava.
Durant els darrers dies, l’Administració Autònoma del Nord i Est de Síria ha perdut el control d’aproximadament el 80% del seu territori, ocupat per l’exèrcit del govern de transició sirià i per guerrilles gihadistes, en un context marcat per la inacció de la Unió Europea i la complicitat dels Estats Units. El seu representant a Catalunya, Jenkidar Shikhdmmar, ha denunciat que “per interessos geopolítics i econòmics, la comunitat internacional ha acabat afavorint l’Estat Islàmic”, i ha alertat que el que es viu a Rojava “és una guerra d’existència: resistim per sobreviure com a poble”. Segons Shikhdmmar, l’Administració Autònoma és “l’únic sistema democràtic de la zona”, amenaçat per forces que volen “imposar un model basat en el fonamentalisme i la prohibició”. Ha conclòs sintetitzant el conflicte com “un xoc entre masclisme i feminisme, entre feixisme i democràcia”, i enviant “una abraçada fraternal al poble català, perquè som un sol poble”.
Rojhilat (Iran): revolta popular i silenci informatiu
A Rojhilat, el Kurdistan sota administració iraniana, el context ve marcat per la revolta iniciada el 2022 després de la mort sota custòdia de la policia de la moral de la jove kurda Jina Mahsa Amini. Aquelles protestes, articulades sota el lema “jin, jiyan, azadî” (dona, vida, llibertat), han adquirit una nova intensitat a partir del 28 de desembre de 2025, tot i la repressió ferotge del règim iranià. El règim ha respost amb execucions, empresonaments massius i el tall sistemàtic de les comunicacions, fet que dificulta greument l’accés a informació fiable sobre el que està passant al país.
El sociòleg Massoud Sharifi, nascut a Rojhilat, professor a la UAB i investigador del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions, ha denunciat que “a l’Iran s’està produint una deshumanització de les persones”, explicant que el règim “ni tan sols neteja els carrers dels cossos” com a part d’una estratègia de terror i control social. Tot i la diversitat del moviment de protesta, Sharifi ha remarcat que “el poble kurd continua lluitant pels seus drets col·lectius”.
Bakur (Turquia): repressió i una negociació sense garanties
Al Bakur, el Kurdistan del nord sota control de Turquia, el poble kurd continua patint la repressió del govern de Recep Tayyip Erdoğan, especialment contra el Partit Democràtic dels Pobles (HDP) i el conjunt del moviment polític i social kurd.
Malgrat això, l’1 de març de 2025 el PKK va declarar un alto el foc després de la crida del seu líder empresonat, Abdullah Öcalan, a iniciar un procés de desarmament i dissolució, formalitzat el 12 de maig en el marc del seu 12è congrés. El procés va incloure l’inici del desarmament el juliol de 2025 i la retirada de combatents cap a Bashur, sense que aquest gest hagi rebut una resposta política a l’alçada per part del govern turc.
La situació ha estat analitzada per Ceylan Tutan, enginyera civil nascuda a Bakur i membre de la Junta del CIEMEN, que ha denunciat que, malgrat l’aposta del moviment kurd per la via exclusivament política, “la repressió de l’Estat turc contra el poble kurd continua sense aturador”. Tutan ha recordat que “molts joves van saltar la frontera de Bakur cap a Rojava per defensar un projecte de llibertat i dignitat” i ha advertit que “no hi haurà pau a Bakur sense Rojava”. Finalment, ha denunciat la violència específica contra les dones, explicant que com a càstig “estan tallant els cabells de les dones, i per això la trena s’ha convertit en un símbol de la lluita”.
Solidaritat activa i compromís del CIEMEN
L’acte ha conclòs amb un torn obert de paraules i amb una cloenda en nom del CIEMEN que ha reafirmat el compromís ferm de l’entitat amb la defensa dels drets col·lectius del poble kurd i amb la denúncia de la repressió, la neteja ètnica i l’abandonament internacional.
En aquest marc, el CIEMEN ha reiterat la seva crida a participar en la campanya solidària en suport al poble kurd i a Rojava, destinada a donar resposta a l’emergència humanitària i a visibilitzar la situació sobre el terreny.