“Defensar la llengua catalana no és un deure, sinó una necessitat”, advertia l’abat Escarré al diari francès Le Monde l’any 1963. Ara, més de seixanta anys després, aquestes paraules mantenen tota la vigència. El CIEMEN, recuperant el llegat de l’abat Escarré, que va defensar la llengua catalana i els drets dels pobles com a expressió de la dignitat humana, considera que la presència residual del català en la visita del papa Lleó XIVa Barcelona és incompatible amb el respecte que mereix la llengua pròpia del país.
El català és la llengua pròpia de Catalunya, un signe d’identitat fonamental del país. El respecte a aquesta llengua no és una qüestió protocol·lària ni simbòlica: és una qüestió de dignitat col·lectiva i de drets lingüístics.
Resulta especialment paradoxal que, més de seixanta anys després del Concili Vaticà II impulsat per Joan XXIII, que va promoure l’apropament de l’Església als pobles i a les llengües dels fidels, es pretengui relegar el català a un paper secundari en una celebració d’aquesta transcendència celebrada a Catalunya. En defensa dels drets col·lectius dels pobles, en aquest cas el poble català, el CIEMEN reclama que el català sigui la llengua prioritària de la visita papal i de tots els actes oficials, especialment aquells vinculats a la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família.
Alhora, demanem a les institucions públiques catalanes que assumeixin la responsabilitat que els correspon en la defensa dels drets lingüístics i que exigeixin el respecte i la centralitat del català en tots aquells esdeveniments internacionals que tenen lloc al nostre país.
La defensa del català és una exigència democràtica i un compromís amb els drets col·lectius dels pobles que el CIEMEN ha defensat des de la seva fundació.