Què fem… amb el poble amazic

A Catalunya viuen entre 100.000 i 200.000 persones amb arrels culturals amazigues. Moltes, procedents del Marroc, majoritàriament del Rif i del sud-est (Asàmmer); cada cop més, també, persones nascudes a Catalunya que volen mantenir i desenvolupar una cultura mil·lenària que abasta deu estats al nord d’Àfrica i un nombre creixent de països a la diàspora.

El col·lectiu catalanoamazic s’organitza en diverses entitats. Una de les principals és la Casa Amaziga de Catalunya, amb la qual el CIEMEN treballa des de 2013 en la defensa i promoció dels drets col·lectius del poble amazic, amb el suport de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles. La formació, la recerca i la preservació de la llengua i cultura amazigues són els camps d’acció d’aquest partenariat que, en el cas de la incidència política, abasta també els col·lectius de la diàspora rifenya a Catalunya en suport al Hirak.

Afavorir l’exercici del dret a les llengües amaziga i catalana

Un dels eixos històrics del CIEMEN és la defensa dels drets lingüístics dels pobles, particularment dels minoritzats. El CIEMEN dona suport als esforços de la Casa Amaziga de Catalunya per preservar la llengua i la cultura amazigues. Una eina central són les classes que, en conveni amb el Departament d’Educació de la Generalitat, el moviment catalanoamazic gestiona des del curs 2005-2006 en diverses localitats del país (entre 2018 i 2023 hi ha hagut grups a Sabadell, Montcada i Reixac, Manresa i Granollers). Amb finançament obtingut de diverses administracions catalanes, el CIEMEN ha inclòs la publicació d’un mètode d’aprenentatge de la llengua amaziga a Catalunya, “tc wawjdm”, en les seves activitats d’educació per a la justícia global, per a l’ús en aquestes aules. El mètode, dirigit per Carles Múrcia, respon a les necessitats de l’alumnat catalanoamazic i es compon de 24 unitats, enregistraments sonors i guies didàctiques. Les unitats es poden descarregar lliurement al web del CIEMEN.

Una altra necessitat fonamental és la formació de professorat per a aquestes aules. El CIEMEN ha aportat els recursos per a la celebració d’un curs, el 2018, en què es va preparar vuit persones per exercir com a professor(e)s d’amazic, i ha organitzat dues formacions de metodologies pedagògiques per a les persones formadores de la Casa Amaziga els anys 2021 i 2023.

Igualment, el CIEMEN i la Casa Amaziga han elaborat i publicat (2019) un argumentari adreçat a pares i mares d’alumnes amazics sobre la importància i conveniència d’inscriure’ls a les aules de llengua i cultura amazigues (n’hem fet versions en català, castellà, amazic i àrab) i, també, un altre tríptic que recull els recursos a l’abast de la ciutadania catalana per al coneixement de la llengua i cultura amazigues.

Totes les llengües sumen. I el dret a la llengua també s’exerceix incorporant el coneixement i ús del català entre el col·lectiu catalanoamazic. Amb aquest objectiu, entre 2019 i 2020 el CIEMEN ha coordinat un projecte per a l’extensió i reforçament de classes gratuïtes de llengua catalana, a Cornellà de Llobregat, la major part de l’alumnat de les quals són persones procedents de les regions amazigues del Marroc.

L’acció més recent és la campanya Awal, iniciada el 2022, per donar suport a la digitalització de la llengua amaziga.

 

Fer investigació sobre el col·lectiu catalanoamazic

El CIEMEN va coordinar, el 2018, una publicació sobre el col·lectiu catalanoamazic: El poble amazic a Catalunya, un volum coral de 80 pàgines que inclou 12 articles sobre llengua, política, societat, religió i dones, entre altres temàtiques, sobre la realitat històrica i actual d’aquest poble d’origen nord-africà i del seu col·lectiu al país.

El volum es troba emmarcat en la Col·lecció Drets Col·lectius que el CIEMEN publica al diari digital Nationalia, dins de la qual el 2021 es va publicar un segon estudi sobre el poble amazic: “Prou engrunes! S’ha de fer una reparació efectiva del dany”, elaborat pel coordinador del diari, David Forniès, a partir d’una recerca de camp sobre els punts de vista del moviment catalanorifeny sobre el conflicte del Rif.

El 2022 s’ha publicat un tercer dossier sobre el col·lectiu catalanoamazic: “Sempre he sentit forces que m’estiren i em diuen com he de ser”. Coordinat per les col·laboradores del CIEMEN Günes Öztürk i Istar Montull i la tècnica de projectes de la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles, Elena Ferreiro, es tracta del primer estudi d’àmbit general sobre les realitats, interessos i necessitats de les dones catalanoamazigues.

Durant 2023 i 2024 s’ha elaborat un quart dossier, sobre memòria col·lectiva, amb la participació de diverses dones catalanoamazigues: “Drets culturals i memòria. Aportacions per al debat i estudi de cas de les dones amazigues de Tortosa”.

Finalment, el CIEMEN ha aportat recursos per a la tasca que encapçala la Casa Amaziga per a la creació d’un Centre de Documentació especialitzat en el poble amazic, la llengua amaziga i la seva cultura, amb l’objectiu de donar suport a l’estudi, la docència, la recerca i la divulgació de qualsevol temàtica relacionada amb el món amazic i, en especial, a la seva relació amb Catalunya.


Difondre’n el coneixement

L’acció del CIEMEN també s’orienta cap a la divulgació del coneixement sobre el poble amazic entre la societat catalana. Un dels mecanismes és la publicació de reportatges sobre el poble amazic a Nationalia, incloent-hi aquest de general sobre el col·lectiu a Catalunya (2017), aquesta sèrie de reportatges sobre les lluites del poble amazic al nord d’Àfrica (2019) i aquesta peça sobre les dones amazigues al Marroc (2019). També s’han publicat (2022) dues videocàpsules sobre la comunitat catalanoamaziga i sobre la seva aportació a la justícia global.

El CIEMEN i la Casa Amaziga de Catalunya també organitzen actes públics per difondre el coneixement sobre el poble amazic. Entre les diverses activitats, destaca aquest cicle de xerrades organitzat al final de 2018 a Barcelona, la publicació d’un tríptic divulgatiu sobre el poble amazic i també les presentacions que, en diverses localitats catalanes, es fan sobre el treball conjunt de les dues organitzacions: a Sabadell (Vallès Occidental) i a Cornellà (Baix Llobregat) el febrer de 2020. Amb Hirak Rif i l’Assemblea Nacional Catalana, ha organitzat un acte de commemoració del 100è aniversari de la proclamació de la República del Rif. I el novembre de 2021, i per primera vegada, el CIEMEN i la Casa Amaziga han coorganitzat un cicle temàtic a Biblioteques de Barcelona sobre la cultura amaziga, amb nou sessions i un taller infantil. El 2024, a la Universitat de Barcelona, el CIEMEN, la Casa Amaziga i l’IPOA han organitzat el seminari Amadal Amadal

Igualment, el CIEMEN proveeix de recursos la Casa Amaziga perquè l’entitat imparteixi tallers als centres escolars catalans, adreçats a tot l’alumnat —amb els orígens familiars que siguin— i al professorat, sobre diversitat al nord d’Àfrica, immigració i cultura amaziga. Durant 2019 aquesta col·laboració ha facilitat la impartició de quatre tallers a Sant Vicenç dels Horts i Barcelona. El 2021 s’han impartit uns altres 14 tallers a Barcelona i Manresa; el 2022, uns altres 18 a Barcelona, Cornellà de Llobregat, Sant Quintí de Mediona i Sabadell; el 2023, uns altres 12 a Barcelona i Calaf, i el 2024, 12 més a Ripoll, Barcelona, Sant Vicenç dels Horts i Sant Quintí de Mediona. Alhora, s’han elaborat fitxes didàctiques de suport per a aquests tallers escolars.

Finalment, el CIEMEN ha aportat recursos del projecte Som Part per a la publicació de la Gramàtica amaziga de Carles Múrcia (2021) i n’ha donat 40 exemplars a la Casa Amaziga perquè en faci l’ús que consideri més convenient.


Donar suport a la incidència

Finalment, l’estratègia del CIEMEN es completa amb el suport a la incidència que la CAC i la diàspora rifenya duen a terme en favor dels drets del poble amazic. Amb aquest objectiu, el CIEMEN ha enllestit el 2020 —sota la direcció de Mariona Lladonosa i Günes Öztürk— una recerca sobre l’estat dels drets col·lectius a Catalunya que, entre altres coses, servirà com a base acadèmica per a l’exigibilitat d’aquests drets davant l’administració i per a la definició de polítiques públiques més positives.

També, com a eina de presentació de la Casa Amaziga a institucions, escoles i altres instàncies, el CIEMEN ha dirigit la redacció d’un llibret sobre les bones pràctiques de l’entitat catalanoamaziga, del qual s’han imprès 300 exemplars.

La primavera de 2023, el CIEMEN ha impulsat una campanya per a reclamar l’alliberament dels presos del Moviment Popular del Rif, o Hirak, amb motiu del cinquè aniversari de les condemnes. La campanya, amb la participació d’activistes amazics rifenys de Catalunya, ha aconseguit que el Parlament català i 18 eurodiputats i eurodiputades es posicionin a favor de l’alliberament dels presos.