Trobada pionera de fundacions de pobles de l’Estat espanyol

david ciemen

Fa escassament un mes i mig Barcelona va acollir, amb la nostra entitat —organització cívica degana a Catalunya en la solidaritat internacionalista— com a amfitriona, una primera i pionera trobada de fundacions vinculades a les esquerres nacionals dels pobles de l’Estat espanyol. Era la primera vegada que organitzacions polítiques i sindicals que es vindiquen de l’espai ideològic entès en sentit ample que és l’esquerra sobiranista —amb tradicions molt diverses que van des de l’anticapitalisme a la socialdemocràcia progressista passant per l’ecosocialisme o el republicanisme— es trobaven per intercanviar impressions.

Així, es va comptar amb la participació de les fundacions i/o espais de pensament següents: la Fundació Josep Irla i Quim Soler (CUP), de Catalunya; la Fundació Emili Darder i l’Ateneu Pere Mascaró, de les Illes Balears; la Fundació Nexe, del País Valencià; la Iratzar Fundazioa, Alkartasuna Fundazioa i EzkerraBerri Fundazioa, d’Euskal Herria; la Fundación Galiza Sempre i Xosé Manuel Beiras i Raúl Asegurado (Anova), de Galícia; i la Fundación Gaspar Torrente i la Fundación Aragonesista 29 de junio, d’Aragó; així com les fundacions vinculades a centrals sindicals com la Fundación Moncho Reboiras, de Galícia; i la Manu Robles Arangiz Fundazioa i la Ipar Hegoa Fundazioa, d’Euskal Herria. Excusà la seva participació l’espai de pensament i reflexió de la formació Nova Canàries. Es va prioritzar la participació d’agents polítics i sindicals amb pes rellevant electoral i social als seus respectius territoris, malgrat que es pren en consideració que es tracta d’un espai ideològic encara més plural i heterogeni.

Les sinergies sorgides de la trobada foren valorades molt positivament per les organitzacions participants. Es va mostrar clarament la voluntat de seguir compartint reflexions i idees i es va fer un emplaçament concret a continuar en contacte i a preparar una nova reunió abans de l’estiu.

De forma genèrica es coincidí en la necessitat d’articular un discurs basat en la sobirania dels pobles com alternativa tant al neoliberalisme hegemònic, com a la preocupant puixança de la xenofòbia, l’extrema dreta i les diferents formes de feixisme en general. Un discurs que treballi la necessitat d’una globalització alternativa a la que els estats i el capitalisme neoliberal més feroç han impulsat des dels anys noranta —i que ha gestionat, val a dir, de forma nefasta, la crisi de 2008— i que tingui en la defensi de la solidaritat, la justícia social, es llibertats sexuals i reproductives, el medi ambient, la diversitat cultural i els drets col·lectius dels pobles, el seu comú denominador, el seu ADN.

En aquest sentit es va fer una crida a que les esquerres i forces progressistes encara poc proclius a defensar el dret que tot poble té a decidir el seu futur lliurement, inclosa la possibilitat de formar nous estats si així ho estableixen les majories socials democràticament, canviïn de posició i apostin amb determinació per aquest dret, clau en la construcció d’una alternativa a la globalització neoliberal que enforteix els estats i els mercats que ningú ha triat i sotmet els pobles i les majories socials.

Per últim i aprofitant l’ofensiva que l’Estat espanyol realitza i realitzarà properament contra representants electes catalans, les organitzacions convocades a Barcelona pel CIEMEN han volgut expressar el seu ple suport i solidaritat al poble català i a les seves institucions democràtiques, que, davant l’actitud escassament dialogant del govern espanyol, es veuen obligats a optar per la via unilateral.