Sisena edició de l’Escola del CIEMEN: “Drets col·lectius dels pobles, feminismes i diversitats”.
Tota la informació i inscripcions en aquest enllaç.
La cultura amaziga és l’originària del nord d’Àfrica i la comparteixen prop de 30 milions de persones. La seva llengua, danses i música ressonen des de les comunitats tuaregs del Sàhara fins a Catalunya —on viuen un bon nombre de persones d’aquest origen— , passant per les costes i muntanyes del Marroc i Algèria. Aquest cicle proposa xerrades, tallers i actuacions per conèixer aquest poble combatiu i orgullós de la seva identitat.
Cicle coorganitzat i coordinat pel CIEMEN, la Casa Amaziga de Catalunya i la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles
Amb el suport de: Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i Ajuntament de Barcelona
Trobeu la programació completa en aquest enllaç: https://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/canal/el-poble-amazic-una-cultura-que-ressorgeix
Acte de presentació del llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano. Hi prendran part l’autor, l’historiador Xavier Domènech i el president de la Fundació Josep Irla, Joan Manuel Tresserras.
El llibre, amb pròleg de Xosé Manuel Beiras, es posa en la pell d’un historiador que d’aquí a 20 anys intentarà estudiar la revolta catalana de 2017. El llibre defensa la tesi que estem davant d’un canvi generacional que provoca també el 15M. La revolta catalana irromp estrepitosament a Espanya. Provoca un desafiament formidable a Catalunya que estremeix un règim monàrquic que dona pals de cec, en comptes d’afrontar de cara una realitat inajornable. Intentar explicar a fora el que passa aquí, sense donar res per suposat.
Jordi Serrano (Sabadell, 1958) és historiador i rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC). Ha estat director de la Fundació Ferrer i Guàrdia, president de l’Escola Lliure el Sol, portaveu de la Lliga per la Laïcitat i secretari general del Moviment Laic i Progressista.
Cinquena edició del seminari Feminismes, identitats i drets col·lectius que organitzen anualment el CIEMEN, la Fundació pels Drets Col·lectius dels Pobles i el Grup de Recerca Anàlisi Social i Educativa (GRASE) de la Universitat de Lleida. L’edició de 2021 està estructurada en quatre sessions, sobre el tema: “Justícia en un món global: migracions i crisi ecosocial”. Són aquestes:
Dimarts 30 de novembre de 2021. “Drets humans i justícia global”, a càrrec de David Bondia
Dimarts 30 de novembre de 2021: “Polítiques migratòries i justícia global”, càrrec de Gemma Pinyol
Dimecres 1 de desembre de 2021: “Ecofeminisme i justícia global”, a càrrec de Yayo Herrero
Dijous 2 de desembre de 2021: “Justícia en un món global des de Catalunya”, a càrrec d’Özgür Günes Öztürk
Vegeu més informació al cartell:

El CIEMEN, la Fundació Coppieters i el Fòrum Sobiranista organitzen unes jornades formatives a Gandia els dies 10 i 11 de desembre per tal de debatre i articular noves aliances entorn a diferents temàtiques emmarcades en l’àmbit europeu, tal com el feminisme des de la perspectiva interseccional, la gestió de la diversitat lingüística, l’auge de l’extrema dreta, el sindicalisme o la gestió dels conflictes territorials en un marc europeu global.
Les jornades estan adreçades a les persones membres de les organitzacions que formen part del Fòrum.
Programa complet:

Projecció dels tres curtmetratges rodats en el marc del projecte Càmeres i Drets.
Acte de presentació de l’informe “Moviments secessionistes a l’Àfrica i violacions de drets humans”. L’informe, coordinat pel CIEMEN, repassa la situació recent de les demandes secessionistes al continent africà i posa el focus en cinc conflictes, i en les violacions de drets humans que s’hi cometen, descrits per especialistes (Sàhara Occidental, Biafra, Ambazònia, Tigrai/Oròmia i Cabinda).
A l’acte intervindran:
- David Forniès, periodista i tècnic del CIEMEN i coordinadora de l’informe;
- Karla Ferrera, periodista i jurista, sòcia fundadora de l’entitat Un Micro para el Sáhara i autora del capítol sobre el Sàhara Occidental;
- James Angove, investigador al Cameroon Conflict Research Group (Oxford Law Faculty), investigador principal al Max Planck Institute for the Study of Crime, Security and Law i coautor del capítol sobre Ambazònia;
- Moderació de Maimouna Sabaly.
Acte organitzat per l’eurodiputat Jordi Solé (grup parlamentari Verds-ALE).
L’aforament a la sala, per normativa covid, és limitat. Cal inscriure’s enviant un correu a jordi.sole@ep.europa.eu
L’acte també es podrà seguir en línia a través de Zoom. També cal inscriure’s, a la mateixa adreça. Les persones inscrites rebran l’enllaç per a connectar-s’hi.
L’informe es publicarà en línia posteriorment a l’acte de presentació.
Davant l’escalada militar del conflicte a Ucraïna, des del CIEMEN us convidem a una sessió d’anàlisi que sota el títol “Ucraïna. Crisi nacional, crisi global?” se celebrarà el dimecres 2 de febrer a les 18:30 h.
L’acte consistirà en una conversa del periodista i responsable de Coneixement del CIEMEN, David Forniès, i la llicenciada en Filologia Eslava, màster en Relacions Internacionals i secretària de la Junta del CIEMEN, Marta Ter, amb el corresponsal d’El Periodico de Catalunya a Moscou, Marc Marginedas, desplaçat a Ucraïna.
L’acte, presentat pel president del CIEMEN, David Minoves, es realitzarà en format de videoconferència i es podrà seguir en línia a través de ciemen.cat/directe o del canal del CIEMEN a YouTube.
El Sàhara Occidental torna a estar immers en la guerra contra l’ocupació marroquina. Com ho viu el jovent sahrauí? En parlarem amb Hali Djamai, estudiant sahrauí a Catalunya, i Karla Ferrera, periodista i jurista que va entrevistar diverses joves sahrauís als camps de Tinduf l’octubre passat: n’escoltarem testimonis.
El CIEMEN col·labora en l’organització de les jornades “Que cap idioma es quedi enrere de l’era digital”, dos dies en què s’abordaran qüestions relatives a la supervivència de les llengües minoritzades en l’àmbit tecnològic. El programa també inclourà una mirada històrica sobre la pervivència i pèrdua de llengües en diàspora. Entre les llengües i varietats lingüístiques que centraran l’atenció de les jornades hi haurà el català, el judeocatalà, el judeocastellà, l’aranès, el basc i l’amazic.
PROGRAMA
Dimecres 25 de maig, de 19:00 a 20:45 h. Sala Plató del Pati Manning
- Ponència “La comunitat katalaní. La diàspora judeocatalana baixmedieval”. A càrrec de Marc Pons (ElNacional.cat)
- Taula rodona “Una mirada a la cultura sefardita i a la realitat del judeocastellà”. Amb Marc Pons (ElNacional.cat), Nesim Bencoya (Fundació de la Comunitat Jueva d’Esmirna) i Aitor García Moreno (CCHS)
Dijous 26 de maig, de 18:00 a 20:00 h. Sala Plató del Pati Manning
- Presentació dels resultats del projecte “Judeocastellà: connectant les dues riberes del Mediterrani”, a càrrec dels membres de la Cooperativa Col·lectivaT, autora del projecte
- Taula rodona “Bretxa digital i llengües minoritzades”, amb Mireia Farrús (Universitat de Barcelona), Aziz Baha (Casa Amaziga de Catalunya) i Goiatz Oiartzabal Lakarra (Badalab), amb la moderació d’Özgür Günes Öztürk (Col·lectivaT)
Aquestes jornades formen part del projecte esmentat que executa la Cooperativa Col·lectivaT. Més detalls en aquest enllaç.