L’Escola del CIEMEN reflexiona sobre el dret a la diversitat en les societats contemporànies

david ciemen

S’acaben d’obrir les inscripcions per a la cinquena edició de l’Escola del CIEMEN, que comença aquest 2 de desembre, per primer cop en línia. L’Escola proposa sessions, tallers i taules rodones amb l’objectiu de visibilitzar i donar a conèixer els conceptes i les lluites que, arreu del món, sostenen els drets dels col·lectius minoritzats i els drets de les dones, en un context on els discursos d’odi i de l’extrema dreta estan cada cop més normalitzats. “Per què és fonamental el dret a la diversitat?” és la pregunta que inspira l’edició d’enguany, i entre els continguts trobem, per exemple, la revisió dels processos d’autodeterminació que estan en marxa en diversos territoris, l’anàlisi del procés constituent a Xile o l’impacte, en les diversitats, de l’auge de l’extrema dreta a Itàlia.

L’Escola ofereix una anàlisi profunda dels processos que han configurat el món modern, i contribueix a la recerca d’eines i mecanismes de resistència i transformació. Per fer-ho, incorpora mirades complementàries des d’àmbits molt diversos, com els feminismes, l’ecologia, la llengua, les migracions, l’economia, les cures o els mitjans de comunicació.

La pandèmia ha obligat a traslladar l’Escola, que habitualment es desenvolupava a l’estiu en format intensiu, a la tardor i l’hivern, amb un curs de dos mesos completament en línia. El canvi ha anat acompanyat d’una reducció molt significativa del preu —la matrícula té un cost de 35 euros—, una decisió que el CIEMEN ha pres com a aportació a la situació de crisi a què ens enfrontem.

Veus clau per a l’anàlisi contemporània

El programa de l’Escola està integrat per una vintena de ponents de prestigi reconegut. S’iniciarà amb una revisió del context històric, de la mà d’Antoni Estradé (Universitat Autònoma de Barcelona), Özgür Günes Öztürk (Universitat de Lleida), Neus Tur (UAB), Albert Noguera (Universitat de València), Sònia Parella (UAB) i David Forniès (CIEMEN). Aquest recorregut es construeix a través de conceptes clau —com són les modernitats, el gènere, els feminismes, el patriarcat, el capitalisme, les identitats, el racisme i els drets col·lectius— i finalitza amb una mirada cap a l’actualitat i les reivindicacions dels pobles de la Mediterrània.

A continuació, s’aprofundirà en l’anàlisi a través de perspectives i casos que permeten, en l’actualitat, construir resistències i avançar en la garantia dels drets col·lectius i els drets de les dones. Així, per exemple, el politòleg Ivan Serrano (Universitat Oberta de Catalunya) abordarà el concepte del dret a l’autodeterminació en el context contemporani, i l’antropòleg Francesc Bailón exposarà el camí que està fent Groenlàndia per passar d’una situació colonial a l’exercici de l’autodeterminació, revisant els canvis accelerats que està experimentant la societat groenlandesa. Altres veus, com les de Pere Mayans (CIEMEN), Christel Keller (Universitat de Vic), Mar Griera (UAB), Margalida Ramis (GOB Mallorca) o Marco Aparicio (Universitat de Girona) aportaran experteses en matèria d’economia feminista, diversitat religiosa, ecologia, dret a la terra i pobles indígenes.

Per últim, la darrera setmana de curs posarà sobre la taula qüestions de plena actualitat que, sens dubte, marcaran el futur de l’exercici dels drets col·lectius i els drets de les dones. Les comunicadores i investigadores Sonia Herrera (UAB) i Marta Roqueta (UOC) impartiran conjuntament la ponència “Pandèmia, comunicació i autoritarisme”, mentre que la periodista Alba Sidera (El Punt Avui) explicarà quines són les amenaces que la normalització dels discursos i pràctiques de l’extrema dreta italiana plantegen per al futur de les diversitats. Sidera acaba de publicar el llibre Feixisme persistent (Saldonar, 2020), on aborda la qüestió.

A l’Escola també hi haurà veus internacionals, les de Shyrley Tatiana Peña (Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas) i Andrés Kogan Valderrama (Observatorio Plurinacional de Aguas de Xile), que explicaran en directe des de l’Amèrica del Sud les oportunitats que s’obren per al reconeixement de la diversitat en el procés constituent en marxa a Xile així com les lluites que vinculen diversitat i terra als pobles andins.

La coordinació acadèmica de l’Escola ha apostat metodològicament per acompanyar el procés d’aprenentatge de l’alumnat amb espais de reflexió i intercanvi, mitjançant tallers vivencials. Aquests tallers, facilitats per la consultora i formadora Montse López,  tindran seguiment al llarg dels dos mesos de curs.

Podeu trobar el programa complet de l’Escola en aquest enllaç.

La inauguració, amb Pastora Filigrana

El proper 19 de novembre, l’advocada i activista Pastora Filigrana impartirà la conferència inaugural de l’Escola, en què abordarà les resistències al capitalisme, al patriarcat, al colonialisme i a l’assimilació des de l’experiència del poble gitano. Filigrana, que acaba de publicar el llibre El pueblo gitano contra el sistema-mundo (Akal, 2020), posa en valor estratègies històriques i actuals del poble gitano, entre les quals trobem formes d’autogestió de conflictes, resistències al model de producció i consum neoliberal i fórmules avançades de mutualisme de base.

La conferència de Filigrana tindrà lloc de 18.00h a 19.30h i es podrà seguir gratuïtament a través d’Internet, en els enllaços que el CIEMEN publicarà a les seves xarxes socials (Twitter i Facebook).

L’Escola del CIEMEN és una activitat del projecte Som Part i té el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i de l’Ajuntament de Barcelona.