El CIEMEN i vuit entitats aconsegueixen que el Congrés espanyol aprovi parcialment una PNL per les llengües minoritzades

david ciemen

El CIEMEN i unes altres vuit entitats han promogut una proposició no de llei (PNL) al Congrés dels Diputats espanyol perquè els parlants de les llengües minoritzades de l’Estat espanyol gaudeixin dels mateixos drets lingüístics que els castellanoparlants, que ha estat aprovada parcialment.

El text, presentat al Congrés per ERC, EH Bildu, Junts, PDECat, la CUP, el PNB, el BNG, Compromís, Més País i Unides Podem,  i amb el suport de Més per Mallorca, instava el govern espanyol a actuar perquè les llengües cooficials tinguin el mateix reconeixement que el castellà i els seus parlants tinguin els mateixos drets i deures que es reconeixen al castellà.

L’aprovació de la proposició depenia dels vots del PSOE, que inicialment es va negar a donar-hi suport perquè al seu parer hi havia fragments anticonstitucionals, però que fruit de la pressió de les entitats impulsores, va acabar acceptant aprovar alguns aspectes molt concrets, sense encarar però el tronc central de la proposició per equiparar els drets lingüístics.

La proposició inicial, afirmava que un estat ha de ser excloent amb totes les discriminacions, sigui quina sigui, també la lingüística. Alhora, demanava garantir la igualtat lingüística, garantir l’ús de les llengües cooficials en totes les administracions públiques, inclosa la justícia, i en les pàgines oficials. També demanava el reconeixement de les diverses llengues cooficials en l’àmbit internacional, en paritat amb el castellà. Així mateix, el text reclamava que els funcionaris que prestin serveis en territoris amb una llengua pròpia la coneguin. Igualment, la proposició instava a prendre mesures per estendre’n el coneixement i a posar fi a la imposició legal exclusiva del castellà en la normativa estatal, que afecta de manera frontal l’àmbit econòmic i singularment l’etiquetatge.

Els fragments aprovats gràcies als vots a favor dels partits que van presentar la PNL i el PSOE, tenen una rellevància especial per a les llengües que es parlen en més d’una Comunitat Autònoma. En concret es va aprovar la recepció recíproca de mitjans de comunicació en el mateix espai lingüístic, dins les fronteres administratives i fora; impulsar i donar suport a reformes estatutàries per l’oficialitat de les llengües pròpies que encara no són oficials en una part o la totalitat del territori on es parlen; i un respecte real al plurilingüisme de tots els poders de l’estat

Durant la presentació de la PNL davant del Congrés dels Diputats, el president del CIEMEN, David Minoves, ha manifestat que “el 45% de la ciutadania espanyola viu en territoris amb llengües pròpies diferents de la castellana i mantenir la desigualtat legal entre elles equival a defensar la discriminació dels parlants d’aquests idiomes minoritzats, alguns dels quals ni tan sols són cooficials.” Així mateix, Minoves ha destacat els aspectes positius de l’aprovació parcial de la PNL perquè “reconeix el català a la Franja de Ponent com a llengua oficial al territori aragonès, i obre la porta a facilitar la reciprocitat dels mitjans de comunicació de les Illes, País Valencià i Catalunya”

Tot i l’aprovació parcial, les entitats impulsores de la PNL seguiran reclamant que les llengües pròpies gaudeixin del mateix reconeixement que el castellà, que es garanteixi que els funcionaris que prestin serveis en territoris amb una llengua pròpia la coneguin, o que l’administració de l’estat funcioni en les diferents llengües independentment de la seva ubicació física.

Tal i com totes les entitats impulsores afirmem en l’article conjunt “Una finestra oberta cap a la igualtat” publicat a diversos mitjans de comunicació de tot l’Estat, “hem obert una finestra, però el futur de les nostres llengües en necessita obrir moltes més i que mai més no es tanquen. Insistirem i continuarem actuant des de les nostres realitats diverses, però també coordinats en tots els espais que puguem a la recerca d’una democràcia real que rebutgi totes les formes de racisme, inclòs el lingüístic, que menysprea, exclou i discrimina els ciutadans que es mantenen com a membres d’una comunitat lingüística”.

La PNL està basada en el manifest “Pluralitat lingüística: llibertat, igualtat i democràcia” que aquestes entitats van presentar el 2019. A banda del CIEMEN, les organitzacions impulsores de la PNL són Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Òmnium, Plataforma per la Llengua (Països Catalans), A Mesa (Galícia), Kontseilua (País Basc), Iniciativa pol Asturianu (Astúries) i Nogará (Aragó).

Es pot donar suport al manifest a igualtatlinguistica.cat.

Informacions anteriors sobre aquesta qüestió:

· 11 de febrer de 2020. El CIEMEN i altres entitats exigeixen al Congrés dels Diputats que l’Estat garanteixi la diversitat lingüística
· 29 d’octubre de 2019. “És hora que les forces polítiques democràtiques de l’Estat assumeixin una agenda proactiva de defensa i reconeixement del plurilingüisme”