Drets col·lectius dels pobles, diversitat i feminismes a la sisena Escola del CIEMEN

david ciemen

Explicar, entendre i debatre per què és fonamental el dret a la diversitat és l’eix central de l’Escola del CIEMEN, que enguany arriba a la seva sisena edició, entre el 13 d’octubre i el 22 de desembre. Completament en línia, l’Escola proposa sessions, tallers i taules rodones amb l’objectiu de visibilitzar i donar a conèixer els conceptes i les lluites que, en pobles d’arreu el món, sostenen els drets dels col·lectius minoritzats i els drets de les dones, en un context amb els discursos d’odi i de l’extrema dreta cada cop més normalitzats.

L’Escola es fixarà en processos que estan tenint lloc actualment i, així, entre els continguts d’aquesta edició destaquen els processos d’autodeterminació en marxa en diversos pobles, com és el cas de Groenlàndia, els camins d’emancipació que obre el poble kurd, els avenços del procés constituent a Xile o la nova situació al Perú després de les eleccions històriques de 2021.

Aquestes realitats s’emmarcaran en el seu context històric i teòric, amb una anàlisi profunda dels processos que han configurat el món modern. Per fer-ho, incorpora mirades complementàries des d’àmbits molt diversos, com els feminismes, l’ecologia, la llengua, les migracions, l’economia o les cures.

Un recorregut ampli per a l’anàlisi contemporània

El programa de l’Escola està integrat per una vintena de ponents de prestigi reconegut. S’iniciarà amb una revisió del context històric i teòric, de la mà d’Antoni Estradé (Universitat Autònoma de Barcelona), Özgür Günes Öztürk (Universitat de Lleida), Neus Tur (UAB), Albert Noguera (Universitat de València), Sònia Parella (UAB), Ivan Serrano (UOC), Ricard Vilaregut (UAB/CIEMEN) i David Forniès (CIEMEN). Aquest recorregut es construeix a través de conceptes clau —com són les modernitats, el gènere, els feminismes, el patriarcat, el capitalisme, les identitats, el nacionalisme, el racisme i els drets col·lectius— i finalitza amb una mirada cap a l’actualitat: els processos d’autodeterminació contemporanis i les reivindicacions dels pobles de la Mediterrània.

A continuació, s’aprofundirà en l’anàlisi a través de perspectives i casos que permeten, en l’actualitat, construir resistències i avançar en la garantia dels drets col·lectius dels pobles i els drets de les dones. Així, i l’antropòleg Francesc Bailón exposarà el camí que està fent Groenlàndia per passar d’una situació colonial a l’exercici de l’autodeterminació, revisant els canvis accelerats que experimenta la societat groenlandesa. De la mà dels lingüistes del GliDi, de parlants de llengües minoritzades i de l’Associació CineBaix, ens acostarem a la diversitat lingüística a Europa i l’Amèrica del Nord en tres sessions on abordarem conceptes, lluites i iniciatives a favor de la justícia social, l’autoestima i la preservació lingüístiques.

Altres veus, com les de Rosa Ortiz (Universitat de Barcelona), Mar Griera (UAB) o Marco Aparicio (Universitat de Girona) aportaran expertesa en matèria d’economia feminista, diversitat religiosa, dret a la terra i pobles indígenes.

L’Escola es completarà amb altres aspectes específics d’actualitat, com la situació del poble kurd en estats com Turquia i Síria —en una sessió doble on l’alumnat tindrà l’oportunitat de participar en un taller amb persones d’aquest origen—, el nou context peruà, en clau indígena, després de la històrica arribada de Pedro Castillo a la presidència del país (amb Shyrley Tatiana Peña des de Lima) o els reptes, oportunitats i obstacles per al reconeixement de la diversitat en el procés constituent en marxa a Xile (amb Andrés Kogan Valderrama des de Santiago).

La coordinació acadèmica de l’Escola aposta metodològicament per acompanyar el procés d’aprenentatge amb espais de reflexió i intercanvi, mitjançant tallers vivencials on les aportacions i participació de l’alumnat són essencials. Els tallers, facilitats per la consultora i formadora Montse López, tindran seguiment al llarg dels dos mesos de curs. Com a novetat, l’Escola proposarà a les persones participants de coordinar amb l’equip del CIEMEN un número de la Col·lecció Drets Col·lectius i decidir-ne els continguts un cop s’acabi l’Escola.

Podeu trobar el programa complet de l’Escola 2021 en aquest enllaç.

La inauguració, en obert amb Jule Goikoetxea

El 7 d’octubre, Jule Goikoetxea impartirà la conferència inaugural de l’Escola, en què la filòsofa política basca parlarà sobre la sobirania popular i l’Estat en el marc del patriarcat neoliberal, des d’una mirada feminista i defensora dels drets col·lectius dels pobles. Goikoetxea és autora de diversos llibres sobre la qüestió; entre els més recents destaca Privatizar la democracia. Capitalismo global, política europea y Estado español (Icaria, 2018).

La conferència tindrà lloc de 18.00 h a 19.30 h i es podrà seguir en obert a través d’Internet, en els enllaços que el CIEMEN publicarà a les seves xarxes socials (Twitter i Facebook).

Preu i inscripcions

L’edició 2021 de l’Escola del CIEMEN té un preu de 35 euros. Les inscripcions s’obriran el 20 de setembre fins al 8 d’octubre, a través d’un formulari al web del CIEMEN.

L’Escola del CIEMEN va iniciar-se el 2015 i s’hi han format prop d’un centenar d’alumnes de diversos països del món. Algunes places de l’Escola estan sempre reservades a persones provinents d’altres pobles, la qual cosa contribueix a reforçar-ne la diversitat d’aportacions i l’intercanvi de punts de vista.

L’Escola és una activitat del projecte Som Part i té el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i de l’Ajuntament de Barcelona.