Què fem… amb el poble kurd

El CIEMEN col·labora amb organitzacions kurdes des de la dècada de 1980: és una de les entitats pioneres en les relacions entre Catalunya i el Kurdistan. Aquesta línia de treball s’ha mantingut ininterrompuda fins al dia d’avui. Ha donat com a fruits l’execució de diversos projectes de cooperació en terres kurdes i una activitat intensa de difusió de la realitat del poble kurd en terres catalanes.

El poble kurd

El poble kurd constitueix una de les nacions sense estat demogràficament més nombroses i geogràficament més extenses del món. Hi ha entre 30 i 40 milions de kurds al món La majoria viuen al Kurdistan, país que s’encavalca en quatre estats: Turquia, Síria, l’Iraq i l’Iran. La resta, en comunitats de diàspora, amb una presència molt notable a Alemanya.

Els kurds han vist tradicionalment negats els seus drets nacionals als quatre estats que es reparteixen el Kurdistan. Només a partir de la dècada de 1990 han pogut exercir un autogovern al Kurdistan del Sud, o Basur (Iraq) i, des de l’inici de la guerra de Síria, s’han autoorganitzat per a governar-se a la regió del Kurdistan Occidental, o Rojava. A les dues regions més poblades (el Kurdistan del Nord, o Bakur, a Turquia; i el Kurdistan Oriental, o Rojhilat, a l’Iran), els kurds continuen patint la persecució i la negació per part dels governs estatals respectius.

Projectes TitulArts i Càmeres i Drets

Els projectes més recents del CIEMEN al Kurdistan s’han executat entre 2021 i 2022, tots dos a la ciutat d’Amed, la capital del Kurdistan del Nord (Turquia). El projecte Càmeres i Drets ha documentat, a través de tres curtmetratges, l’experiència de 25 persones refugiades kurdes de Síria, alhora que les ha formades en drets i en tècniques de cinema. El projecte TitulArts ha ofert diverses formacions a prop de 200 dones i infants refugiats kurds i àrabs de Síria a través de l’art i l’acompanyament psicosocial. Els dos projectes s’han executat en coordinació amb dues associacions kurdes d’Amed: OSAD i Göç-Der.

A banda, el CIEMEN manté relacions amb el moviment kurd a Europa i comparteix espai, a la Fundació Coppieters, amb l’Institut Kurd de Brussel·les.

Projectes de cooperació anteriors

Entre 2019 i 2020, també amb OSAD, el CIEMEN va organitzar diversos tallers culturals a Amed i va coordinar una recerca sobre el moviment feminista kurd a la ciutat.

A la ciutat kurda de Kobanê, al Kurdistan Occidental (Síria), devastada pel setge d’Estat Islàmic, el CIEMEN va contribuir el 2018 a la reconstrucció urbana mitjançant la recuperació d’un parc públic.

El 2017, a Amed i a la ciutat de Gaziantep, el CIEMEN i quatre entitats locals van executar un projecte de suport, mitjançant tallers, a refugiats i desplaçats doms i abdals. Un any abans, i amb Göç-Der, el CIEMEN va executar un projecte de suport jurídic i sociolaboral a refugiats iazidites fugits de la guerra de l’Iraq.

En un projecte específic sobre la llengua kurda, i de la mà de les associacions Kurdi-Der i Institut Kurd d’Istanbul, entre 2006 i 2011 va formar 500 professors i va preparar materials didàctics per a l’ensenyament d’aquest idioma.

Viatges d’observació

A banda de les visites que el seu equip tècnic hi fa regularment, el CIEMEN ha coordinat diversos viatges d’observació al Kurdistan on han participat periodistes, polítics i acadèmics catalans. Els dos més recents han estat el 2015, en relació amb les eleccions turques de novembre d’aquell any i amb motiu de la celebració de la festa nacional kurda, el Newroz, el març. Se n’han fet altres el 2006 i el 2014.

Activitats de difusió a Catalunya

El CIEMEN organitza regularment activitats de difusió de la realitat kurda, o hi participa. En aquest enllaç trobareu una relació dels actes relacionats amb el poble kurd en què el CIEMEN ha pres part. El diari digital de l’entitat, Nationalia, publica sovint articles sobre els kurds.

Relacions històriques amb el Kurdistan

El CIEMEN va acollir a la seva seu la primera organització orientada a fomentar els vincles entre els pobles català i kurd, el Comitè d’Agermanament Catalano-Kurd, el setembre de 1983. La creació d’aquesta organització —que reunia catalans interessats en el Kurdistan amb kurds expatriats— derivava de la celebració d’unes Jornades Kurdes l’any anterior, també sota el paraigua del CIEMEN.

Aquella vinculació es va mantenir al llarg dels anys 80, en què el CIEMEN es va concentrar sobretot a difondre la realitat del poble kurd, més desconeguda al nostre país llavors que no pas ara. Una de les activitats organitzades amb aquest objectiu va ser la celebració d’unes jornades de commemoració del Newroz, la diada nacional kurda, entre el 16 i el 22 de març de 1987.